Resultats de la cerca

Impulsat per la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, es disputava simultàniament al Trofeu Ciutat de Barcelona, creat el mateix any Al principi hi participaven els quatre millors equips catalans de segona A, segona B o tercera divisió Les semifinals dels dos primers anys es disputaren al camp de Sarrià, però després se celebraren als camps de dos dels participants Les finals sempre tingueren lloc a Sarrià, abans de la final del Ciutat de Barcelona El palmarès de la competició l’encapçalen el Lleida i el Sabadell, amb quatre títols cadascun

S’inicià a l’Sporting Boxing Club a través del mànager Pepe Comas i formà part del Catalunya Atlètic Club Es proclamà campió de Catalunya 1923, 1924 i d’Espanya 1924 de boxa amateur en la categoria de pes mosca Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 El 1925 passà al camp del professionalisme i competí en les categories de pes gall i ploma El 1934 abandonà l’alta competició, però continuà participant en exhibicions fins que amb l’esclat de la Guerra Civil s’exilià a França

Competí representant el club Choi’s de Castelldefels Obtingué diploma en la categoria de 58 kg en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 Fou campió mundial en les categories de 50 kg 1997 i de 58 kg 2008 i tercer classificat en la de 54 kg 2001 També es proclamà campió d’Europa en 56 kg 1996, 2000 i 58 kg 2004, i fou subcampió 2002 i tercer classificat 1998 en 54 kg en la mateixa competició Formà part del cos tècnic de la selecció francesa de taekwondo

Afincat a Catalunya, la temporada 1949-50 s’incorporà al Futbol Club Barcelona, on destacà com a migfondista Fou dos cops segon en Campionats d’Espanya de 1500 m al principi de la dècada de 1960 Fou campió de Catalunya de 800 m 1961 i de 1500 m 1963, i quatre vegades internacional amb la selecció espanyola Fou campió d’Europa de cros en la categoria de clubs Retirat de la competició el 1967, inicià una etapa de més de 45 anys com a entrenador del FC Barcelona

De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973

Al cap de tres anys d’iniciar-se en aquest esport, es convertí en el primer català que participà en la competició d’halterofília d’uns Jocs Olímpics, a Seül 1988 També disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà una medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1989 i es proclamà campió del Trofeu Comunitat Econòmica Europea 1988 En els Jocs Mediterranis assolí una medalla d’argent 1987 i una de bronze 1991 També fou set vegades campió d’Espanya El 2001 ocupà la presidència de la Federació Catalana d’Halterofília

Membre del Tir Esportiu de Barcelona, fou mestre d’armes històriques Debutà en competició l’any 1985 i guanyà diversos campionats de Catalunya i d’Espanya en l’especialitat d’arma llarga Whitworth, Minnie, Maximilian i Miquelet, i en les de plat Manton i Lorenzoni També guanyà diversos campionats d’Espanya amb la selecció catalana d’armes històriques Fou campió del món individual en Maximilian original 1994 i campió del món per equips a Versalles 1996 Des del 1999 el Club de Tir Igualada organitza el Memorial Josep Fonoll de tir olímpic

Es formà al Club Samyd d’Eivissa i s’inicià en l’alta competició el 1995 Guanyà el Campionat d’Europa júnior de combat en la categoria de menys de 60 kg i per equips 2009 Es proclamà campiona d’Espanya sub-21 2009 i universitària en la categoria de menys de 61 kg, competint amb l’equip de la Universitat de Barcelona 2010 En l’àmbit absolut, aconseguí la medalla de plata individual i la d’or per equips en el Campionat d’Espanya 2009 També competí pel CE Mediterrani

Jugà dues temporades a futbol amb l’Espanya Industrial, però un accident a disset anys impedí el seu fitxatge pel Badalona Es recuperà de la lesió i començà a practicar alçament de peses al Centre Gimnàstic Barcelonès Competí en la categoria de semipesant Es proclamà dues vegades subcampió estatal d’halterofília 1953, 1956 Assolí onze vegades ininterrompudes el Campionat de Catalunya 1952-62 Participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona del 1955 Abandonà l’alta competició després de participar en el Campionat de Catalunya d’halterofília de segona divisió

Pertanyent al Club Natació Sabadell, després de practicar diferents especialitats en edat juvenil, se centrà en les proves combinades d’estils El 2001 fou medalla de bronze en els 200 m estils individual del Campionat d’Espanya per comunitats autònomes El 2002 repetí classificació en aquesta mateixa competició, però en la prova dels 200 m papallona, i també fou tercera en els 400 m estils individual dels Campionats d’Espanya absoluts Es proclamà campiona de Catalunya dels 400 m estils individual 2003 Formà part de la selecció espanyola absoluta set vegades