Resultats de la cerca

Format a la Unió Ciclista Gavà, destacà en categories inferiors guanyant la Copa Catalana i el Campionat de Catalunya Entre el 1989 i el 1990 formà part del Club Ciclista Tarragona i l’any següent passà a l’equip SEAT-ADO per preparar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què participà en la prova de fons Destacat esprintador, formà part dels equips professionals del Kelme 1992-99, del Maia portuguès 2000-04, del Saunier Duval 2005, de l’Andalusia-Paul Versan 2006 i de l’ASC 2007 La primera cursa que guanyà com a professional fou el Gran Premi de Llodio 1992 Aconseguí la…

Davanter que debutà a la segona divisió la temporada 1966-67, amb el CF Calvo Sotelo de la seva ciutat Fitxat pel FC Barcelona, procedent del Rayo Vallecano, debutà a primera divisió el 1971 i fou campió de Copa aquell mateix any Al final de la temporada següent fou traspassat al Granada, on jugà cinc temporades 1972-77 Posteriorment fitxà pel Palència, a segona B, on acabà la seva trajectòria esportiva el 1979 Fou internacional amateur en tres ocasions al final del 1969

Fill de l’encarregat del Club Billar Sants de Barcelona, es formà en aquest club A setze anys establí un rècord del món amb 51 caramboles en una sèrie i a la banda, que perdurà durant més de disset anys El 1933 participà en el seu primer Campionat d’Espanya Guanyà en tres ocasions el Campionat del Món de billar artístic 1959, 1965, 1967, i aconseguí cinc subcampionats del món de carambola lliure En l’àmbit europeu, guanyà tres Campionats d’artístic 1952, 1968, 1969, un Campionat de 3 bandes 1948, un Campionat de quadre 71/2 1949, un Campionat de banda 1953, un Campionat de pentatló 1954 i un…

Pertanyent al Club Cadí Canoë-Kayak, destacà en les modalitats d’eslàlom i estil lliure Formà part dels equips estatals d’aquestes especialitats des del 1995 En el seu palmarès d’eslàlom figura una tercera posició al Campionat del Món en patrulles C-1 2009, una cinquena a la Copa del Món en C-1 2009 i una tercera al Campionat del Món en C-1 2010 En la disciplina d’estil lliure aconseguí el primer lloc al Campionat d’Europa en OC-1 2002, el segon al Campionat del Món en OC-1 2005, el tercer al Campionat d’Europa en C-1 i el segon en OC-1 2006, el quart al Campionat del Món en OC-1 2007 i el…

Destacà individualment en una etapa 1974-76 en la qual el seu club, el CN Atlètic, era a la part baixa de la classificació de primera divisió Amb la selecció estatal assolí el subcampionat d’Europa júnior 1975 Ja amb l’equip absolut, participà en els Jocs Mediterranis 1976, on conquerí la medalla de bronze i s’anotà cinc actuacions internacionals

S’inicià l’any 1990 al Club Ciclista Lluçanès i posteriorment fou membre del Club Ciclista Maco Destacà en categories inferiors en la modalitat de velocitat El 1994 fou subcampiona d’Espanya i aconseguí el rècord estatal de 200 m en sortida llançada El 1995 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat i participà en el Campionat del Món de la modalitat Es retirà l’any 1996

Conegut com Mike Davis , fitxà pel FC Barcelona com a pivot la temporada 1983-84, any que fou subcampió d’Europa En la final de la primera Lliga ACB protagonitzà un incident amb els jugadors del Real Madrid López Iturriaga i Fernando Martín, fet que desembocà en l’abandonament de la competició del seu club, en desacord amb les sancions dictades pel Comitè de Competició La temporada següent, última a les files del club, collaborà en la consecució del títol de campió de la Recopa d’Europa i del Mundial de clubs que es disputà al Palau Blaugrana Després de passar per diversos equips europeus,…

Vinculat a la Unió Esportiva d’Horta, formà parella artística amb la seva germana Montserrat, amb la qual es proclamà subcampió d’Europa júnior 1982 i, ja en categoria absoluta, campió d’Espanya durant cinc anys consecutius 1984-88 i d’Europa en tres ocasions 1985, 1986, 1988 També assolí la medalla de bronze per parelles al Campionat d’Europa 1987 En l’àmbit individual, fou campió d’Espanya 1983, 1984 i tercer de la Copa Europea 1983 Representà la selecció espanyola des del 1981 fins al 1988 Fou portador de la torxa olímpica en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Té la medalla al mèrit…

Considerat un dels grans extrems esquerres de la història del futbol, formà part de l’època d’or de la selecció hongaresa i del Barça del final dels anys cinquanta Jugà en diversos clubs del seu país, entre els quals hi ha el Budapest Honved 1952-56 Exiliat arran de la revolució hongaresa del 1956, patí una sanció de dos anys de la FIFA i el 1958, juntament amb Kocsis, fitxà pel FC Barcelona Hi romangué tres temporades, coincidí amb Kubala i visqué la gran etapa d’Helenio Herrera Guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa 1959 i una Copa de Fires 1960, torneig en què marcà dos gols en la final…

Defensa central, jugà al FC Barcelona 1996-98, provinent del Parma 1994-96 Amb el Barça disputà 69 partits i marcà dos gols Fou campió de Lliga 1998, de Copa del Rei 1997, 1998, de la Recopa 1997, de la Supercopa d’Europa 1997 i de la Supercopa d’Espanya 1996 Fou 110 vegades internacional amb Portugal Participà en la Copa del Món de Corea-Japó 2002 i en tres Eurocopes 1996, 2000, 2004