Resultats de la cerca

La capital és Cumaná S'hi distingeixen tres parts fisiogràfiques el massís oriental, la gran falla E-W, que separa el massís de la formació orogràfica de Paria, i les terres baixes i pantanoses del golf de Paria De clima tropical, els rius són de poca importància Hi ha conreus de cacau, canya de sucre, cotó, cafè, tabac, arròs i cocos Hi ha activitats de pesca, indústries de conserves de peix i d’elaboració de sucre Té jaciments de minerals, poc explotats, guix, sofre i ferro

Per raons de clima i per motius socioeconòmics, efectuà diverses migracions vers el Danubi, els Balcans, la vall del Rin, l’altiplà de l’Iran i el nord de la península indostànica segle XIII aC, i també, posteriorment ~segle XI aC, vers el nord d’Alemanya, les Illes Britàniques, França, la península Ibèrica i Itàlia Coneixedors de la metallúrgia del bronze i de la del ferro, els indoeuropeus s’imposaren damunt els pobladors primitius de les diverses regions amb llurs costums i llur civilització

Se’n coneixen diferents tipus la crema cremada , també anomenada  crema de Sant Josep , perquè és típica de la festa de Sant Josep, per damunt la qual s’escampa sucre, que és cremat tradicionalment amb un ferro ben calent, i que també és anomenada crema catalana la crema anglesa , sense fècula, per a gelats la crema de pastisseria , per a farciment de pastissos, amb més quantitat de fècula i la crema sabaiona , d’origen italià, a la qual s'afegeix vi blanc o un raget de conyac

Comprèn una part dels comtats de Staffordshire i de Warwickshire El nom li fou donat a causa de l’ennegriment de la regió pels fums produïts quan, al s XIX, hom inicià l’explotació a gran escala de les mines de ferro i de carbó, que hi són pròximes Actualment, amb l’exhauriment de les mines, el caràcter de la regió és essencialment metallúrgic El nom ha estat posteriorment generalitzat i hom l’aplica, en altres parts del món, a àrees d’indústria pesant

Diversos oficis menestrals han donat lloc a formes d’artesania així, la ceràmica, la forja del ferro, el repussat de l’aram, la vidrieria vidre bufat, la fusteria fusta tallada, etc L’artesania pot correspondre a una tradició artística de la contrada o la població de l’artesà, i aleshores constitueix l’anomenat art popular, o bé pot ésser fruit de la creació personal de l’artesà Avui l’artesania sofreix una deformació en benefici dels fabricants d’objectes “típics” de les comarques turístiques

Presenta els caràcters físics dels etiòpids Habita la part central i septentrional de l’altiplà, principalment les províncies de Shewa, Gojam i Begemdir És un poble d’agricultors mill, blat i llegums d’arada amb rella de ferro i de ramaders de bestiar gros i petit Parlen una llengua semítica, l’amhàric Els amhares pròpiament dits són uns 7 000 000 d’habitants Són cristians monofisites Hom dóna també el nom d’amhares al conjunt format pels amhares, els tigres, els tigrinyes i els hararis

Cristallitza en el sistema monoclínic Tots els minerals d’aquest grup es presenten sovint en les roques metamòrfiques Els cristalls són allargats i també en masses, fibres o grànuls El color varia de verd clar a gris verdós La clinozoïsita i l’epidot són una sola espècie que es diferencia en el contingut de ferro que substitueix l’alumini Té duresa 6,5 i pes específic 3,21-3,38 Hom en troba exemplars al Tirol Àustria i a l’illa del Príncep de Galles Alaska

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic en cristalls octaèdrics, sovint modificats amb l’hexàedre o rombododecàedre Es presenta també, sovint, en masses irregulars És molt coneguda la macla de l’espinella segons la cara de l’octàedre Té una duresa 7,5-8 i una densitat 3,58, que augmenta si el magnesi és substituït per ferro, zinc o manganès El color és molt variable, de vermell robí espinella a blau, verd, marró o quasi incolor Són, en general, minerals formats a alta temperatura

Treballà gairebé sempre associat amb Charles de Wailly 1730-98, amb qui projectà la nova sala del Théâtre Français a París 1778-82, actual Théâtre de l’Odéon Fou un dels principals promotors del moviment de retorn a l’antiguitat del darrer terç del s XVIII, tant en la seva producció com en el seu tractat Oeuvres d’architecture El seu fill Antoine Peyre París 1770 — 1843 fou un dels arquitectes que primer utilitzà les cobertes de ferro en el Théâtre de la Gaité de París 1800

Exercí la medicina a París i a Roma Adquirí un antic convent a Anacapri, a l’illa de Capri, i s’hi establí fruit d’aquesta estada fou la seva obra literària més famosa, Boker om Sam Michele ‘La història de San Michele’, 1929 traducció catalana, 1965, autobiogràfica Escriví també Fran Napoli ‘Des de Nàpols’, 1885, Sma skisser ‘Esbossos’, 1888 i Red Cross and Iron Cross ‘Creu roja i creu de ferro’, 1916 sobre les seves experiències de metge en època de pau i de guerra