Resultats de la cerca

A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S’exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Ha publicat en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935, Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39, i, pòstumament, el llibre de memòries La guerra civil i la revolució a Tortosa 1936-1939 2001 Collaborà a “Mirador” i a La Publicitat

Estudià magisteri, però no exercí per problemes de salut Conreà la poesia religiosa i publicà els primers poemes a La Veu del Montserrat i posteriorment a diverses revistes d’orientació catòlica Entre el 1887 i el 1894 participà regularment als jocs florals de Manresa, Sabadell i Blanes i a certàmens d’entitats catòliques, en què guanyà diversos premis Publicà, entre altres obres, el recull Lo miracler de Barcelona 1899, en honor de sant Josep Oriol, i, pòstumament, a “Lectura Popular” 1917, la Corona poètica Maria 1911 i Poesia a “Lectura Popular” 1917

Vida i obra Atestat el 1456 com a prevere i capellà major d’Alfons el Magnànim , el 1479 apareix documentat com a ciutadà de València És molt probable que procedís d’una família de conversos de la vila riojana de Nájera, i ja devia ser d’edat avançada quan participà en el certamen marià del 1474 amb una composició que comença Molt més que spectable, senyor virtuós , formada per rims estramps en lloança del representant reial i promotor del certamen Lluís Despuig Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Clergue, és autor d’un Llibre de censals de la reverent comunitat de preveres de Santa Maria de Coplliure ab altres diferents curiositats 1676, en el qual, a més dels apunts de tipus eclesiàstic, hi ha incloses notes personals sobre l’organització de la vila, la vinguda de Felip V a Perpinyà i la construcció de l’església de Cotlliure, interessants per a conèixer la vida civil rossellonesa fins al principi del s XVIII L’obra fou transcrita per l’historiador Eugeni Cortade a la revista perpinyanenca “CERCA” 1963

Doctor en teologia, estigué a Nàpols al servei del virrei Posteriorment fou canceller del bisbat de Mallorca i canonge 1644 Publicà, en castellà, un sermó Barcelona 1636, una traducció del toscà d’una obra piadosa València 1657 i poemes d’inspiració cultista La Oronta Nàpols 1637, El Cadmo Nàpols 1639, Marte en la paz Palma 1646 i El ensayo de la muerte , romanç extens de tema religiós Palma 1650, 1765, 1812, Saragossa 1670 Deixà inèdita una obra de teatre en vers, de propòsit didàctic i apologètic, El pleito de María y fiestas de la concepción

Fou tècnic de la Federació Catalana de Vela 1982-92 i de l’espanyola 1991-96, 1999, 2003 fou responsable de l’equip espanyol de la classe finn en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on, sota la seva tutela, Josep Maria van der Ploeg guanyà la medalla d’or Ha estat també tècnic i gerent del Patronat d’Esports de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 1980-03, gerent del Club Nàutic Salou des del 2003 i delegat a Tarragona de la Federació Catalana de Vela des del 2013

Dirigí bona part dels millors marxadors catalans, a més d’alguns maratonians i fondistes, com Nacho Cáceres, Antonio Peña, Marco Antonio Cepeda i Víctor Morente Fou responsable del sector de marxa i membre del comitè tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i professor de l’Escola d’Entrenadors Fou entrenador de la campiona d’Europa Mari Cruz Díaz i dels medallistes olímpics Daniel Plaza 1992 i Maria Vasco 2000, entre altres marxadors, com Emilia Cano, Eva Pérez, Celia Marcén, Teresa Palacio, Maite Gargallo, Josep Antoni González Cobacho, Francisco Botonero, Germán Nieto i…

Fou fundat el 1922 i, a partir de la temporada 1925-26, participà de manera intermitent en la tercera categoria del Campionat de Catalunya, que guanyà en dues ocasions 1935, 1936 Ascendí a primera categoria B segon nivell del futbol català, on jugà tres temporades 1936-37, 1937-38 i 1939-40 La 1940-41 es proclamà campió de primera regional i participà en una lligueta equivalent a la tercera divisió L’any 1943 es fusionà amb l’Esbarjo Marià Ausa, creat el 1913, per constituir la Unió Esportiva Vic

S’inicià en la gimnàstica artística al Gimnàs Alsina Participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 i posteriorment es dedicà a entrenar Dirigí campions com Lluís Valbuena o Rosa Maria Balaguer i fou nomenat responsable de la selecció espanyola femenina També entrenà el Club de Gimnàstica Esportiva de Barcelona, l’Associació Esportiva Sagrat Cor, el CN Granollers i fomentà la gimnàstica amb cursos i exhibicions arreu de Catalunya Com a jutge, actuà en nombroses competicions de caràcter internacional També traduí articles sobre gimnàstica de l’italià, el francès, l’anglès i…

El 1982 entrà a la junta directiva de l’Igualada Hoquei Club IHC i durant deu anys fou el màxim responsable de l’àrea esportiva En aquest període, l’Igualada pujà a la màxima categoria i guanyà una Lliga, dues Copes del Rei i una Copa d’Europa El 1986 fou un dels fundadors de l’Associació Espanyola de Clubs d’Hoquei Patins El 1995 fou gerent de l’associació europea Eurohockey i durant un parell d’anys fou assessor del president de la Federació Espanyola de Patinatge, Josep Maria Ignacio