Resultats de la cerca

Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380

Resten tres de les cinc torres de defensa que tenia ja al s XVI L’església la Mare de Déu dels Desemparats té un campanar d’espadanya Ha estat un lloc molt estimat per la seva bellesa hi tingué una casa Sebastià Junyer i Vidal

Pertanyia a l’estament ciutadà Li corresponia de castigar els esclaus, evitar i impedir escàndols, rondar la ciutat de Mallorca i el seu terme acompanyat dels saigs Tenia un assessor Amb el batlle era jutge en causes sobre usura, pagament de jornals i lloguers

Sorgí el 1955 quan la nova població immigrada hi inicià la construcció de petites cases familiars El 1965 tenia 888 habitatges és el barri urbanísticament més mal dotat del municipi i un dels de densitat més elevada de 150 a 200 h per ha

Fou bastida pels reis de Mallorca al s XIV, i és documentada amb el nom de torre de Perabona Passà a ésser propietat de l’hospital de Sant Joan de Perpinyà A la fi del s XVII tenia encara una guarnició de 23 homes

Tenia 50 cavalls de força i desplaçava 150 tones Pertanyia a la Societat de Navegació i d’Indústria Feu el viatge de proves, entre Barcelona i Mataró, el 28 d’agost de 1836 Fou el primer vaixell d’aquest tipus construït a l’Estat espanyol

De característiques similars a la barca del bou, es diferenciava pel fet que tenia corredors, quatre bancs proer, arborà, terç i banqueta, senó, falques i macarrons, i feia de 50 a 55 pams d’eslora Hom la dedicava principalment a la pesca de palangre

Tenia, el 1991, 928 milions de francs de recursos propis i un balanç de 14,575 milions, amb 107 caixes locals Inicià aleshores una estratègia d’expansió en tots els Països Catalans amb l’adquisició de les financeres Sofiholding 1989 i Focrecrom 1991 de Barcelona

Superava l’elm en lleugeresa i eficàcia defensiva i tenia l’avantatge que hom se'l podia posar i treure amb una gran facilitat Fou el casc més usat als Països Catalans al s XIII Sembla que fou el casc predilecte de Jaume I

Era continuació d'"El Barcino Musical", amb el mateix director musical, Antoni Passarell, i director literari, Víctor Balaguer Tenia un format de 26,5 18 cm, i constava de quatre pàgines de text i sis pàgines de música impresa No tingué una durada gaire prolongada