Resultats de la cerca

Doctorat en dret a la Universitat de València Partidari dels Borbons, lluità com a capità de les milícies del regne sota les ordres del comanador de Montesa i fou recompensat amb el càrrec de regidor perpetu de Morella És autor de sis comèdies, de les quals només es publicà  El amor peregrino  València 1698 També escriví poesies, algunes en català, i la  Relación difusa recopilada con varios metros de las fiestas sexcenales que la vila de Morella y sus individuos dedican a su patrona María Santíssima de Vallivaña  València 1739, relació de festes en honor de la Mare de Déu de…

Fou patge de Ferran II i batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs 1526 Amic de J Ferrandis d’Herèdia, participà assíduament en els actes de la cort valenciana del duc de Calàbria Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i en qualitat de secretari escriví en codolada un llarg vexa-men de 405 versos, l’única obra seva en català coneguda Publicà set poesies en castellà a la primera edició del Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511

Vida i obra L’any 1491 fou nomenat successor de Joan Claver en la receptoria de comptes del tribunal de la Inquisició de València, càrrec que ocupà fins el febrer del 1492 De la seva activitat poètica únicament es coneix la poesia Ans que l’Etern nostra fràgil natura , que presentà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486, composició formada per set estrofes, una tornada i una endreça, on, després de defensar la sagrada concepció amb arguments teològics, ofereix un seguit de sentides lloances marianes Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu…

Vida i obra Hom sol identificar-lo amb un dels cavallers que la ciutat de València trameté sota el comandament de mossèn Joan Escrivà a Catalunya per tal d’ajudar el rei Joan II en el setge de Peralada Participà en el certamen poètic en “honor de la Sacratíssima Concepció” València 1486 amb la poesia La Trinitat, de son alt consistori , on fou mereixedor d’un dels premis que mossèn Ferran Dies, organitzador de l’esmentat certamen, atorgà a les millors composicions Es tracta d’una obra d’escàs valor poètic i d’estil artificiós Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Format al SHUM Maçanet, amb el qual fou campió d’Espanya en totes les categories, arribà al primer equip i la temporada 1988-89 assolí l’ascens a la divisió d’honor El mateix any es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola La temporada 1990-91 jugà al Blanes i la següent, al CP Voltregà, amb el qual fou subcampió de la Copa del Rei i la Recopa d’Europa Després anà al Lloret 1992-93, tornà al Maçanet 1993-99 i acabà la carrera al Tordera 1999-2002, equip que també entrenà posteriorment

Vinculat al Club Natació Catalunya, ingressà al collegi català el 1963, al comitè estatal el 1972 i fou reconegut pels organismes internacionals el 1984 Assumí càrrecs en la junta directiva de l’estament collegial com a vocal 1968-69, 1978-79 i com a secretari 1989-91, 1993-98 Arbitrà partits en la divisió d’honor de les lligues estatal i territorial També dirigí encontres i acompanyà equips espanyols en confrontacions internacionals La federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits de bronze 1980, argent 1986 i or 1991, i la catalana, la medalla al mèrit…

Fou fundat el 1985 pels germans Morató a les installacions Oasis de Sitges José Antonio Morató Mora, que fou campió d’Espanya en tres ocasions i seleccionador estatal 1991-2000, presidí el club 1989-2004, que conquerí els títols estatals per equips de primera i segona divisió També ha estat campió d’Espanya individual, per parelles i trios David Morató, fill de l’anterior, participà en el Mundial 1999 Des del 2004 el president és Sasha Maldonado Borí El 2007 assolí l’ascens a la divisió d’honor estalal després de guanyar la Lliga de primera divisió catalana

Despuntà la temporada 1999-2000 com a primera entrenadora de l’equip femení del Club Esportiu Picornell i l’any següent fitxà pel Club Esportiu Mediterrani Sota la seva direcció aquest club fou campió d’Espanya juvenil 2001 i, el 2003, guanyà la Lliga i la Copa de la Reina Intervingué en tres competicions europees de clubs la Recopa 2001 i el LEN Trophy 2002, 2003, i aconseguí arribar a la final four i guanyà la medalla de bronze 2001, 2002 La temporada 2003-04 passà al Club Natació Montjüic, amb el qual ascendí a la divisió d’honor

Passà pel planter del Futbol Club Barcelona 1978-82, l’Esines Sants 1982-83, els Bombers de Barcelona 1983-84 i l’Hispano Francès 1984-86, però la dissolució d’aquest últim el portà a l’Orient Puerto de Màlaga El 1987 tornà a Catalunya per jugar, de nou, als Bombers de Barcelona fins el 1990 i al Club Voleibol l’Hospitalet 1991-95, on es retirà Fou rematador i aconseguí dos ascensos a la divisió d’honor, el subcampionat d’Espanya universitari amb l’equip de la Universitat de Barcelona i el trofeu al millor jugador juvenil de Catalunya 1983

És situat al vessant sud-est del Cap de la Gallina Pelada, dalt la serra d’Ensija, a 2157 m d’altitud Fou inaugurat el 13 de setembre de 1964 amb el nom de refugi President Delgado Úbeda, en honor del llavors president de la Federació Espanyola de Muntanyisme És propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, i té una capacitat de trenta-una places És base d’ascensió al Cap de la Gallina Pelada 2321 m, punt culminant de la serra d’Ensija, i es troba a escassa distància del GR-107, anomenat Camí dels Bons Homes