Resultats de la cerca

Actuava de defensa central o mig defensiu i es formà al Centre d’Esports l’Hospitalet La temporada 1984-85 jugà al Sabadell, a segona divisió A, i tot seguit ingressà al RCD Espanyol, amb el qual jugà cinc temporades, entre el 1985 i el 1990 En aquesta darrera temporada l’equip espanyolista actuava a segona A i aconseguí l’ascens a primera Disputà 79 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 4 gols Fou subcampió de la Copa de la UEFA del 1988 Ja retirat, fa tasques de comentarista esportiu

Fundat el 1992, nasqué com una derivació de l’Agrupació Esportiva Hoquei Club Salt, que havia començat les seves activitats el 1988 Centrat especialment en les categories de formació, els seus millors èxits arribaren amb l’equip sènior femení que durant quatre temporades estigué entre l’elit La temporada 2002-03 fou subcampió de la Lliga Catalana de primera divisió –encara no existia l’OK Lliga femenina–, guanyà la Copa Catalunya i es proclamà campió d’Espanya La portera Raquel Mallén, Tània Pardo i Cristina Barceló foren internacionals amb la selecció espanyola

Especialitzat en curses de cros, l’any 1934 guanyà el Campionat d’Espanya de cros, que revalidà el 1935 i que li valgué la selecció per al Cros de les Na-cions L’any 1936 fou seleccionat per anar als Jocs Olímpics de Berlín, però la Guerra Civil li impedí la participació Fou subcampió d’Espanya de cros 1940, campió de Catalunya 1941 i tercer en el Campionat d’Espanya 1942 Competí pel Club Aire Lliure i pel FC Barcelona Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Es formà al Club Natació Reus Ploms i fou subcampió d’Europa júnior 1989 Posteriorment competí amb el Metropole de Las Palmas i el Santa Olaya de Gijón Guanyà diversos Campionats de Catalunya en 200 i 400 m lliure i d’Espanya en relleus, i també el títol estatal dels 400 m lliure 1992 Participà en la travessa per relleus Sóller-Tarragona 1994 amb els tragamilles de Reus En l’àmbit internacional, formà part de la selecció espanyola Es retirà a vint-i-cinc anys i passà a competir en triatló

Representa la Societat de Caçadors Albons-Viladamat en les competicions Guanyà tres Campionats de Catalunya de caça pràctica o gos de mostra, en categoria britànics, amb els gossos Toby del Camp de Llíria 2007, 2008 i Urdos de Coucareille 2009 Obtingué la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2007 El mateix any, fou subcampió d’Espanya i sisè del món en l’especialitat de Sant Hubert La major part dels seus èxits en aquesta especialitat els aconseguí amb el pòinter Anda de la Plana d’Albons

Davanter que començà a jugar a vuit anys als Maristes de Sant Joan i es retirà amb quaranta-tres a l’Sfèric de Terrassa Com a sènior jugà dues temporades al Magnetos, una al Laietà, cinc a l’Arenys de Munt, tretze al CP Vic en dues etapes, una a l’SHUM Maçanet, una al Ripoll i dues a l’Sfèric de Terrassa També fou catorze vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual fou subcampió d’Europa 1971 i guanyà la Copa de les Nacions 1972

S’inicià a l’Agrupació Esportiva Centelles 1991-99, excepte la temporada 1993-94, que ho feu al FC Barcelona També jugà a les files de l’Olesa FS 1999-2000, T2 Gràcia 2000-2001, Santa Eulàlia FS 2002-04, Granollers 2004-05 i FS la Garriga des de la temporada 2005-06, amb el qual disputà la final de la Supercopa de Catalunya 2010 Des del 2004 juga amb la selecció catalana, amb la qual ha participat en diverses competicions internacionals Fou subcampió de l’Eurofutsal 2006 i nomenat millor porter del torneig

A nou anys guanyà el premi Santa Cecília de Terrassa, amb un jurat presidit per Frederic Mompou, i als onze anys feu el seu primer recital a Sitges Format al Conservatori de Música de Barcelona, del qual fou catedràtic de piano 1968-2001, es perfeccionà amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Stefan Askenase i Wilhelm Kempff A divuit anys guanyà el primer premi del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona i també fou distingit pel conservatori amb el premi extraordinari, el premi d’honor de virtuosisme i el premi Ònia Farga La seva carrera concertística es desenvolupà a escala…

Els anys 1982 i 1983 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat en la categoria de 250 cc, fet que li permeté fer el salt al Campionat del Món de la mateixa cilindrada El 1989 guanyà el seu primer gran premi a França L’any següent guanyà quatre proves Iugoslàvia, França, Suècia i Txecoslovàquia, i quedà subcampió amb Honda, i el 1991 aconseguí el tercer lloc del Campionat del Món de 250 cc És l’únic pilot que guanyà les 24 Hores de Montjuïc i del Circuit de Catalunya Es retirà el 1993 El 2009 fundà el Team Softonic Cardús

La major part de la seva carrera ha jugat a escala i corda a la posició de rest o dauer És una de les principals figures d’aquest esport, juntament amb Álvaro i Genovés II El seu palmarès inclou una Copa Diputació de València 2009, un Màster de la Ciutat de València 2011 i un campionat del Trofeu President de la Diputació de Castelló 2011, entre d’altres Ha estat campió 2012, 2013, 2014, 2015, 2017 i 2019 i subcampió 2010, 2011 i 2016 del Campionat Individual d’Escala i Corda L’any 2021 es retirà de la competició