Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
tossal de Manises
Muntanya
Tossal situat prop de la costa, al N de la ciutat d’Alacant, al costat de l’Albufereta.
S'hi conserven les restes d’una ciutat ibèrica, després romana, excavades en part des del 1932 Els materials més antics segles V-IV aC són, en bona part, coneguts a través de la necròpoli de l'Albufereta d’Alacant La romanització no canvià, bàsicament, l’estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi Desparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan segle III Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum
Descoberta arqueològica a Badalona
Es fan públics els resultats d’una intervenció arqueològica de nou mesos de durada als terrenys de l’antiga fàbrica tèxtil L’Estrella, a Badalona A l’emplaçament hi ha situada una vila romana de més de 2600 m 2 , centrada en l’exportació de vi a tot l'imperi Entre les peces descobertes hi ha una llàntia de terracota que representa un gladiador i una pedra amb la inscripció Porcius, que ha estat relacionada amb Marcus Porcius, un dels principals comerciants de vi de l’Imperi
cicle litúrgic
Cristianisme
Període de l’any litúrgic dedicat a celebrar un dels misteris principals del Crist.
Durant segles la litúrgia romana ha tingut dos grans cicles el de Nadal amb l’Advent i el temps de després de l’Epifania i el de Pasqua amb la Quaresma i el temps de després de Pentecosta La reforma litúrgica porterior al concili II del Vaticà ha subratllat que tot el temps de l’any gira entorn de Pasqua Han romàs amb personalitat pròpia el temps d’Advent, de Nadal, de Quaresma, i de Pasqua tot el restant és temps durant l’any
lletania
Cristianisme
Súplica, consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, a les quals hom respon cada vegada amb un refrany (al més sovint, «tingueu pietat», «escolteu-nos», etc).
Molt abundants en les litúrgies orientals, les darreres reformes litúrgiques les han introduïdes a la missa romana pregària dels fidels A Occident, són conegudes també la lletania dels sants i l’anomenada lletania lauretana , o de la Mare de Déu, que hom recita al final del rosari Pel seu caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives En el ritu romà són conegudes les lletanies majors , el dia de Sant Marc 25 d’abril, i les lletanies menors , o lledànies lledània
Barthélemy Prieur
Escultura
Escultor francès.
Deixeble de GPilon, de qui continuà l’estil però amb una correcció romana que li restà força i caràcter Treballà per a la família Montmorency al castell d’Écouen, als sepulcres del conestable Anne de Montmorency i de la seva muller i en el monument al cor del conestable tots tres al Musée du Louvre Posteriorment treballà per a Enric IV a la façana de la Petita Galeria del Louvre La seva obra mestra és l’estàtua orant de Marie de Brabançon-Cany 1601, Musée du Louvre
Nebridi
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona (799-822).
Personatge de la cort de Carlemany i amic d’Alcuí i del canceller imperial Helisacar, potser introduí la litúrgia romana a Catalunya Intervingué en la solució de l’afer de Fèlix d'Urgell , i juntament amb Leidrat, arquebisbe de Lió, i Benet d'Aniana recorregué el comtat d’Urgell per predicar-hi la veritable doctrina cristiana pertorbada per Fèlix Vers el 800 fundà el monestir de la Grassa També intervingué d’una faisó decisiva en l’elecció de l’abat Mercoral de Banyoles abans del 822
ríton
Art
Nom que designa (a partir probablement del segle IV aC) un tipus de recipient en forma de corn, buidat i foradat a la punta.
Anomenat anteriorment κέρας ‘corn’, aquest tipus de vas acabà convertint-se en un got Però el ríton pròpiament dit, més tard fou utilitzat sempre per a beure a raig Modelat amb formes de rostres d’animals a la part inferior, tingué una especial fortuna a Itàlia, on fou emprat, en època romana, en la decoració de fonts i de jardins Entre els rítons que han estat conservats, és notable el del Palazzo dei Conservatori de Roma, d’estil neoàtic, firmat per l’atenès Póntios
Mas de Matacans (Artés)
Art romànic
L’any 1989 la Generalitat de Catalunya subvencionà una campanya arqueològica a la villa de Matacans, situada al sud-est d’Artés, programada per la Universitat de Barcelona i sota la direcció dels arqueòlegs A Daura, D Pardo i J Pinero Es tracta d’una villa romana documentada arqueològicament des del segle II aC, sobre la qual, en la campanya esmentada, es localitzà un mas medieval, que per les dades arqueològiques tingué el seu origen aproximadament al segle X i una continuïtat fins al segle XVI
indicció
Cronologia
Període cronològic de quinze anys, esdevingut, des del s IV, una de les notes cronològiques més importants en els documents.
A partir del 313, els anys són numerats d’acord amb aquesta periodització La indicció grega o constantinopolitana començava el dia primer de setembre, la de Beda el 24 del mateix mes i la romana o pontifícia —emprada durant el s IV i mantinguda com a indicció eclesiàstica— el 25 de desembre o l’1 de gener Atès que aquesta última considera com a any d’origen el 3 aC, en el còmput cal afegir sempre la xifra de tres a l’any que hom esmenta
Servi Tul·li
Història
Segons la llegenda, sisè rei de Roma (~578-535 aC).
Fill d’Ocrísia, noble romana esclava de la muller de Tarquini Prisc, aquest el prengué com a gendre i successor seu en el tron La tradició antiga li atribueix la constitució serviana una constitució popular en la qual potser s’inspirà la legislació republicana, la reforma de l’exèrcit sobre bases centuriades o centúries , la divisió de la ciutat en tribus territorials amb l’ampliació de les muralles muralles servianes , etc Morí assassinat pel seu gendre Luci Tarquini, el futur rei Tarquini el Superb
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina