Resultats de la cerca

El 1510 obtingué llicència del bisbat i de la seva muller per fer-se cartoixà És autor d' Árbol de la sucesión de los reyes de Aragón, Serenissimi principis Joanis II aragonensis regis vita Saragossa sd, Madrid 1887 i Evangelios e epístolas de todo el año con sus exposiciones en romance 1484, collaborà en l’edició dels Fueros de Aragón y observancias del reino 1481-82 i traduí diverses obres piadoses, entre les quals De quattuor novissimis del Cartoixà 1491, versió castellana que serví de base a la catalana de Bernat Vallmanya 1495

Les seves Obras poéticas 1779 contenen èglogues, elegies, sonets i romanços a imitació de Góngora Unes sàtires contra el comte d’Aranda li comportaren un llarg empresonament Defensà el teatre castellà del segle d’or i s’oposà als partidaris del classicisme francès la seva tragèdia Raquel 1778 representa una solució eclèctica entre ambdues actituds Publicà Theatro Hespañol 1785-86, collecció d’obres dramàtiques del segle d’or, encapçalades amb un estudi crític La escena española defendida que suscità una polèmica entre l’autor, Félix María de Samaniego i Juan Pablo Forner Fou membre de l’…

Es doctorà en geografia per la Universitat de Barcelona 1975 i és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969 Dirigeix la revista Quaderns d’anàlisi geogràfica i s’ha especialitzat en temes de geografia rural i en història del pensament geogràfic Ha publicat Métodos y conceptos en geografía rural 1981 i Tendencias recientes de la geografía humana anglosajona 1986

Milità en els partits conservadors de Silvela, Maura i Sánchez Guerra, i representà la província de València al senat Fou president de Lo Rat-Penat 1927-28

Collaborà en publicacions de caràcter tècnic, i les dirigí Publicà La malvasía de Sitges, su historia, la vid, cultivos 1886, Productos obtenidos de la naranja 1871, El olivo, la aceituna y el aceite 1902, etc

Fill i deixeble del paisatgista i pintor sobre vidre Manuel Marquès i Carles , primer mestre de Francesc Gimeno Format a la Llotja barcelonina, amplià estudis a Madrid, a París i a Roma Exposà, amb èxit, a Barcelona, a Madrid i a Londres Conreà el retrat i l’escena anecdòtica, i al darrer decenni del s XIX fou situat entre els noms més importants del moment per un cert sector de la crítica Hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Tortosa

Professor de la Universitat de Barcelona, impulsà de manera molt significativa els estudis de biologia marina a l’Estat espanyol Doctor en ciències per la Universitat de Barcelona el 1922, amb una tesi sobre ictiologia, i llicenciat en medicina i cirurgia 1930, fou catedràtic de zoologia d’aquesta Universitat des del 1942 El 1943, fou el primer director de l’Institut de Biologia Aplicada dependent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas El seu gran interès per tot el referent al mar féu possible que la Secció de Biologia Marina d’aquell institut esdevingués al cap de poc temps…

Divulgador de la defensa del medi ambient Collaborador habitual a premsa, ràdio i televisió És autor d’una vintena de llibres sobre naturalesa, reciclatge de residus i energies renovables Rebé el premi de Medi Ambient de la Generalitat 2003

Amic i seguidor de Josep M Folch i Torres, s’especialitzà en el teatre infantil Abans del 1936 algunes de les seves obres foren estrenades per la Federació de Joves Cristians de Catalunya Posteriorment obtingué diversos premis de la Joventut de la Faràndula de Sabadell amb peces com La flor meravellosa , La princesa i els vailets i El comte bo i el fals comte , entre d’altres També publicà contes infantils a “L’Esquitx” i a “Páginas vividas” Per a adults, escriví comèdies com L’ovella esgarriada 1958, amb la qual guanyà el premi Ciutat de Sabadell 1957 Bona part de la seva obra roman inèdita

Més conegut pel nom de Corpus Barga , collaborà a El Sol i a La Revista de Occidente i excellí en l’assaig periodístic Exiliat el 1939, escriví les seves memòries amb el títol genèric de Los pasos contados 1963-67