Resultats de la cerca

Defensa, començà al Palafrugell, amb el qual ascendí a la primera categoria del Campionat de Catalunya 1930-31 Hi jugà fins el 1934 Fitxà pel Sabadell 1934-37 i fou finalista de Copa d’Espanya 1935 Formà part de la selecció catalana en dues ocasions 1935-36 Al final de la guerra s’exilià a França, on romangué en camps de concentració fins que fitxà pel Nimes 1942-47 i després milità en l’Orange Posteriorment marxà a Xile

Representa la Societat de Caçadors Albons-Viladamat en les competicions Guanyà tres Campionats de Catalunya de caça pràctica o gos de mostra, en categoria britànics, amb els gossos Toby del Camp de Llíria 2007, 2008 i Urdos de Coucareille 2009 Obtingué la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2007 El mateix any, fou subcampió d’Espanya i sisè del món en l’especialitat de Sant Hubert La major part dels seus èxits en aquesta especialitat els aconseguí amb el pòinter Anda de la Plana d’Albons

Jugà amb el Club de Voleibol Bombers de Barcelona 1987-90, l’Andorra, l’Almeria i el Gijón, fins que abandonà la modalitat de pista l’any 1994 Fou internacional amb la selecció espanyola A partir del 1990 començà a competir en vòlei platja i obtingué dos Campionats d’Espanya 1992, 1993 Participà en diversos Campionats del Món i fou subcampió d’Europa en dues ocasions 1994, 1999 Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, en els quals aconseguí un cinquè lloc i Atenes 2004, on aconseguí la medalla de plata juntament amb Pablo Herrera Es retirà el 2006 Posteriorment fou tècnic de…

Presidí la Unió Esportiva Figueres el 1978 i fou reelegit l’any següent El club jugava aleshores a tercera divisió, però aconseguí passar a vuitens de final de la Copa del Rei 1981, l’ascens a segona B 1982-83 i a segona A 1985-86 Inaugurà el nou estadi municipal el 1986 Dirigí durant dotze anys l’entitat i el 1995 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Jugà com a migcampista a la UE Figueres 1963-65, el Badalona 1965-66, el Mataró 1966-67 i l’Europa 1967-68 El 1968 fitxà per l’Espanyol Tot i que fou cedit al Sant Andreu fins la temporada 1970-71, tornà a jugar amb l’Espanyol fins a la temporada 1973-74, al final de la qual fou traspassat a l’Hèrcules d’Alacant, i dos anys després retornà a la UE Figueres, amb la qual jugà fins la temporada 1976-77 Disputà 89 partits a primera divisió i fou internacional en categories juvenils

Com a jugador individual ha quedat en tercer lloc 2008 i segon lloc en el Campionat de Catalunya 2010 Com a membre de l’equip del Club de Bitlles Catalanes Alls Secs Piquen fou subcampió del Campionat de Catalunya de Clubs 2007, i de la Copa Generalitat 2008, 2010 i campió de la Copa Generalitat 2009 Ha format part de la selecció catalana de bitlles Fundador del Club de Bitlles Catalanes Alls Secs Piquen, en fou secretari i, des del març del 2009, n’és el president

Des de jove treballà a l’empresa surera familiar fundada pel seu pare, Llorenç Mundet Emigrat als Estats Units, el 1895 obrí a Nova York un taller d’aglomerats de suro des d’on fabricava i distribuïa articles fets amb suro enviat des de Sant Antoni de Calonge El 1902 obrí una fàbrica al Canadà que, afegida a l’establerta pel seu germà Artur Mundet  a Mèxic, expandí el negoci al continent americà El 1905 l’empresa obrí una altra fàbrica a Seixal Portugal, localitat on, amb el nom de Mundet & Sons posteriorment Mundet & Cia establí la seu el 1906 Amb el canvi d’especialització, que…

Llicenciat en història i geografia, del 1996 al 2007 treballà a l’Administració, al monestir de Sant Pere de Rodes i després al parc natural del Cap de Creus Militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya, el 1999 passà a militar a Convergència Democràtica de Catalunya  des del 2016 PDeCAT Regidor per CiU a l’Ajuntament del Port de la Selva des del 1995, ha ocupat les regidories de Medi Ambient 1995-99 i de Governació i Serveis 1999-2011 Alcalde des del 2011, participà en la creació de l’ Associació de Municipis per la Independència El març del 2018 en fou elegit president en successió de…

Destacà com a defensa lateral amb projecció atacant a la Unió Esportiva Figueres 1970-78 Fitxà pel València 1978-81 i debutà a primera divisió el 1978, en què jugà en 18 partits Guanyà la Copa del Rei 1979 i la Recopa d’Europa 1980 Fou cedit al Castelló a la meitat de la temporada 1980-81, amb el qual aconseguí l’ascens a primera Després retornà al Figueres 1981-86, jugà una temporada cedit al Banyoles, i es retirà al Roses, l’any 1987

Professor de taitxí i txikung a la seva escola Wudang de Figueres Practicà arts marcials japoneses des del 1975 fins al 1982, especialment goshindo, karate shotokan, judo i iaido, fins que descobrí les arts marcials xineses wushu el 1979 Posteriorment, estudià yangshi i taitxí D’altra banda, es llicencià en Medicina tradicional xinesa, i exercí de traductor d’articles de taitxí i d’altres d’arts marcials del xinès al castellà