Resultats de la cerca
Es mostren 7495 resultats
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Belize
Ciutat
Capital del districte de Belize, a l’estat de Belize, situada vora el golf d’Hondures, a la desembocadura del riu Belize
.
Situada als contraforts septentrionals de les muntanyes de Manatal, és el mercat d’una regió agrícola blat de moro, arròs, llegums, centre comercial explotació de caoba, pi, cedre, campetx, sucre, cacau, llagostes i nus de comunicacions ferrocarril, port Fins el 1972 fou la capital d'Hondures Britànica D’ençà d’aleshores la capitalitat del territori passà a Belmopan
corregiment de Girona
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret del governador general francès Augereau el 6 de març de 1810.
El seu corregidor era ajudat pels sotscorregidors de Girona, de Figueres i d’Olot Comprenia el territori que aproximadament tingué la província el 1833 excepte la vall de Ribes, la Baixa Cerdanya i la part d’Osona a l’esquerra del Ter, que en romangueren excloses Perdurà fins a l’annexió de Catalunya a l’imperi francès 1812
Chisinau
Ciutat
Capital de Moldàvia.
Situada a les vores del riu Byk, afluent per la dreta del Dnièster Important nucli industrial, especialment del metall Seu de l’Acadèmia de Ciències de Moldàvia, té sis centres d’ensenyament superior, inclosa la universitat, fundada el 1945 Capital de la RSFS de Moldàvia, en accedir aquest territori a la independència, esdevingué capital del nou estat
Jordi Sargatal i Vicens
Ecologia
Naturalista i ornitòleg.
Liderà la campanya de defensa dels aiguamolls de l’Empordà contra els projectes d’urbanització 1976 i fou director del parc natural del mateix nom 1984-98 Dirigí la Fundació Territori i Paisatge, de l’Obra Social Caixa Catalunya 1998-2009 Coordinador, juntament amb Josep del Hoyo i Andrew Elliott del Handbook of the Birds of the World
Butlletí Oficial de les Illes Balears
Publicació oficial del Govern Balear on es fan públiques les lleis del Parlament de les Illes Balears, els decrets del Govern i altres disposicions, que hi han de ser publicats perquè entrin en vigència.
Es començà a publicar el 1983 amb el títol de Butlletí oficial de la comunitat autònoma de les Illes Balears Apareix tres dies a la setmana, en edició bilingüe Des del 1997 també es publica en línia El primer butlletí oficial d’aquest territori fou el Boletín de la provincia de Mallorca , que aparegué al juny del 1833
ecomuseu
Museu
Museologia
Museu que presenta una col·lectivitat humana i les seves formes de vida situant-les en el context geogràfic, social i cultural.
El concepte fou desenvolupat el 1971 a França per Hde Varine-Bohan i GHRivière Es tracta d’un museu interdisciplinari i descentralitzat, lligat al territori, que emplaça l’ésser humà en el temps i en l’espai, interactiu i participatiu i basat principalment en la realitat dels llocs, dels edificis i dels objectes de l’entorn immediat
Andreu Avel·lí Blasco i Esteva
Dret
Jurista.
Entre el 1999 i el 2003 fou vicerector de projectes i relacions internacionals de la Universitat de les Illes Balears, de la qual és rector des del 2003 Especialista en dret públic, principalment en temàtiques d’ordenació del territori i urbanisme Ha treballat també en les àrees de dret autonòmic de les Illes Balears i del dret del turisme
conferència de Madrid
Història
Converses de pau celebrades al palau d’El Retiro de Madrid entre el representant de Lluís XIV de França, Hugues de Lionne, i el ministre de Felip IV de Castella, Luis de Haro (juliol-setembre del 1656).
Felip IV es negà a cedir cap territori català a França, i el rei francès, que se sabia superior, gràcies a la seva aliança amb l’Anglaterra de Cromwell, donà per acabades les negociacions sense haver arribat a cap acord La represa de la guerra obligà Felip IV a acceptar la mutilació de Catalunya al tractat dels Pirineus
tractat de Llívia
Història
Acord signat entre els representants de Lluís XIV de França (Hyacinthe Cerrong, bisbe d’Aurenja) i Felip IV de Castella (Miquel de Salvà i de Vallgornera), a Llívia, el 12 de novembre de 1660.
L’acord completava el tractat dels Pirineus i consumava la separació d’una part de la Cerdanya, que era atribuïda al rei francès la vall de Querol i el territori que la unia al Capcir Miquel de Salvà aconseguí que Llívia restés vinculada al Principat en forma d’enclavament dins la zona que passà a França
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina