Resultats de la cerca

Conseller i home de confiança de Joan II de Catalunya-Aragó ja des de la infantesa, fou un dels defensors de la Força de Girona el 1462, amb el seu pare i el seu germà Gaspar El 1464 era curador i conseller del príncep Ferran, i el 1469 l’acompanyà a Castella quan anà a casar-se amb la princesa Isabel Nomenat virrei de Sicília el 1479, renuncià el càrrec a favor del seu germà Gaspar, i sembla que morí poc després

Fou sanitari en l’exèrcit canadenc durant la Primera Guerra Mundial Posteriorment treballà en el Royal Victoria Hospital de Mont-real, on inventà diversos instruments quirúrgics El 1935 visità l’URSS i ingressà al Partit Comunista Voluntari a la Guerra Civil Espanyola pel bàndol republicà, anà a la Xina el 1938 i hi organitzà els serveis hospitalaris del front i inventà el banc de sang mòbil Morí en la guerra contra el Japó És considerat un heroi nacional a la Xina

Durant la guerra civil milità en el bàndol reialista Perduda la guerra, se n'anà a l’exili, i a partir del 1657 fou agent del futur Carles II a Madrid Tornà a Anglaterra 1661, esdevingué ministre influent i fou nomenat baró 1665 i comte d’Arlington 1672 Conclogué el tractat de Dover 1670 i tingué una intervenció decisiva en la guerra angloholandesa 1672-74 Aquests dos fets el feren molt impopular, i perdé una gran part de la seva influència

Morta la seva muller, el 1640 entrà al convent d’Escornalbou dels menors franciscans reformats, del qual passà, sempre llec, a Móra i a Terrassa El 1658 anà a Roma, on, a partir del 1662, inicià la fundació d’una sèrie de convents de recés, fins a constituir-ne un equip dit de La Riformella, que durà fins el 1900 El 1906 fou beatificat la seva festa se celebra a Tarragona, i, en l’orde franciscà, l’11 de setembre

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el Premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano

Estudià a Madrid i posteriorment anà a Pàdua a perfeccionar el seu estil El 1919 cantà en la companyia del Teatre Victòria de Barcelona, i durant prop de trenta anys actuà en nombrosos teatres d’Europa i Amèrica En retirar-se dels escenaris es dedicà a la docència, primer a Barcelona i Sant Petersburg, i després a Buenos Aires i Tucumán, ciutat on fundà una acadèmia juntament amb Joan Goula Fou autor de l’obra Método para la impostación de la voz

Es formà al Club d’Hoquei Gavà i arribà al primer equip amb 15 anys A 17 anys passà al Júnior FC, on estigué fins a 26 anys, quan anà al Real Club de Polo de Barcelona, club on es retirà amb 32 anys Guanyà quatre Campionats de Catalunya 1991, 2003, 2004, 2006, tres Copes de la Reina 2003, 2004, 2005 i dues Lligues 2003, 2006 Amb la selecció espanyola participà en tres Jocs Olímpics Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004

Fundat l’any 1962, el primer president fou André Gützwiller El camp de golf fou dissenyat per l’equip d’arquitectes de Hamilton Stutt, originalment amb nou forats El 1969 organitzà el tercer Gran Premi de Catalunya de Golf El 1975 fou adquirit per Enric Llaudet i prengué el nom ac-tual Fou ampliat a divuit forats de par 70 durant els anys noranta, i es crearen nou forats més el 2011 Formà la campiona d’Espanya amateur Ana Arrese 2009

S’inicià al Club Patí Igualada i posteriorment passà a l’Igualada Hoquei Club, amb el qual pujà a primera divisió Ja a la màxima categoria, jugà al Sant Sadurní 1954-55, tornà a l’Igualada 1955-56 i anà al Futbol Club Barcelona 1956-59, equip amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1957 i un d’Espanya 1958 Posteriorment, jugà en el Mercantil d’Igualada 1959-65, club que també entrenà Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola

El gran dels germans Càceres fitxà pel juvenil del FC Barcelona el 1985 Fou internacional júnior i debutà amb el primer equip, però la temporada 1989-90 anà al CP Mollet Després jugà tres anys al CP Voltregà, amb el qual guanyà una Lliga Catalana 1991, dos al CP Vilafranca i un al CP Vila-seca, on es retirà el 1996 Després fou entrenador del mateix equip durant tres anys, un a la divisió d’honor i dos a primera divisió