Resultats de la cerca

Hi participaven equips catalans i francesos de les dues bandes dels Pirineus La primera edició tingué lloc a l’octubre del 1964 i fins el 1977 se celebrà cada any excepte el 1970 i el 1975 Posteriorment, es disputà entre el 1983 i el 1987 i els anys 1990 i 1991 La competició femenina s’inicià el 1969 El FC Barcelona, amb nou victòries entre el 1964 i el 1977, dominà la competició masculina, mentre que el Tolosa la guanyà tres cops en categoria femenina També figuren al palmarès el CN Barcelona, l’ASUP Perpinyà, el FC Barcelona, el Garona, el CA Granollers i la Joventut Atlètica…

Després de jugar a les categories inferiors de diferents equips de Badalona CA Cultural, CP Sant Josep i Ademar de Badalona, la temporada 1987-88 s’incorporà al Collegi Català d’Àrbitres, primer com a anotador i posteriorment com a àrbitre Després de passar per diferents categories debutà a l’ACB el 1996 fins a la temporada 2011-12 havia arbitrat més de cinc-cents partits Internacional des de l’any 2001, ha dirigit diverses fases finals de la Copa del Rei i del play-off pel títol de Lliga ACB També és professor de regles de joc al Comitè d’Àrbitres de la federació catalana

Formada al CA Terrassa, desenvolupà la major part de la seva carrera al CE Universitari A quinze anys superà el rècord de Catalunya de salt d’alçada amb 1,72 m, que milloraria quatre cops més fins a deixar-lo en 1,76 m Fou campiona de Catalunya i d’Espanya juvenil 1976, de Catalunya júnior 1977 i de Catalunya i d’Espanya júnior en pista coberta 1978 Fou subcampiona de Catalunya a l’aire lliure 1980 i dos cops subcampiona en pista coberta 1976, 1977 En els Campionats d’Espanya fou subcampiona a l’aire lliure 1981 i en pista coberta 1980, 1981

Formada al GE Parellada de Sant Boi de Llobregat, fou campiona de Catalunya i d’Espanya de 800 m llisos en categoria júnior i promesa, tres vegades campiona d’Espanya de cros júnior per equips formant part de la selecció catalana i una vegada campiona de Catalunya de cros júnior En categoria sènior, fou cinc vegades campiona de Catalunya de 800 m llisos a l’aire lliure 1988, 1993-96 i un vegada en pista coberta 1994 Guanyà el subcampionat d’Espanya de 800 m llisos a l’aire lliure 1990, 1994 i aconseguí el tercer lloc en pista coberta 1991, 1995 També formà part del València CA

El 1997 arribà a Catalunya procedent del CA Social de San Juan per jugar els darrers quatre partits de Lliga amb el Club Patí Voltregà Davanter, la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-98 i guanyà la Lliga, però marxà a l’Argentina Posteriorment tornà dues vegades més a Catalunya per jugar en breus etapes en el CP Voltregà 2004, 2006, aquesta última quan ja s’havia retirat per primer cop Amb la selecció del seu país fou campió del món 1995 i fou escollit millor jugador del campionat També assolí una medalla de bronze 1993 i tres de plata 1997, 2001, 2003 en el…

Competí amb el Club Natació Montjuïc, el Futbol Club Barcelona i el Club Gimnàstic Barcelona-l’Hospitalet abans de fitxar pel València CA 1992-99 Sempre s’entrenà a les ordres de Llorens Cassi Fou campiona de Catalunya 1991, 1992 i d’Espanya 1998 de llançament de disc Amb la selecció espanyola, disputà la Copa d’Europa de primera divisó 1997, els Jocs Mediterranis 1997, els Campionats Iberoamericans 1998 i la Universíada 1999 Acabà la seva carrera a les files de l’Integra 2 l’Hospitalet i l’Scorpio-71 de Saragossa És llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport per…

Germá del també empresari Salvador Reglà i Casals El 1949 emigrà a Amèrica i s’establí a Veneçuela, a Caracas, on ja residien la seva mare i els seus germans El 1951, amb els seus germans fundà l’empresa Hermanos Reglà CA, molt coneguda per la tasca de pavimentar carreteres i carrers del país Fou collaborador del Centre Català de Caracas, i president de la Inmobiliara Catalana 1973-74, molt vinculat a l’entitat catalana Dins del mateix centre, promogué una secció folklòrica 1974 i presidí el Patronat de Cultura Catalana Terra Ferma 1990-96 Treballà i promogué la creació de la…

Amb el seu marit, Domènec Vilarrasa, formà companyia i actuà per tot Catalunya Obtingué un gran èxit amb La dama enamorada , de Puig i Ferreter 1964, La Pepa maca 1959 i Princesa de Barcelona 1960, de CA Màntua Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, L’hort dels cirerers 1991, de Čekhov,  Revisió anual mai no és tard 2000 de M Cornet,  El maniquí 2005 de M Rodoreda i El jardí abandonat 2007 de S Rusiñol Ha treballat en més de 100 obres de teatre i ha rebut nombrosos premis com la creu de Sant Jordi 1996, el premi Margarita Xirgu 1986 i la medalla centenària de la Generalitat

Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…

Primer transmissor de l’activitat aeronàutica a Sabadell, s’interessà per l’aviació a l’octubre del 1919 en presenciar l’aterratge d’emergència d’una avioneta a la Creu Alta de Sabadell Al principi de la dècada de 1920 acudí regularment a l’aeròdrom de la Volateria, i des del 1923 a l’aeròdrom Canudas com a membre de la Penya de l’Aire El 1925 dirigí la delegació d’aquesta entitat a Sabadell i acompanyà Josep Canudas en el vol inaugural de l’aeròdrom de Ca n’Oriac Fou un dels impulsors de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès, fundat l’any 1931, un any després de la seva mort