Resultats de la cerca

Desenvolupà una llarga carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya dels 3000 m obstacles 1955 i guanyà dues medalles de plata i set de bronze en els 5000 i els 10000 m entre el 1950 i el 1961 Obtingué el tercer lloc en els 10000 m del Campionat d’Espanya 1959 Fou subcampió català de cros 1951 i assolí sis títols d’Espanya de l’especialitat amb la selecció catalana 1949-59 Participà en el Cros de les Nacions 1951, 1952, 1953

Guanyà tres títols de l’Associació de Tennistes Professionals ATP en individuals Casablanca, 1999 Bucarest, 1999, i Mallorca, 2001 a més de cinc títols de Challengers En dobles, guanyà tres títols de l’ATP Bucarest, 2000 Amersfoort, 2006, i Buenos Aires, 2009 Formà part de l’equip espanyol de Copa Davis 2002 El 2001 assolí la posició trenta-quatrena en el rànquing de l’ATP en individuals i el 2000, la seixanta-quatrena en dobles, les més altes que aconseguí en la seva carrera

Pioner de l’handbol català, desenvolupà tota la seva carrera al BM Granollers Fou campió d’Espanya i de Catalunya d’handbol d’onze 1956, 1959 També destacà en l’handbol de set, en què fou dotze vegades internacional Jugà la Copa d’Europa de ciutats 1957 a Barcelona i la Copa Llatina del mateix any i formà part de la primera selecció espanyola que competí en un Campionat del Món 1958 També participà en la primera Copa d’Europa que jugà el BM Granollers 1958

Començà a la revista Dicen , de la qual arribà a ser director 1980-81 En desaparèixer aquesta publicació, treballà al departament d’esports i al centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya fins al final de la seva carrera Portà a terme programes com Historia del FC Barcelona , 100 anys de blanc i blau i Johan Cruyff, història d’un blaugrana Entre els llibres que publicà destaca Romario, rey del Gol i De Samitier a Ronaldo També collaborà en el diari digital e-notícies

Centrà la seva carrera en la paràlisi cerebral Fou entrenador i coordinador del Club Esportiu Llars de l’Amistat Cheshire d’Alella 1990-2007 i director tècnic del Club Esportiu Esbonat i Amistat de Barcelona des del 2007 Fou també coordinador de projectes de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral, tècnic i vicepresident de la Federació Catalana de Paràlisi Cerebral, i àrbitre i dirigent de les Federacions Catalana i Espanyola d’Esports de Paralítics Cerebrals És àrbitre internacional de boccia des del 1991

Format a l’Atlètic Terrassa, hi jugà tota la seva carrera esportiva en la posició de mig centre Aconseguí tres Lligues 1983, 1984, 1985, dues Copes del Rei 1984, 1985 i una Copa d’Europa 1985 Cent cinquanta vegades internacional, participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976, Moscou 1980, en què guanyà la medalla d’argent, i Los Angeles 1984 Fou el primer jugador olímpic del club egarenc i, durant molts anys, el capità de l’equip i de la selecció estatal

Jugà tota la seva carrera esportiva al Centre d’Esports Arenys de Munt, a excepció de la temporada 2008-09 que formà part del Blanes Hoquei Club Guanyà dos Campionats d’Espanya 1999, 2004, una Copa de la Reina, tres Campionats de Catalunya, una Copa Generalitat 2010 i una Supercopa Catalana 2010 També fou internacional amb la selecció espanyola en dos Campio-nats d’Europa i un del Món, en els quals conquerí el títol mundial l’any 2000 i dos subcampionats europeus 1999, 2001

Inicià la seva carrera professional amb la Unió Esportiva Figueres la temporada 2003-04 Posteriorment ingressà al Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió de la Lliga 2005 Al gener del 2006 fou cedit al Racing de Santander Ha jugat també al Real Betis Balompié 2007-10 i al Club Atlético Osasuna des del 2010 Actuant de lateral o de mig per la banda dreta, ha jugat en diverses ocasions amb la selecció catalana, amb la qual debutà el 29 de desembre de 2004

Format al Burjassot Club de Futbol, desenvolupà tota la seva carrera com a professional al València Club de Futbol 1940-52 jugant d’interior esquerre i formant l’anomenada davantera elèctrica Guanyà tres Lligues 1942, 1944, 1947, dues Copes d’Espanya 1941, 1949 i una Copa Eva Duarte 1949 Disputà 275 partits a primera divisió i aconseguí 33 gols Fou sis vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en la fase final de la Copa del Món del Brasil 1950, on Espanya quedà en quart lloc

Se celebra a l’Escola Militar de Santiago de Xile el traspàs de poders del fins ara cap suprem de l’exèrcit xilè, Augusto Pinochet, que és rellevat en el càrrec pel general Ricardo Izurieta, de 54 anys En el parlament de comiat, Pinochet reivindica la seva actuació en el cop militar del 1973 que el va portar al poder i en la posterior dictadura militar L’endemà mateix d’haver posat fi a una carrera de 65 anys a l’exèrcit, Pinochet jura a Valparaíso el nou càrrec de senador vitalici