Resultats de la cerca

Estudià a París i debutà a l’òpera de Berlín 1901 El 1906 anà al Metropolitan de Nova York, on actuà cada any —sovint amb Caruso—, i assolí fama mundial amb un repertori d’òpera verista Hi estrenà Suor Angelica, de Puccini 1918 Es retirà el 1922 Deixà llibres de memòries, com Such a Sweet Compulsion 1938

Fou un dels principals virtuosos del seu temps en l’ús de les dobles cordes i del procediment anomenat scordatura Actuà a les corts d’Olmütz, de Salzburg i de Baviera Escriví sonates per a violí sol o amb clavecí, set partite per a tres instruments de corda, titulades Harmonia artificiosa-ariosa, dues òperes i música d’església

Fill d’Oliba Cabrera, comte de Cerdanya-Besalú, i d’Ermengarda, i germà petit del futur bisbe Oliba de Vic Actuà al costat dels seus germans comtes, especialment en la donació del monestir de Sant Pau de Fenollet, patrimoni familiar, a l’abadia de Cuixà 1000 Morí a la batalla d’Albesa 1003, contra els sarraïns

Passà a l’armada el 1777 Actuà de corsari participà en l’atac a Alger 1784, dirigit per Antoni Barceló, i el 1795 en el setge de Roses Alt Empordà com a segon del duc de Gravina durant la guerra del Francès defensà l’illa de la Trinitat contra els anglesos 1797 Ascendí a brigadier el 1811

Inicià la seva carrera al principi dels anys quaranta i actuà, principalment, a Madrid amb la companyia d’EJardiel Poncela Ha participat en diverses pellícules, entre les quals destaquen Las largas vacaciones del 36 1976, de JCamino, i Bearn 1983, de JChávarri El 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó , de Joan Brossa

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb FAlonso, MOrfila i DSánchez, i a l’École Normale de Musique de París amb Michelin Kahn El 1930 debutà a Barcelona amb l’orquestra Pau Casals Fou professora d’arpa al Conservatori de Barcelona 1940-84 Actuà amb èxit dins del país i a l’estranger

Doctorat a Tolosa Llenguadoc 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals més tard, en fou president honorari Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest

Actuà a Roma i el 1556 passà a la cort ducal de Baviera És autor d’obres profanes cançons, madrigals, villanelle i religioses misses, oficis, himnes, salms i lletanies Hom el comparà amb Palestrina Són cèlebres els Psalmi Davidis poenitentiales Deixà més de set-cents motets, forma musical de la qual és considerat el millor compositor

Estudià amb Riccardo Stracciari a Roma, on debutà el 1945 amb La bohème Puccini El 1947 es presentà al Teatro alla Scala de Milà amb Boris Godunov, òpera en la qual s’especialitzà i es presentà al Liceu de Barcelona 1952 i a París 1953 Actuà sovint a Londres i als EUA Té una discografia nombrosa

El 1798 formà part del govern provisori piemontès i actuà com a afrancesat Més tard ocupà alts càrrecs en l’imperi napoleònic i en la França de la Restauració Fou partidari de la unió italiana Destaquen les seves obres Storia della guerra dell’independenza degli Stati Uniti d’America 1809 i Storia d’Italia dal 1789 al 1814 1824