Resultats de la cerca

El seu treball reflexiona sobre els límits de la història de l’art modern i els mecanismes del mercat artístic, a partir del desplaçament del concepte d’autor que qüestiona la figura de l’artista, del colleccionista i de l’espectador, així com de la mateixa institució museística Amb unes referències literàries i filosòfiques essencials en la seva obra, desenvolupà un treball plàstic i assagístic estretament vinculat, que analitzà la idea de ficció, llenguatge o interpretació L’any 1987 fundà l’agència Readymades Belong to Everyone a Nova York, que adaptà les formes de producció de l’art als…

L’any 1979 Peter Fischli Zuric 1952 i David Weiss Zuric 1946 iniciaren el seu treball en collaboració, que desenvoluparen en vídeo, cinema, fotografia o escultura, i que constitueix una revisió de la percepció de la realitat quotidiana, tot distorsionant l’ús de l’element temps El seu llenguatge artístic combina l’humor i el drama per abordar esdeveniments quotidians, que escenifiquen en temps real i directe, cosa que obliga a l’espectador a adaptar-s’hi L’any 1992 es realitzà una exposició retrospectiva del seu treball al Centre Georges Pompidou de París A l’estiu del 2000 el MACBA presentà…

Tingué una participació important en el descobriment dels volcans de la Garrotxa i del Gironès, dels quals publicà una descripció Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot primera edició, 1820 segona edició, ampliada, 1841 Inicià i sostingué durant molts d’anys les observacions meteorològiques a Olot Juntament amb Pierre André Pourret, feu exploracions florístiques, constituí un herbari, conservat actualment a l’Institut Botànic de Barcelona, i escriví Plantarum olotensium catalogus , treball que romangué inèdit fins l’any 1936 També redactà un catàleg dels animals d’Olot,…

Féu els estudis eclesiàstics a Vic, on fou ordenat de sacerdot el 1896, i es doctorà en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma A Barcelona estudià dret i filosofia, i hi exercí diverses tasques pastorals El 1911 obtingué una canongia a la catedral barcelonina i la càtedra d’economia i sociologia cristianes al seminari diocesà Se sentí vinculat a l’anomenada Escola Vigatana, fou membre de l’Esbart de Vic i seguidor de l’ideari balmesià Dirigí les revistes Aurora Social , Revista Social , i Reseña Eclesiástica , collaborà en diversos periòdics barcelonins El Correo Catalán , Diario de…

Estudià música sacra a l’escola estatal de Brunsvic 1946-47 i després a Detmold 1947-50 Continuà la seva formació a Colònia 1953-54 i a la Universitat de Bonn 1963-64, centre aquest darrer on estudià la construcció i la programació d’equipaments electrònics amb bases de dades Del 1954 al 1964 treballà al Studio für Neue Musik de Colònia, estudis de música electrònica on, a més de compondre, donà a conèixer obres d’altres compositors com G Ligeti i K Stockhausen, amb qui collaborà en algunes obres, i participà en el desenvolupament teòric i pràctic de la composició electrònica i la composició…

Estudià al Conservatorio Nacional de Música i Declamació de la ciutat de Guatemala El 1955 anà a París per estudiar piano amb Blanche B de Geraldi i L Geraldi Bascourret, composició amb T Aubin i direcció d’orquestra amb Jean Fournet a l’Escola Normal Superior de Música El 1965 rebé una beca per a estudiar durant dos anys a l’Instituto Di Tella de Buenos Aires amb A Ginastera, I Xenakis i F von Reishenbach, entre d’altres El 1972 fou director artístic de l’Orquesta Sinfónica Nacional Destaquen de la seva obra la Sinfonía Coreográfica 1965, el poema simfònic David y Betsabé 1954-55, els…

Estudià amb els mestres C Marcolli i M Drago Participà en el cor de l’orquestra del Teatro Colón i es formà a l’Instituto Di Tella L’any 1967 es convertí en el director del Teatro Argentino de La Plata, activitat que realitzà en altres ciutats Ha actuat en països europeus i llatinoamericans Fou director titular de l’Orquestra Simfònica Nacional de Bolívia l’any 1978 També dirigí l’Orquestra del Teatro Colón i, durant els períodes 1989-91 i 1993-98, fou director artístic del Teatro Argentino de La Plata Ha estat distingit com el millor director d’orquestra per l’Asociación de Críticos…

Estudià piano amb J Montés, composició amb A Ginastera i direcció d’orquestra amb R Kinsky També rebé lliçons d’A Copland, L Dallapiccola, B Maderna, GF Malipiero i O Messiaen Des del 1964 fou un actiu compositor i director d’avantguarda Fundador de l’orquestra de cambra Solistas de Música Contemporánea de Buenos Aires, fou director artístic del Teatro Colón de la capital argentina i professor de la Universidad Católica i de la Universidad Nacional Els seus treballs s’han estrenat a París i Washington, entre altres ciutats importants Rebé diverses distincions, com el Premi Municipal de Buenos…

Estudià violí i composició, i a catorze anys ja componia Passà gairebé tota la vida lligat al Teatre de l’Òpera de Varsòvia, com a primer violinista 1850-64 i, més endavant, com a director artístic dels ballets 1858-72, director d’orquestra 1872-82, director del teatre 1882-90 i bibliotecari 1890-1902 Feu només una petita escapada a Berlín per estudiar amb A Marx Exercí la docència al Conservatori de Varsòvia 1861-64, a l’Institut Aleksandryjski 1864-72 i a la Societat Musical de Varsòvia 1895-1902 De la seva obra com a compositor destaca la música escènica Otton lucznik 'Otó, l’arquer', 1864…

Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants efectes d’…