Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera el 1980 Fou campió de Catalunya i Espanya en categoria promoció i campió de Catalunya júnior En categoria sènior, guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Formà part de l’equip català, amb el qual guanyà en cinc ocasions el Campionat Interregions El 1987 aconseguí el subcampionat d’Europa Un any després s’inicià com a mànager de pilots i preparador de karts El seu primer client fou Pedro Martínez de la Rosa És copropietari del Karting El Vendrell amb el seu germà Narcís

S’inicià al Club Esportiu Farners Fou campió d’Espanya juvenil dels 1500 m 1981 i campió de Catalunya juvenil 1981 i jú-nior 1982, 1983 tant de cros com de pista En categoria sènior, guanyà la prova dels 5000 m del Campionat d’Espanya 1986 En cros, guanyà el Campionat de Catalunya 1990, 1992, i el subcampionat d’Es-panya 1992 Participà en cinc Campionatsdel Món sènior 1985, 1992, 1993, 1994, 1996, en els quals aconseguí dos cops acabar entre els 20 primers Es retirà el 1999

També destacà en l’esquí nàutic de velocitat, fent equip amb les seves filles Es proclamà campió d’Espanya offshore 3 1976, subcampió d’Europa en 3D a Sant Feliu de Guíxols 1979, campió d’Espanya en 3C amb Jaume Minet 1981, en 3D amb Esteve Melendo 1983 i subcampió d’Espanya en 3D amb Minet un altre cop 1983 Assolí el Campionat de Catalunya els anys 1982, 1983 i 1984 Era soci del Club Nàutic El Balís, tot i que també representà el Club Nàutic Mataró en diverses curses

El 1996 debutà en el campionat del món, on seguí una trajectòria fulgurant amb una moto Aprilia fou campió del món de 125 cc l’any 1997, subcampió del món de 250 cc el 1998 i campió del món de 250 cc el 1999 El 2000 fitxà per l’equip Honda, en 500 cc, amb el qual fou subcampió del món en la primera temporada, i el 2001 assolí per primera vegada el títol mundial de la màxima categoria en guanyar 11 dels 16 grans premis del campionat A 22 anys, Rossi es convertí en el pilot més jove que ha aconseguit els títols en les tres categories La temporada 2002, confirmà l’…

Conegut originalment com Indústries Garcia , nasqué l’any 1975 impulsat per Vicenç Garcia Grau en reunir diversos treballadors de la seva empresa, que donà nom al club, per formar un equip Començà jugant en lligues d’aficionats, i la temporada 1978-79 ingressà a les competicions de la Federació Catalana de Futbol Ascendí progressivament de categoria fins que la temporada 1985-86 es proclamà campió de Catalunya La temporada següent fou campió de primera divisió espanyola L’any 1989 es professionalitzà i jugà a la primera edició de la Lliga estatal El 2001 adoptà el…

Defensa que s’inicià al Reus Deportiu, el 2001 fitxà pel FC Barcelona juvenil i les temporades 2002-04 fou suplent del primer equip, amb el qual guanyà dues Lligues 2003, 2004, una Copa del Rei 2003 i una Lliga europea 2004 Passà al Vila-seca 2004-05 i tornà al Reus 2005-07, amb el qual conquerí una Copa del Rei 2006 i una Supercopa d’Espanya 2007 Fou cedit al CP Vilanova 2007-08 i al CH Mataró 2008-09, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2009 La temporada 2009-10 tornà al Reus, amb el qual conquerí la Copa Continental 2010, la Copa Intercontinental 2010 i la Lliga 2011 La temporada 2014-15…

Fou atleta del CA Olesa, club en el qual es formà, el CG Barcelonès, el FC Barcelona i l’Hospitalet Fou sis cops campió de Catalunya a l’aire lliure 1989, 1992, 1995-98 i dues en pista coberta 1992, 1997 Fou campió d’Espanya promesa el 1987 També practicà el rugbi, al Club Rugby Bonanova En aixecament amb potència fou campió d’Espanya 1997 i de Catalunya 2004, 2005, 2007, i guanyà set vegades consecutives el Campionat de Catalunya de pressió amb banc 1998-2004 en la categoria de més de 100 kg En fisioculturisme, guanyà tres títols catalans 2005, 2007,…

S’inicià al Club d’Escacs Vic, i es proclamà campió de Vic 1948 Fou campió de Catalunya per equips amb el Club d’Escacs Paluzie 1960, formà part de la selecció catalana en el Sis Nacions, amb participació d’Alemanya, Àustria, Portugal, Itàlia i les seleccions d’Aragó i Catalunya 1964, i guanyà el Torneig Internacional de Santa Coloma de Queralt 1965 Posteriorment, es proclamà campió d’Espanya d’Educación y Descanso amb el Grup d’Escacs Seat Però destacà com a directiu Presidí el Club d’Escacs Vic durant sis anys, i aconseguí que l’equip pugés a la…

S’inicià als Maristes de Lleó i completà la seva formació a la Residència Blume A les files del FC Barcelona aconseguí diversos títols de campió de Catalunya tres en 200 m 1968, 1971, 1972 i dos en 400 m 1968, 1971 en campionats a l’aire lliure, i un en 800 m 1968 i dos més en 400 m 1970, 1972 en pista coberta També fou campió estatal en 400 m a l’aire lliure 1971, 1972 i en pista coberta 1972 Establí diversos rècords catalans en 200 m, 400 m i relleus 4 × 200 m, 4 × 400 m i 4 × 800 m En l’àmbit estatal, millorà quatre vegades la plusmarca en 400 m en pista coberta Fou atleta internacional…

El pilot finlandès Mika Hakkinen, de l’equip McLaren, guanya la darrera prova del Campionat del Món de Fórmula 1, disputada al circuit japonès de Suzuka, i es proclama campió del món per segon any consecutiu Els dos pilots de Ferrari, Michael Schumacher i Eddie Irvine, es classifiquen segon i tercer i donen a Ferrari el campionat per constructors D’altra banda, el pilot català Oriol Servià es proclama campió del món de la Fórmula Indy Lights d’automobilisme, que es disputa als Estats Units, després de la finalització de la cursa del circuit de Fontana Florida