Resultats de la cerca

Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880

Fou governador de Càller i Gallura 1679-86 i exercí interinament 1686-87 la lloctinència de Sardenya Pertanyia a la facció dels seus parents els Castellví, marquesos de Làcon És autor d’una Loa 1666 dedicada a Carles II, obra teatral de circumstàncies, i de Cima del Monte Parnaso español con las tres musas castellanas Calíope, Urania y Euterpe 1672, una de les més notables produccions de la literatura sarda en castellà, molt influïda pels autors barrocs castellans Góngora, Calderón i, principalment, Quevedo

Fundà i dirigí “La Bordadora” 1888, periòdic dedicat a l’art de l’agulla publicà també una Guía consultiva del pintor decorador 1894 Exercí càrrecs directius al Centre d’Arts Decoratives 1894 i al Foment del Treball Nacional el 1894 i el 1896 fundador del Foment de les Arts Decoratives el 1903, en fou president en el període 1907-09 Els darrers anys del s XIX collaborà en exposicions d’arts decoratives i decoració d’habitacions, i hi obtingué diversos premis

Fou professor del Conservatori de Música de Sant Petersburg i posteriorment també exercí la docència a Kíev i al Conservatori de Música de Moscou Dirigí el Teatre Imperial de Sant Petersburg 1895-1911 i també els Ballets Russos de Serge de Diaghilev, a París Guanyà fama arreu d’Europa com a director i com a pianista La seva obra compositiva, però, no té el mateix interès, i només són dignes de menció algunes de les seves cançons i obres per a piano

El 1943 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i exercí la docència en diversos centres d’ensenyament secundari Entre el 1953 i el 1957 fou professor a l’Estudi General Lullià Excavà 1967 els jaciments arqueològics del Corral dels Porcs i del puig de Lloseta S’especialitzà en la història local de la seva població natal De la seva bibliografia destaquen Lloseta Apuntes histórico-marianos 1954, Lloseta protohistorica 1982 i Costums i tradicions nadalenques 1983

El 1714 entrà a l’Escolania de Montserrat, i el 1750 feu els vots com a monjo del monestir Fou primer violí de Montserrat i ajudant del pare Anselm Viola A més del violí tocà l’orgue, i s’interessà també per l’especulació musical A més del seu vessant musical, exercí diversos càrrecs lligats a la vida monàstica vicari dels ermitans, soci de l’abat, prior major i sagristà major Ferran Sor s’hi referí en les seves memòries

Fou tècnic del Sant Miquel de Barcelona durant cinc temporades i alternà el càrrec amb el de seleccionador juvenil territorial de Barcelona Després dirigí l’Arrahona durant cinc temporades El curs 1967-68 fitxà pel Barça i posteriorment pel CE Sabadell 1970-71 i pel SEAT, també a divisió d’honor Fou seleccionador català júnior Exercí d’àrbitre internacional i presidí el Collegi Català d’Àrbitres La màxima competició sènior masculina que organitza la Federació Catalana d’Handbol porta el seu nom

Germà de Joan Creus, jugà en la posició de base al CB Ripollet L’any 1977 fitxà pel CB l’Hospitalet, amb el qual jugà fins el 1981 Després de passar una temporada a Granollers 1981-82, fitxà pel Manresa, on jugà fins el 1991 Jugà encara dues temporades més, una amb el Caja Badajoz i una altra de nou al CB Ripollet Ja retirat com a jugador exercí com a entrenador del CB Montcada i del CB Ripollet en les categories inferiors

Actuava de davanter i milità en diversos clubs catalans el Reus Deportiu 1993-94, el Gimnàstic de Tarragona 1994-96 i la Unió Esportiva Lleida en dos períodes 1996-2000 i 2004-06 Entremig jugà dues temporades a primera divisió amb el Vila-real El 1998 disputà un partit amb la selecció catalana Es retirà prematurament a causa d’una lesió l’any 2006 Posteriorment, exercí de director esportiu al CF Reus Deportiu, la UE Llagostera, la UE Lleida i el CE Sabadell

Jugà amb l’Athletic de Bilbao 1950-64, i guanyà una Lliga 1956 i tres Copes 1955, 1956, 1958 A la primavera del 1964 s’incorporà a l’Espanyol, amb el qual jugà, fins la temporada 1966-67, un total de 82 partits de Lliga Posteriorment jugà dues temporades als Estats Units 1967-69 Fou convocat 14 vegades amb la selecció espanyola A i una amb la B, i participà en la Copa del Món 1962 En retirar-se exercí d’entrenador