Resultats de la cerca
Es mostren 9536 resultats
Manuel Villacampa
Història
Militar
Militar gallec.
Separat de l’exèrcit per les seves idees republicanes 1877, hi fou readmès i passà a la reserva 1883 D’acord amb Ruiz Zorrilla, es revoltà a Madrid a favor de la República 1886 però, un cop fracassada la insurrecció i abandonat pels seus soldats, fou empresonat i condemnat a mort Indultat, fou deportat a Fernando Poo i, més tard, a Melilla
Lluís de Valencià
Història
Història del dret
Jurista i cavaller.
Fou capità de la Coronela de Barcelona, i lluità contra la invasió francesa del 1697 Més tard es mostrà favorable a la causa austriacista, i assistí a les corts presidides pel rei arxiduc Carles III 1705-06 Publicà obres jurídiques sobre institucions i càrrecs públics catalans i un Summari discurs aont se prova ésser inexigible i nociva la contribució del batalló 1651
Cristòfor Tomàs i Rosés
Metge.
Estudià a Cervera filosofia i es doctorà en medicina a Montpeller 1785, amb la tesi doctoral Dissertatio chymico-medica systemis analysis aquarum mineralium , publicada el mateix any Més tard fou metge de sanitat militar a Banyoles i, anys després, a Alemanya El 1787 publicà Noticia individual de las aguas minerales de Pedret 1787 i Historia del colegio de Gerona fundado en Montpellier 1808
Charles Talbot
Història
Polític anglès.
Comte i duc de Shrewsbury Participà en la revolució del 1688, que expulsà els Stuart i entronitzà Guillem III de Nassau-Orange Secretari d’estat en diverses ocasions i governador d’Irlanda, fou un dels caps dels whigs , encara que més tard rompé amb ells i es passà als tories 1710 Contribuí a la pacífica instauració de la dinastia dels Hannover
Carlo Tagliavini
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i lingüista italià.
Professor de llengües romàniques a Holanda 1927-28, Hongria 1929-35 i més tard a Pàdua De les seves obres es destaquen Grammatica della lingua rumena 1923, Osservazioni sulla diffusione delle parole marinaresche italiane nelle lingue balcaniche 1942, Le origini delle lingue neolatine 1948, excellent manual de lingüística romànica, Introduzione alla glottologia 1949, articles sobre llengua albanesa, estudis sobre gramàtiques comparades, etc
Jan Štursa
Escultura
Escultor txec.
Partint del simbolisme i d’ARodin, descobrí un camí propi dins una poètica parallela a la de Jan Preisler Més tard s’apropà a AMaillol i a ABourdelle Les seves figures femenines, generalment robustes, són portaveus d’una objectivitat i d’una forma sensual i espiritualitzada alhora Féu obres per encàrrecs oficials i treballs de decoració en obres arquitectòniques Conreà també el dibuix
Antoine Gouan
Botànica
Botànic francès.
Fou l’autor del projecte del jardí botànic de Perpinyà i més tard professor de botànica a Montpeller 1767-1803 Fou el més destacat dels linneans francesos Herboritzà força per la Catalunya del Nord, principalment pel Conflent i l’Alta Cerdanya i fou un dels primers a posar-ne de relleu la riquesa florística, principalment en la seva obra Illustrationes et observationes botanicae
Édouard Goerg
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i gravador francès.
La seva primera obra relacionada amb el naturalisme expressionista, és una sàtira de la vida social Deux modèles 1933, Musée National d’Art Moderne, París Més tard, féu temes religiosos i de circ, i, des del 1939, figures femenines sensuals amb grans efectes lluminosos La seva obra gràfica i d’illustració és molt important Les fleurs du mal, L’Enfer
George Cleghorn
Metge escocès.
Resident a Menorca del 1744 al 1749, exercí com a cirurgià de la guarnició anglesa Més tard fou professor a la Universitat de Dublín És autor d' Observations on the Epidemical Diseases in Menorca Londres 1751 on, a més de les observacions epidemiològiques a què fa referència el títol, dóna una llista de 180 plantes menorquines amb els noms llatins, anglesos i catalans
Émile Claus
Pintura
Pintor belga.
Es formà a l’Acadèmia d’Anvers Installat a París 1888, fou molt influït per Monet i, obsessionat per plasmar els efectes dels raigs de sol, conreà un impressionisme força ortodox i més tard s’orientà vers un divisionisme moderat Durant la Primera Guerra Mundial treballà a Londres i la seva influència minvà davant l’empenta de la primera escola de Laethem
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina