Resultats de la cerca
Es mostren 2939 resultats
Club Atletisme Canaletes-Sant Martí

L’atleta Alba Boronat, del Club Atletisme Canaletes-Sant Martí
Club Atletisme Canaletes-Sant Martí
Atletisme
Club d’atletisme del districte de Sant Martí de Barcelona.
Fundat l’any 2002 per un grup de persones que havien estat vinculades al Club Esportiu Canaletes, club fundat al barri del Poblenou el 1978, sota l’impuls dels germans Lluís i Ramon Bertran Després d’entrenar-se al camp de la Pegaso, als camps de futbol de Sant Adrià, al vell Estadi Olímpic i al Serrahima, el club va condicionar un terreny de sauló on posteriorment s’installà la zona esportiva de la Mar Bella amb motiu dels Jocs Olímpics Tot i la precarietat de les installacions, el club creà una escola d’atletisme que donà els seus fruits i arribà a la primera categoria de la…
Vallfornès o Vallfornera (Tagamanent)
Art romànic
Antiga propietat i casal documentat des del 1009, quan els comtes Ramon Borrell i Ermessenda donaren la meitat del seu domini alodial als vescomtes Ramon Folch i Ermessenda Es troba en una vall del costat meridional del Pla de la Calma, en la qual s’origina la riera de Cànoves o de Cardedeu El casal actual fou construït a la fi del segle XVI pels senyors de Tagamanent de la branca dels Rocabertí L’escut d’aquest llinatge es veu al sector més vell del casal i consta d’una làpida de marbre situada a la capella, ara en ruïnes, on diu, en un mal llatí, que la casa fou edificada pel…
William Congreve
William Congreve
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg anglès.
S'educà al Trinity College de Dublín Tornà a Anglaterra el 1688 El 1692 publicà una novella, Incognita, i el 1693 estrenà, al teatre Drury Lane, la seva primera comèdia, The Old Bachelor ‘El fadrí vell’, seguida de les comèdies Love for Love ‘Amor per amor’, 1695, The Way of the World ‘El camí del món’, 1700, etc, i la tragèdia The Mourning Bride ‘La núvia de dol’, 1697 Membre destacat de l’anomenada Comèdia de la Restauració Restorational Comedy , és notable el seu domini del diàleg, el seu enginy i l’ambient lliure i desimbolt de les situacions Aquesta darrera característica…
Michelozzo
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Michelozzo di Bartolomeo Michelozzi, arquitecte, ornamentista i escultor.
Format com a arquitecte amb FBrunelleschi, en fou el deixeble principal Treballà al convent de San Marco a Florència 1437-52, on reconstruí els claustres, la biblioteca i l’església Protegit per Cosme el Vell , inicià 1444 la construcció del Palazzo Medici-Ricardi, de planta quadrada i pati central, que és la seva obra cabdal i un model del palau urbà renaixentista En els seus treballs de decoració predomina la solemnitat del gust clàssic i el linealisme espacial villes de Careggi i de Cafaggiolo, prop de Florència El 1460 anà a Milà, on donà a conèixer l’estil florentí combinat…
Josep Mas i Vila
Façana de l’Ajuntament de Barcelona, obra de Josep Mas i Vila (1832-44)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Josep Mas i Dordal, l’ajudà en el seu càrrec a l’ajuntament en fou adjunt el 1803 i n'esdevingué titular el 1808 Féu la nova casa de la ciutat 1831 —havent-ne enderrocat el pòrtic, l’església i una part del claustre de Sant Jaume— i n'acabà la façana el 1850 Autor de la porta del Cementiri Vell 1840, del pla topogràfic dels voltants de Barcelona 1854 i del mercat de Sant Josep 1840 Des del 1832 tingué el títol d’arquitecte acadèmic, després d’una aferrissada lluita amb Antoni Cellers, que pretenia el seu càrrec municipal, mantingut per Mas sota Carles IV, Napoleó, Ferran…
Otomar Krejca
Teatre
Actor i director escènic txec.
Entre el 1950 i el 1965 orientà el Teatre Nacional de Praga en collaboració amb l’escenògraf Sbovoda i el dramaturg Karel Kraus, on dugué a terme un taller creatiu de poderosa influència en el panorama teatral txec Muntà obres de F Hubrín, J Topol, M Kundera i el primer drama de V Havel, Zahradní slavnostLa ‘La festa al jardí’, 1963 El 1965 creà el grup Divadlo Za Branou, famós per la riquesa poètica dels seus espectacles d’obres de Čekhov, Schnitzler o Musset, amb els quals féu diverses gires per Europa Tancat el teatre per ordre governativa 1972, treballà durant més de deu anys, en exili…
Carme Aranegui i Gascó
Arqueologia
Arqueòloga.
Es formà a la Universitat de València, on fou deixebla de Miquel Tarradell Professora adjunta de la Universitat de València 1976, des del 1985 n'és catedràtica d’arqueologia El seu treball de recerca abasta els períodes ibèric i romà i s’ha centrat al País Valencià, on ha excavat diversos jaciments Port de Sagunt, necròpolis ibèrica de Cabezo Lucero i ha dirigit un important programa d’estudi sobre el territori d’Edeta Llíria i de Sagunt També ha participat en els treballs d’excavació a la ciutat feniciopúnica i romana de Lixus Marroc Entre les seves publicacions destaquen Excavaciones en el…
Salomó I de Cerdanya-Urgell
Història
Comte de Cerdanya i Urgell.
Probablement visità Còrdova el 863 en missió diplomàtica prop de l’emir Muhammad, en nom de Carles II el Calb, i aconseguí d’emportar-se les suposades relíquies de sant Vicenç, retingudes a Saragossa La llegenda el fa franc i usurpador del comtat de Barcelona en perjudici de Guifré I el Pelós, i aquest hauria recuperat el comtat després de matar-lo Tot fa creure, però, que fou un home del país, potser emparentat amb Guifré, i que tant el seu ascens al govern dels comtats pirinencs potser des de la mort del comte i marquès Sunifred el 848 com la seva substitució a l’inici del govern de Guifré…
col·legiata de Gandia

Detall escultòric de la porta lateral de Santa Maria o del Mercat
© Fotolia / ANADEL
Església major de la ciutat de Gandia, a la diòcesi de València, que té com a titular santa Maria.
Fou creada com a parròquia dins el terme del castell de Bairén arran de la formació del nucli urbà cristià, a mitjan segle XIII a la segona meitat del segle XIV fou construïda la primera església gòtica a expenses del duc Alfons el Vell, inclosos el cor, el retaule major i dotze apòstols esculpits per Pere Llobet El 1499 la duquessa Maria Enríquez aconseguí del papa Alexandre VI, sogre seu, que la convertís en collegiata i féu construir la part de l’edifici entre la porta dels Apòstols i la façana actual en el mateix estil gòtic inicial amb el magnífic retaule renaixentista de…
Sant Ponç de la Verneda (Sant Sadurní d’Osormort)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç o de Meda Fou sempre una església sufragània dependent de la parroquial de Sant Julià de Vilatorta Les notícies d’aquesta església comencen l’any 1050, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny acudí a Sant Julià de Vilatorta a consagrar l’església parroquial, a la qual el bisbe vinculà les esglésies de Sant Martí de Riudeperes i de Sant Ponç de Planeses, que és el nom que prenien les esglésies del sector oriental del terme del castell de Meda Més tard perdé la consideració de sufragània, ja que l’any 1686 només era…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina