Resultats de la cerca

Collaborà a la “Revue des Questions Historiques” Publicà La campagne de Minorque 1899, estudi documentat de l’ocupació francesa de Menorca durant la guerra dels Set Anys És autor, també, de Le duc de Richelieu 1818-1821 1898

Entre els seus films es destaquen Les pirates de la nuit 1938, La Chartreuse de Parme 1948, Barbe-Bleue 1951, Fanfan la Tulipe 1952, Si tous les gars du monde 1955, La tulipe noire 1964, Les amours de Lady Hamilton 1968, etc

Menà una joventut desordenada i acostumava a vestir de dona Fou sacerdot i abat de Saint-Seine Participà en l’ambaixada a Siam, i es retirà a escriure llibres edificants, un interessant Journal du voyage de Siam 1687 i unes Mémoires 1721 Hom li atribueix també la Histoire de la comtesse de Barres , sobre les seves aventures galants

Entrà al servei de Lluís XVI, però s’adherí a la Revolució i fou ambaixador a Londres juntament amb Talleyrand 1792 Fou empresonat durant el Terror Napoleó el nomenà comte de l’Imperi 1809, i formà part 1810 del consell d’estat El 1812 fou nomenat intendent dels departaments catalans de Montserrat i de les Boques de l’Ebre S'establí a Barcelona, on substituí l’ajuntament per una mereria juliol del 1812 El 1813 fou nomenat intendent de tot Catalunya Novament a França el 1814 i restaurat el règim borbònic, fou diputat i defensà les conquestes revolucionàries contra els ultrareialistes

Advocat i, després, sacerdot Fou amic i admirador de Montaigne La seva doctrina presenta una certa evolució, que va des de l’obra apologètica contra el calvinisme Trois vérités 1593 fins a l’obra filosòfica principal De la Sagesse 1601, on preconitza l’oposició a tot dogmatisme i a tot fanatisme Considera que la veritable saviesa, capaç de proporcionar la pau de l’esperit, es basa en l’escepticisme

Estudià a Roma amb Giacomo Carissimi, les obres del qual féu conèixer a França, i compongué, com ell, obres del gènere espiritual, que titulà histoires sacrées i que són veritables oratoris, com Le reniement de saint Pierre Cooperà amb Molière quan aquest renyí amb Lully, i compongué la música d’escena de Le mariage forcé 1672 i de Le malade imaginaire 1673 Fou mestre de música al collegi de jesuïtes Louis le Grand i mestre de capella de l’església de Saint-Louis i, del 1698 al 1704, de la Sainte Chapelle Els darrers anys es dedicà especialment a la música religiosa deixà, a més de lliçons…

Fill d’un ebenista, ingressà al taller del pintor Cazes, que li inculcà l’afecció als flamencs i als holandesos El 1728 es féu conèixer amb La Raie ouverte Musée du Louvre i altres natures mortes El mateix 1728 ingressava a l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture A partir del 1733 incorporà a les seves obres la figura humana Dame cachetant une lettre , palau de Charlottenburg, Berlín Exposà regularment al Salon des del 1737 fins a la seva mort La seva extensa producció consta bàsicament de natures mortes i pintura de gènere Enamorat de la matèria, en les seves composicions —molt…

Fou un dels fundadors de l’Académie Française Tenen gran interès els seus treballs de crítica literària tanmateix, fracassà en el seu poema èpic La Pucelle 1656 Traduí al francès el Guzmán de Alfarache 1619

Estudià lletres a la Sorbona, i posteriorment fou crític de cinema a Cahiers du cinéma , on entrà en contacte amb François Truffaut i Jean-Luc Godard , amb els quals formà el nucli del moviment de renovació del cinema francès conegut com Nouvelle Vague El seu primer llargmetratge,  Le beau Serge 1958, compendia la temàtica i els procediments d’aquest moviment El seguiren, entre altres films,  Les cousins 1959, Os d’Or del Festival de Berlín, À double tour 1959,  Les bonnes femmes 1960, Les godelureaux 1961, L’oeil du malin 1962,  Les sept péchés capitaux 1962, Landru 1963, Ophélia 1963 i  La…

Autor de novelles de caràcter social i de signe cristià Les saints vont en enfer 1952, C'est Mozart qu'on assassine 1966, Et moi aussi je vous aimais 1977, etc