Resultats de la cerca
Es mostren 3567 resultats
Enric Miralles i Moya
Arquitectura
Arquitecte.
Treballà amb Carme Pinós i Desplat Realitzà l’escola La Llauna de Badalona, el cementiri d’Igualada i les installacions olímpiques de tir amb arc, i fou director del Departament de Projectes de la Stödelschule de Frankfurt Posteriorment féu obres com el centre cívic del barri de la Mina a Barcelona 1987-92 o la seu del Círculo de Lectores a Madrid 1990-92 Destaquen també intervencions de caràcter paisatgístic, com la de la Rambla de Reus 1988-93, la de l’Avinguda Icària de Barcelona 1990-92 o les del Japó, per a l’àrea d’accés de l’estació de Takaoka 1991-93 i per al pavelló de…
Fèlix de Azúa i Comella
Filosofia
Escriptor i filòsof.
Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1982, des dels anys vuitanta s'ha dedicat a la docència universitària, primer a la Universitat del País Basc i posteriorment com a professor d’estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on el 1993 obtingué la càtedra d'estètica En 1993-95 fou director de l'Instituto Cervantes de París Escriptor de molts registres poesia, assaig, periodisme, novella, Josep M Castellet l'inclogué en l’antologia Nueve novísimos poetas españoles 1970 És autor dels reculls de poemes Cepo para nutria 1968, El velo en el…
Ramon Puig i Gairalt
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A Galí i del Conservatori del Liceu El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona 1921 Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al Llobregat 1928 i…
art panameny
Art
Art desenvolupat a Panamà.
L’arquitectura n'és la part més important Durant el període colonial repetí els estils europeus —el mudèjar i sobretot el barroc foren els més divulgats—, bé que combinant-los amb elements autòctons i emprant materials lleugers a causa dels freqüents moviments sísmics Cal esmentar la catedral barroca de Colón i, a la ciutat de Panamà, les esglésies de San José i de San Felipe, el Palacio Presidencial i la catedral segles XVII-XVIII, de cinc naus, amb façana renaixentista Al segle XX és evident la influència nord-americana
Pavelló Olímpic de Badalona

El Pavelló Olímpic de Badalona, seu del Joventut de Badalona
PENYA.COM
Basquetbol
Pavelló de basquetbol de Badalona.
Projectat per Esteve Bonell i Francesc Rius amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, fou inaugurat el 17 de setembre de 1991 pel Club Joventut de Badalona, que des de llavors hi disputà els seus partits Acollí la competició olímpica de basquetbol, i el mateix 1992 rebé el premi d’arquitectura contemporània Mies Van der Rohe Després d’una reforma que permeté incrementar el seu aforament fins els 12500 espectadors, acollí diversos partits del Campionat d’Europa 1997 També s’utilitza per a altres tipus d’activitats culturals i artístiques
part | parta
Història
Individu d’un antic poble escita procedent de zones més enllà de la Bactriana i que conquerí al començament del segle II aC el NE de l’Iran i el S de la mar Càspia al sobirà selèucida Antíoc II.
Poble d’un gran valor militar molt temut pels romans, els seus soldats eren destres en l’art de cavalcar amb armadura i a tirar a l’arc Poble iranitzat des de l’origen, fou també hellenòfil i tolerant envers les religions amb què topà zoroastrisme, judaisme, budisme i cristianisme Creà dues capitals importants Hatra i Ctesifont, tocant a Selèucia, que respectaren en l’arquitectura i en la seva població i tradicions Abans del final de l’imperi arsàcida començà una reacció orientalitzant enfront de l’hellenisme que culminà durant l’imperi següent dels sassànides
castellot del Serrat del Maurici
Castell
Antiga fortificació del municipi de Balsareny (Bages), situat damunt del serrat del Maurici, del qual pren nom.
Torre del fortí del Maurici © CIC-Moià Es troba a prop del poble Bon exemple d'arquitectura militar, no s'arribà a construir del tot Destaca per la fermesa de la seva fàbrica i les dimensions de la seva construcció Tot i ser edificat per a defensar-se dels carlins, durant la primera carlinada fou ocupat pel Comte d'Espanya, que assetjava Balsareny El comte hi installà la seva artilleria i des d'allà disparà contra les cases del poble, fins a l'arribada de les tropes liberals i la fi del setge
Butser Ancient Farm
Laboratori d’arqueologia experimental a Hampshire, Anglaterra.
Fundat el 1972, l’objectiu del laboratori és reproduir —a partir de la documentació arqueològica— i fer funcionar —emprant espècies animals i vegetals iguals o similars a les antigues— una granja semblant a les que hi hagué a l’edat del ferro a Anglaterra 300 aC, amb vista a verificar un seguit d’hipòtesis sobre aquella època L’experimentació ha tractat diferents aspectes, com ara l’arquitectura, les tècniques d’emmagatzematge, la ramaderia i l’agricultura, i ha permès avaluar els rendiments agrícoles, així com precisar la funcionalitat de nombroses estructures i instruments
Baeza
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, drenat pel riu Guadalquivir.
És un centre agrícola cereals, vi, oli, industrial alimentació, sabons, trulls, ceràmica, destilleries de licors i ramader cavalls Conserva importants testimonis de l’arquitectura renaixentista andalusa en molts dels seus monuments intervingué el gran arquitecte Andrés de Vandelvira 1509-75 Sobresurten la catedral, amb restes mudèjars i gòtiques, l’església de San Andrés, la del convent de San Francisco obra mestra del renaixement andalús, acabada el 1566, avui molt deteriorada, i la casa de la vila 1559, que té dues interessants portades italianitzants Fou seu d’una universitat…
constructivisme
Art
Moviment plàstic internacional dins l’art abstracte, contemporani del suprematisme de Malevič i del no-objectivisme de Rodčenko.
Iniciat 1914 per Vladimir Tatlin Monument a la III Internacional, 1920, formulat pels germans Naum Gabo i Anton Pevsner en el Manifest realista 1920 a Moscou, i plasmat en llur obra escultòrica, constitueix una recerca dels plens i dels buits per mitjà de línies i de plans travats dins l’espai En el camp de l’arquitectura sobresurten els projectes d’El Lisickij i de Marcel Breuer Aquest moviment inclou també el neoconstructivisme de les tendències geomètriques les construccions decoratives de Torres-García, 1934 i cinètiques Vasarély, 1944
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina