Resultats de la cerca

Fill de Martí Sureda i Deulovol Titulat a Barcelona el 1890 Fou membre de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de San Fernando, vocal de la Comissió Provincial de Monuments i inspector provincial de treball Construí la gran majoria de les obres municipals, com l’Excorxador, posteriorment Casa de Bombers i Central Lletera 1894-1915 —amb Manuel Almeda—, la plaça de toros de Figueres 1895 i el projecte d’entrada, caseta del guarda i dipòsit de la Devesa, d’estil neomossàrab 1898 Promogué la installació parcial de l’electricitat a Girona i projectà l’augment del salt d’aigua de la fàbrica L…

Les característiques dels columbiformes són ben conegudes de tothom, gràcies a l’antropofília d’algunes formes domèstiques del colom roquer Columba livia El tudó Columba palumbus , del qual veiem dos exemplars, és de colors menys uniformes que no aquell i es distingeix per les taques blanques del coll i les ales és freqüent als nostres boscos Oriol Alamany Els columbiformes Columbiformes constitueixen un ordre molt homogeni d’ocells de mida mitjana, cos arrodonit, cap menut, plomatge dens i parrupeig característic Nien als arbres i ponen dos ous S’alimenten predominantment de llavors i…

La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant de manera…

Els cérvols Cervus elaphus , dels quals veiem un exemplar mascle a la fotografia, constitueixen els cèrvids més grans de la nostra fauna llur pes pot arribar als 200 kg en els mascles Habiten tota mena de boscos, preferentment aquells on hi ha clarianes Com la resta de cèrvids, muden cada any la seva cornamenta, que només ostenten els mascles Ramon Torres El cérvol i la daina es troben actualment a alguns indrets dels Països Catalans, com a conseqüència de repoblacions oficials i privades realitzades amb finalitat cinegètica En altres èpoques, van poblar els seus boscos en estat salvatge Del…

Cotorra de Kramer alimentant-se de llavors al parc de la Ciutadella El bec robust i la capacitat prènsil de les potes dels psitàcids els permeten accedir més fàcilment a aliments que altres espècies d’ocells Jordi Clavell La cotorra de Kramer Psittacula krameri , també coneguda com a cotorra de collar, és una espècie introduïda, detectada per primera vegada a Barcelona l’any 1976 Als Països Catalans, hi ha un cens d’uns 200 exemplars, majoritàriament a les ciutats de Barcelona, Alacant i València, i les poblacions veïnes, a més d’un petit nucli a Mallorca És present sobretot al litoral, tot…

El durbec Coccothraustes coccothraustes ostenta un nom justificadíssim, car el seu bec, que utilitza per a trencar nous i altres fruits de clofolla dura, en efecte, és singularment robust i gros És el més gran dels fringíllids ateny 18 cm L’exemplar fotografiat procedeix del Montseny Vallès Oriental Joaquim Reberter És un reproductor molt rar als Països Catalans hi ha tan sols algunes dades de cria a la Vall d’Aran, tots dos Pallars, el Solsonès, les Alberes, i alguna dada antiga de l’interior de les comarques centrals valencianes A l’hivern és un visitant escàs, si bé cada any se’n pot…

El capsigrany Lanius senator és de la mida de l’escorxador i el més comú del seu grup Sol veure’s parat als cables del corrent elèctric, al costat de les carreteres, des d’on vigila el pas d’insectes, els quals caça i penja de les punxes dels esbarzers a la manera típica dels ocells del seu grup El caracteritza el color castany clar del cap, amb una franja negra al davant, que baixa pels costats, travessant l’ull, i el color blanc i negre de la resta del mantell A la femella de la fotografia, presa a l’Encanyissada delta de l’Ebre s’observa el color blanc de davant del cap, tocant el bec,…

Cesalpiniàcies 1 i fabàcies o papilionàcies 2-6 1 Garrofer Ceratonia siliqua a brot, amb dues fulles paripinnades i dos raïms de flors femenines x 0,5 b flor masculina x 2 c flor hermafrodita x 2 d dos fruits, o garrofes, llegums de polpa farinosa i dolça x 0,5 2 Lathyrus clymenum a fragment amb dues fulles pinnades, estipulades i proveïdes de circells, i raïms de flors i fruits x 0,5 b peces florals separades a dalt, l’estendard a banda i banda, les dues ales a baix, la carena i, al mig, l’androceu i el gineceu seccionats transversalment x 3 c androceu, que consta de nou estams soldats…

Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’…

El picot negre Dryocopus martius , no tan comú com el verd, és molt més gros que els altres fins a 46 cm i inconfusible pel color negre uniforme del plomatge i pel capell vermell, ample i llarg en el mascle com l’exemplar de la fotografia, al Cadí i més curt i més posterior en la femella Viu als boscos subalpins Oriol Alamany Als Països Catalans el picot negre és una espècie sedentària i nidificadora que viu en els boscos subalpins Només es localitza, doncs, en totes les comarques pirinenques que comptin amb boscos d’aquest tipus Així, veiem que el seu mapa de distribució comprèn les…