Resultats de la cerca

Durant el Trienni Liberal participà en una junta administrativa de cabals públics Juntament amb els fundadors del Banc de Barcelona intentà d’aturar la crisi d’aquest banc el 1848 retirant-ne paper i posant-hi argent Participà com a associat en nombroses empreses mercantils Els seus fills Eduard i Marià foren fabricants i participaren en diverses societats comercials

Situació Interior del tram de ponent de l’església gòtica, amb un dels murs que correspon al temple romànic anterior, localitzat durant l’excavació duta a terme el 1991 JGarcía Les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria es troben a l’interior del posterior temple gòtic bastit sobre seu, dins el recinte del castell de Benavarri JGC Mapa 32-12 289 Situació 31TBG919649 Història Aquesta església fou la primitiva parròquia de la població Hi ha constància documental que des del segle XI l’església de Benavarri restà vinculada al bisbat de Roda Sembla que es tractava en…

Situació L’església parroquial de Santa Maria es troba al centre de la població de Benasc, a la Plaça Gran, dita avui de l’Ajuntament La vila de Benasc és situada al marge esquerre de l’Éssera, a 1 138 m d’altitud, en un petit eixamplament de la ribera La vila antiga té forma ovalada, amb carrers estrets i un xic tortuosos Mapa 32-9 180 Situació 31TBH969202 Condueix a la vall de Benasc i a la vila del mateix nom la carretera C-139 de Barbastre a França, que segueix el curs de l’Éssera i mor prop de l’antic hospital de Benasc JBP Història Aquesta església, inicialment de la diòcesi d’Urgell,…

Estudià a l’escola municipal de música de Barcelona, i més tard amb Blanca Selva Es dedicà a la pedagogia musical —fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona— incorporant les noves tècniques pianístiques Fundà, juntament amb el seu marit, el violinista Joan Massià , l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, que celebra concerts periòdicament

Aquesta església és coneguda gràcies al testament de Pere Mestre, de l’any 1139, en què per a la salvació de la seva ànima llegà un morabatí a l’obra de Santa Maria d’Anglesola Hom desconeix la seva localització exacta i cap altra notícia històrica Potser es correspongui a l’església de la Santa Creu, documentada des del segle XIII

Fou campiona de Catalunya de 800 m 1973, 1975, 1977 i de 400 m en pista coberta 1974 Tingué els rècords catalans de relleus 4 × 400 m 1973, amb una selecció de Barcelona, on hi havia també la seva germana bessona, Maria Assumpció, i de 800 m en pista coberta 1977 Guanyà un cop la Jean Bouin de Barcelona Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola

La vila de Puigcerdà té el seu origen a la darreria del segle XII Segons un document datat el 16 de març de 1178, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia fet traslladar la vila d’Ix a l’indret anomenat Montcerdà Monte Cerdano i concedí al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, un lloc a la nova vila perquè pogués edificar una església parroquial Cal suposar, doncs, que el temple que es fundà fou la parròquia de Santa Maria de Puigcerdà, de la qual no s’han localitzat notícies documentals fins ben entrat el segle XIII En aquest sentit hi ha constància que els anys 1279 i 1280 el…

Parròquia del poble de Puiggròs, situat al nord de la comarca El lloc i el castell de Puiggròs són coneguts des de l’any 1190, però no es tenen notícies de l’església fins a la visita pastoral de l’any 1361, en què consta que l’església de Puiggròs era llavors sufragània de la parròquia de Santa Maria de Juneda L‘església fou refeta al segle XVIII

Fundà 1732 la congregació del Santíssim Redemptor redemptorista Predicador d’estil planer, en contrast amb la retòrica de l’època, el seu sistema moral equiprobabilisme se situa entre els corrents rigoristes i els probabilistes Autor d’escrits de devoció, el més difós dels quals és Les glòries de Maria 1750, escriví també una Theologia Moralis 1753-55 Fou canonitzat el 1839 La seva festa se celebra el 2 d'agost

Formada al Grup Barna, encara en categoria júnior, fitxà pel Club Esportiu Hispano Francès, on romangué tota la seva carrera Jugà diverses temporades en la màxima categoria abans de retirar-se el 1984 Disputà tres partits amb la selecció espanyola Com a entrenadora d’equips de base, ha passat per diferents clubs, com l’Hispano Francès, Grup Barna, EEPP Diputació, Bàsquet Draft Gramenet i Jesús Maria Sant Andreu