Resultats de la cerca

Actuà amb el nom de Tino Folgar Debutà a l’Orfeó Gracienc amb La Bohème 1922, i actuà sovint a Itàlia i a Holanda, on en 1925-26 assolí un èxit notable El 1929 enregistrà un Rigoletto sencer, però des d’aleshores interpretà sobretot sarsuela i comèdies musicals a l’Estat espanyol i a l’Amèrica del Sud Assolí una gran popularitat amb La canción del día 1932, un dels primers films sonors del cinema espanyol Establert els anys cinquanta a Buenos Aires, hi fundà i dirigí una acadèmia de cant

Destacà com a juvenil al RCD Espanyol i debutà a la màxima categoria amb el Caldes Després tornà a l’Espanyol, a primera divisió, jugà al CE Noia sub-23 i el Claret de Sevilla, i la temporada 1979-80 fitxà pel CP Tordera, amb el qual fou subcampió de Lliga Després passà al CP Mollet 1980-83, el Reus Deportiu 1983-84, 1987-88, el Noia 1984-87, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1987, i el CP Vilafranca 1988-90, equip en què es retirà

El 1967 ingressà al Futbol Club Barcelona Jugà en els equips filials del Barça Atlètic Catalunya 1967-68 i Comtal 1968-69, i, en la temporada 1969-70, fou cedit al Reial Club Deportiu Espanyol com a compensació del traspàs de Marcial Amb l’Espanyol jugà 15 partits i marcà 6 gols, i aconseguí l’ascens a la màxima categoria Davanter centre, posteriorment fitxà pel Rayo Vallecano 1970-71, el Betis 1971-73 i el Centre d’Esports Sabadell 1973-75, amb el qual disputà 57 partits i marcà 10 gols

Defensa central, es formà al planter del Reial Club Deportiu Espanyol i, després de passar per l’Espanyol B, fou cedit al Màlaga B 2005-06 La temporada següent fitxà pel primer equip espanyolista, en el qual jugà tres temporades 2006-09, disputà 71 partits de Lliga i marcà 1 gol Fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 Fou traspassat al Racing de Santander, amb el qual jugà també tres temporades 2009-12 La temporada 2012-13 fitxà pel Kaiserslautern alemany Ha estat nou vegades internacional amb la selecció espanyola sub-21

Fou, juntament amb Pere Moliner i Alfonso Genchi, un dels impulsors del primer club de futbol americà de l’Estat espanyol, el Badalona Dracs, constituït el 1987 L’any següent fou escollit primer president de la Federació Catalana de Futbol Americà FCFA La temporada 1988-89 organitzà la primera edició de la Lliga Catalana, que també fou la primera competició de futbol americà de tot l’Estat espanyol Les dues temporades següents aquesta competició es convertí en el Campionat d’Espanya de facto Fou substituït per Francisco Javier Quintana al final del 1991

S’inicià al RCD Espanyol i el 1949 fitxà pel Futbol Club Barcelona, club en el qual va desenvolupar la resta de la seva carrera Guanyà les dues primeres edicions de la Lliga espanyola 1953, 1954 i sis edicions de la Copa Disputà uns 30 partits amb la selecció catalana i 19 amb l’espanyola, de la qual va ser capità durant dotze anys Posteriorment fou seleccionador espanyol 1963-64 i setze anys entrenador del FC Barcelona, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa d’Espanya

Format al Club Esportiu Júpiter, la temporada 1965-66 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Jugava de lateral i fou cedit al Badalona durant un període d’aquella mateixa temporada i a l’Sporting de Gijón en l’edició 1967-68 Pertanyé a l’equip espanyolista fins a la temporada 1976-77, en què disputà 132 partits de Lliga En deixar l’Espanyol jugà una temporada amb el Júpiter i es retirà Com a entrenador dirigí els equips del Júpiter, l’Europa i el Badalona, entre d’altres

Actuava de defensa central o mig defensiu i es formà al Centre d’Esports l’Hospitalet La temporada 1984-85 jugà al Sabadell, a segona divisió A, i tot seguit ingressà al RCD Espanyol, amb el qual jugà cinc temporades, entre el 1985 i el 1990 En aquesta darrera temporada l’equip espanyolista actuava a segona A i aconseguí l’ascens a primera Disputà 79 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 4 gols Fou subcampió de la Copa de la UEFA del 1988 Ja retirat, fa tasques de comentarista esportiu

El 1962 arribà al RCD Espanyol, acabat de descendir a segona divisió, procedent del primer equip del Sevilla 1960-62, club on s’havia format Davanter, en la primera temporada l’equip es classificà segon i en el partit de desempat de la promoció d’ascens un gol seu possibilità el retorn de l’Espanyol a la màxima categoria Romangué a Sarrià fins a la temporada 1965-66, en què disputà 71 partits de Lliga i marcà 11 gols Posteriorment jugà al Deportivo de la Corunya 1966-67 i el Llevant 1967-68

Actuava de defensa central i començà jugant a l’OAR Vic, d’on passà al Sabadell, a segona divisió Fou dues temporades jugador arlequinat 1955-57 Fitxà aleshores pel RCD Espanyol i s’hi mantingué fins la temporada 1964-65 Hi disputà 74 partits de Lliga i fou un dels puntals de l’equip que la temporada 1962-63 retornà a primera divisió Fou una vegada internacional B En retirar-se fou durant un temps traumatòleg del CE Sabadell El 1989 fou candidat a la presidència del RCD Espanyol