Resultats de la cerca

Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Treballà de jove en obradors d’imatgeria Catedràtic a l’escola d’arts i oficis de Santiago de Compostella 1914, es traslladà després a Sevilla 1917, i més tard, a València 1933 Conreà un esquematisme influït per Mestrovic i per Victorio Macho Feu monuments i estàtues a València Agrassot, Muñoz-Degrain , Múrcia, Sevilla, Màlaga, etc Té obres al Museu de Belles Arts de València La seva obra Fontana, obtingué la segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts 1945 Fou acadèmic de Sant Carles Residí a Burjassot

Deixeble de Pedro Orrente El seu art es caracteritza per la netedat del color, la proporció i el moviment, trets propis del barroc valencià Tot i que també conreà la pintura religiosa, la seva temàtica predilecta foren les batalles, on es patentitzà la seva forta personalitat Tingué una fama considerable de personatge pintoresc, arrauxat i irascible Tingué un taller, on treballaven, a més del seu fill Miquel, Senén Vila i Joan Conchillos Hi ha obres seves al Museu Provincial de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando

Fou defensor d’una postura iconogràfica estricta, que acaba fent de l’obra d’art un document secundari i de la idea o el personatge sant que representa el veritable subjecte d’estudi Conreà especialment l’anàlisi del moment medieval, sobretot el gòtic Obres L’art religieux du XIIIe siècle en France 1899, L’art religieux de la fin du Moyen Âge en France 1908, L’art religieux au XIIe siècle en France 1923, Arts et artistes du Moyen Âge 1927, Notre-Dame de Chartres 1948 i La cathédrale d’Albi 1950 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1928

A la seva poesia — Saudades galegas 1880, A musa das aldeas 1890— conreà un costumisme d’arrel rural on abunda la nota sentimental i de denúncia social Fou un dels iniciadors del periodisme en gallec La seva obra en prosa O catecismo do labrego 1889, publicada sota el pseudònim de FrMarcos da Portela, és una paròdia del Catecismo cristiano de GAstete, on, per mitjà de preguntes i respostes, hom posa en relleu la dramàtica situació dels camperols gallecs És l’obra en prosa gallega més àmpliament difosa, fins i tot avui, i una de les peces més importants de la literatura social…

Deixeble i gendre d’Eusebi Planas Estudià a Llotja i a París juntament amb Francesc Soler i Rovirosa i Maurici Vilomara Féu els primers cartells artístics barcelonins i conreà l’art decoratiu Collaborà a decorar els teatres Principal i Espanyol de Barcelona Autor de molts figurins teatrals, destacà en els vestuaris d' Urganda la desconocida , De la Terra al Sol, La fada 1897, Jesús de Natzaret i altres Professor d’indumentària a l’Institut del Teatre, publicà un llibre de la història del vestit També estudià la forja catalana Francesc Seix li edità, en dos volums, els seus…

Format a Màlaga amb BFerrandis Catedràtic de colorit i composició de l’Escuela de Bellas Artes de Màlaga el 1868, esdevingué també conservador del Museo Provincial Íntim amic d’AMuñoz i Degrain Professor de figura i adornament a l’escola de Belles Arts de la Corunya el 1891, quatre anys després aconseguí la càtedra de dibuix de figura de la Llotja de Barcelona Conreà la natura morta i la pintura de coloms Orientà i protegí els inicis de la carrera pictòrica del seu fill Pablo Ruiz Picasso, que el retratà en algunes de les seves primeres obres

D’origen humil, fou protegit per Núñez de Arce Insatisfet amb la poesia del moment, encara d’herència romàntica, inicià la revolució poètica que culminà amb Rubén Darío És, doncs, un precursor del Modernisme les seves Noventa estrofas són del 1883 Poeta espontani i desbordant, pateix, però, de manca de contenció i treball de retoc De la seva producció cal esmentar En tropel 1892, Lenguas de fuego 1908, Cantos de la vendimia 1891, Poesías completas 1911 Conreà també el quadre de costums El patio andaluz 1886, Granada y Sevilla 1890, etc, la novella i el teatre

De veritable nom Louis Farigoule, emprà l’altre com a pseudònim, que després legalitzà Desenvolupà la teoria de l' unanimisme , que recull en els seus llibres poètics L’âme des hommes 1904 i La vie unanime 1908 Conreà també la novella Les copains 1913 i sobretot la llarga sèrie Hommes de bonne volonté 27 volums, 1932-47 el teatre Knock ou le triomphe de la médecine 1923, Le mariage de Monsieur le Trouhadec 1925, etc, l’assaig i el periodisme Darrerament publicà algunes obres amb elements autobiogràfics Lettres à un ami 1964-65 i Amitiés et rencontres 1970

Visqué llargs anys com a beguina sota la regla de sant Domènec, però les antipaties que li suscitaren les seves crítiques de la societat l’obligaren a refugiar-se al monestir cistercenc de Helfta, on morí És la primera autora mística que escriví en alemany Das fliessende Licht der Gottheit ‘La llum fluent de la divinitat’, obra d’un alt valor poètic perduda en baix alemany, es conserva en alt alemany medieval i en llatí que influí la mística germànica medieval Conreà la devoció al Sagrat Cor de Jesús Sovint ha estat confosa amb Matilde de Helfta

Format amb GBMartini, conreà aviat l’òpera Passà a Copenhaguen 1755, on fou mestre de capella i director del teatre fins el 1775 Havent tornat a Itàlia, l’estrena de Le gelosie villane 1776 el féu cèlebre i obtingué la direcció de la capella de la catedral 1779 Caterina II el cridà a Rússia 1784, on assolí grans èxits i on establí un diapasó unificat per a tots els instruments Morí quan tornava a Itàlia Deixà òperes cèlebres, com Fra i due litiganti il terzo gode 1782, música litúrgica llatina i eslava, música de cambra, etc