Resultats de la cerca

Fou professor a la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà, on fundà l’Istituto di Papirologia i la revista “Aegyptus” És autor de més d’un centenar de treballs científics, entre els quals un Trattato di Papirologia

Net de l’emperador Andrònic I, fundà i es partí amb el seu germà Aleix I l’imperi de Trebisonda Teodor I Làscaris de Nicea el desposseí d’Heraclea Morí a mans del soldà turc Day Ka ‘Ūs

El 1890 fundà a Alacant la Societat de Quartets Clàssics Dirigí la capella de música del Collegial de Sant Nicolau Deixà obres per a orgue, piano i cor També té composicions per a orquestra i per a banda

Monjo a Bitínia, el 953 passà al mont Athos , on fundà el monestir anomenat després la Gran Laura i organitzà la vida monàstica a la península de l’Athos La seva festa se celebra el 5 de juliol

Residí a Londres 1732-45, on publicà un Traité de Perspective i on fundà una escola de dibuix que influí importants pintors anglesos del moment Illustrà obres de Shakespeare, S Richardson, JJ Rousseau, Voltaire, Boccaccio i P Corneille

Fundà el cercle literari Zielony Balonik 1905 Amb Studia i szkice z literatury francuskiej ‘Estudis i esquemes de literatura francesa’, 1920, Molière 1924, etc, rompé els cànons de la tradició simbolista Es destacà per les traduccions del francès

Cristòdul, després de rebre una butlla d’Alexis Comnè, hi fundà el monestir de Sant Joan 1088, centre important de pelegrinatge, que posseí una rica biblioteca —el Vaticà en conserva una llista de manuscrits del s XIII—, dispersada actualment

La rebellió dels moriscos de Granada provoca l’enduriment de la repressió als valencians Al mateix temps, es funda el collegi de Sant Maties a Tortosa, amb la finalitat d’assimilar i convertir al catolicisme els moriscos del Principat

Casada amb Enees, aquest donà el seu nom a la ciutat que fundà, prop de la mar, a costa del Laci En l’obra poètica de Salvador Espriu, amb el nom de Lavínia és designada la ciutat de Barcelona

Estudià a París, Viena i Berlín, i fundà el “British Journal Dermatology” Descriví el 1890 l’adenoma sebaci adenoma de Pringle , la limfangitis tubercular i l’actinomicosi 1895, el lupus eritematós 1900 i el pèmfig 1915 Publicà nombrosos articles