Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
Marsala
Ciutat
Ciutat de la província de Trapani, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Ciutat portuària, al cap Boeo, és un centre comercial i té indústries del vi homònim, que l’ha feta cèlebre Té aeroport, i és bisbat, amb una catedral barroca s XVIII Conserva també restes d’unes termes i uns mosaics d’època romana Correspon a l’antiga Lylibaeum cartaginesa s IV aC Convertida en port comercial i estratègic pels romans, fou anomenada Marsa Ali ‘port d’Alí’ pels sarraïns Pel maig del 1860 hi desembarcà Garibaldi amb els seus voluntaris
Madonie
Massís
Massís calcari de Sicília, situat a la part septentrional de l’illa.
El Pizzo di Lasse 1 979 m és el pic més elevat
Campobello di Mazara
Localitat
Localitat de la província de Trapani, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Francesco Maurolico
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic sicilià, conegut amb el nom de Francesco de Messina.
Fou monjo benedictí i traductor dels grans matemàtics grecs L’any 1543 publicà l’obra Cosmographia , i a partir de l’any 1550 es dedicà a l’estudi de l’òptica, especialment dels fenòmens relacionats amb els miralls esfèrics, els prismes i el mecanisme de la visió humana, investigacions que exposà en l’obra Photismi de homine 1611, en la qual també explicà el fenomen de l’arc de Sant Martí En el seu llibre Arithmeticorum libri duo 1575 utilitzà sistemàticament lletres en comptes de nombres en les deduccions matemàtiques, i també se serví àmpliament del tipus de raonament matemàtic que després…
ducat de Cattolica
Història
Títol concedit a Francesc Desfer i de Cruïlles el 1615, a Sicília.
Tirrenià
Geologia
Estatge del Quaternari, per sobre del Sicilià i per sota del Flandrià.
Hom acostuma a distingir més d’un Tirrenià, indicat cadascun amb una xifra romana Tirrenià I, II, etc
Guillem d’Entença
Història
Fill natural de Gombau, procurador de València, i d’Estefania de Sicília.
Heretà del seu pare Benavarri i altres llocs, que el rei li féu canviar per altres béns paterns 1309 Anà a la conquesta de Sardenya, on obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata, que després vengué 1332 Els infants Alfons i Teresa li donaren el lloc d’Ivars, on no fou gaire ben rebut, i també, en alou, el palau i el castell de Barbastre 1325 Fou alcaid de Candanchú Alfons III el convocà a la croada que projectava contra Granada 1331 Per mort sense fills, la seva heretat passà als seus nebots
Vilaragut

Armes dels Vilaragut
Llinatge valencià, l’origen, poc demostrat, del qual podria haver estat la casa reial d’Hongria, d’on Joan de Vilaragut degué passar a França i, després d’algunes campanyes guerreres, a Catalunya.
Altres autors, potser més versemblantment, els atribueixen a la casa pairal prop d’Oristà, al Lluçanès el primer nom conegut, d’aquesta casa, podria ésser el de Bertran de Vilaragut 1185 A més d’un Guillem de Vilaragut que anà a la campanya de Mallorca, on adquirí terres 1229, alguns dels seus membres anaren a la conquesta de València 1238 amb certesa, Arnau de Vilaragut i Pere de Vilaragut , possiblement germans, que foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats Pere de Vilaragut fou veguer d’Osona i Bages, i li fou atorgat, vitalici, el castell de Doscastells 1265…
Xenòfanes de Colofó
Filosofia
Rapsode i filòsof grec.
S'exilià de primer a Sicília, i posteriorment a Elea Tingut per fundador de l' escola d'Elea , fou, segons Aristòtil, el primer a definir la unitat de l’ésser L’únic d’entre els primers pensadors jonis que no era d’origen noble, es guanyava la vida recitant Homer i poemes propis, entre els quals probablement un Sobre la natura Rebutjà la concepció antropomòrfica de la divinitat, tot sostenint que si els animals poguessin imaginar la divinitat i representar-la ho farien sota la forma de la pròpia espècie La seva filosofia és considerada un panteisme idealista, desenvolupat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina