Resultats de la cerca
Es mostren 1936 resultats
Club de Lluita Ripollet

El lluitador Kildare Pérez (a l’esquerra) del Club de Lluita Ripollet
Club de Lluita Ripollet
Altres esports de combat
Club de lluita de Ripollet.
Fundat el 1989, fou impulsat per Joan Soler i Miquel Monreal Participa en competicions d’àmbit català i estatal i alguns dels seus membres guanyaren el Campionat d’Espanya en categories sènior Entre ells destaca Luis Bernardo Martínez López, també olímpic a Barcelona 1992 i entrenador del CAR de Sant Cugat Francisco Javier Iglesias Serna, olímpic en tres ocasions, diploma olímpic a Barcelona 1992, seleccionador estatal sènior de lluita lliure olímpica i director tècnic de la Federació Catalana de Lluita Francisco Barcía Rodríguez, olímpic a Seül 1988 i a Barcelona 1992 i…
Lluís Giner Arnabat

Lluís Giner Arnabat (expedició Everest 1988)
Jaume Altadill
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Soci del Grup Excursionista Malgratenc i membre del GAME, ha realitzat escalades a Montserrat, el Pedraforca, el Montsec, els Pirineus, Riglos, els Picos de Europa i els Alps, entre les quals destaquen l’integral de Peuterey al Mont Blanc, l’esperó Walker de les Grans Jorasses, la Cima Grande di Lavaredo, i dos intents fallits a les cares nord del Cerví i l’Eiger Ha participat en dues expedicions a l’Himàlaia assolí el cim de l’Everest amb Nil Bohigas i Jerónimo López 1988 i de l’Ama Dablam 1992 Des del 1999 és director tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i…
Jordi Murio Fisa
Natació
Tècnic de natació.
Format al Club Natació Reus Ploms 1970-76, passà al Club Natació Sant Andreu 1976-88, on descobrí i dirigí el medallista olímpic Sergi López, i al Club Natació Montjuïc 1988-99 S’incorporà a la Federació Catalana de Natació com a director tècnic fins el 2007 i feu d’entrenador al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Després treballà per a la federació espanyola i fou el responsable de la Residència Blume de Madrid fins el 2012 El mateix any, fitxà com a responsable de la Federación Mexicana de Natación per preparar els seus nedadors de cara als Jocs Olímpics de Rio 2016 i el…
Pere Cherta Clos

Pere Cherta Clos
Museu Colet
Escacs
Jugador d’escacs.
S’inicià al Foment Martinenc i, des del 1929, compaginà la competició amb els clubs Ruy López i CE Barcelona Es proclamà campió de Catalunya absolut 1933, ex aequo amb Àngel Ribera i d’Espanya per equips 1942 Disputà nombrosos torneigs internacionals i formà part de l’equip espanyol com a jugador —Copa Claire Benedict del 1960— i com a tècnic —al Campionat d’Europa del 1962, on exercí de capità—, des que la federació el nomenà entrenador estatal el 1954 Collaborà amb la Federació Catalana d’Escacs FCE, de la qual fou conseller tècnic Traduí llibres d’escacs i publicà Defensa…
Primeres condemnes pel cas Gürtel
L’Audiència Nacional dicta les primeres penes de presó pel cas Gürtel, un dels casos de corrupció més greus a Espanya des del 1978 i per mitjà del qual el PP es finançà irregularment El cap de la trama, Francisco Correa, rep la condemna més alta 51 anys i 11 mesos, seguit de l'exalcalde de Majadahonda, Guillermo Ortega 38 anys i 3 mesos l'exsecretari d'Organització del PP de Galícia, Pablo Crespo 37 anys i mig l’extresorer del PP, Francisco Bárcenas 33 anys i 4 mesos, i l'exconseller madrileny, Alberto López Viejo 31 anys i 9 mesos A títol lucratiu, el PP rep una sanció de 245000…
Nit de Cultura de l’OCB
L’Obra Cultural Balear celebra la 31 Nit de Cultura, en la qual es concedeixen els premis 31 de desembre Per tercer any consecutiu l’entitat reivindica la llibertat de Jordi Cuixart, esmentada en el discurs del president Josep de Luis Els premis es concedeixen a Joan Francesc López Casasnovas i Bernat Joan premi Josep Maria Llompart, al Film Club premi Emili Darder, al Circ Bover premi Bartomeu Oliver, a Bàrbara Sagrera Antich premi Miquel dels Sants Oliver, a Pere Pascual premi Gabriel Alomar, a Clara Fiol premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a Gori Negre premi Aina Moll i a l’…
Tusquets Editores
Editorial
Editorial fundada el 1969 a Barcelona per Òscar Tusquets i Beatriz de Moura, que n’ha estat la directora literària des de la fundació.
D’ençà de la fundació l’editorial ha seguit com a criteri la reivindicació de les avantguardes, la promoció del debat intellectual i la presentació de noves veus de la literatura en castellà i internacionals Ha publicat autors com Milan Kundera, John Updike, Washington Irving, Thomas Pynchon, Jorge Luis Borges, Adolfo Bioy Casares, Jorge Semprún, Almudena Grandes o Haruki Murakami El 1977 patí una crisi que superà transformant-se en societat anònima i amb l’entrada d’Antonio López Lamadrid com a director comercial Amb filials a Mèxic i a l’Argentina, entre el 1995 i el 2000 es…
Manuel García Prieto
Història
Polític, primer marquès d’Alhucemas (1911) i gran d’Espanya (1913).
Membre del partit liberal, fou ministre de governació en el govern de Montero Ríos 1906, de gràcia i justícia en el de Moret, de foment en el de López Domínguez i d’estat en el de Canalejas 1910-12, i signà un tractat amb el Marroc i un altre amb França sobre el Marroc A la mort de Canalejas se separà dels liberals de Romanones, del qual fou rival constant en la direcció del partit, i formà el partit liberal democràtic Fou cap del govern el 1917 d’abril a juny, però l’en feren caure les juntes militars de defensa tornà a la presidència del novembre del 1917 al març del 1918…
Pacheco
Llinatge de la noblesa castellana, important durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna.
Procedent de Portugal, aquest llinatge s’establí a Castella arran de la victòria d’Enric de Trastàmara sobre Pere el Cruel, ocupà càrrecs polítics i posseí dominis considerables, com les senyories de Béjar i Belmonte L’hereva del llinatge, Maria Pacheco, es casà, al començament del s XV, amb l’hereu dels Girón i llur fill gran es cognomenà Juan Pacheco y Girón Uns altres membres destacats del llinatge són Pedro Pacheco y de Guevara mort el 1560 i Francisco Pacheco y Osorio mort el 1579, Rodrigo Pacheco y Osorio 1580-1640, virrei de Nova Espanya 1624-35, i Juan Francisco Pacheco y de Velasco…
Blai Parera i Moret
Música
Músic compositor.
Formà part de la capella de música del Collegi de Santa Anna, on estudià Emigrà a l’Argentina el 1793, i s’establí a Buenos Aires Hi treballà com a compositor s’hi guanyà la vida fent classes de violí, piano i llaüt, tocant el violí i el clavicordi i composant algunes tonadillas Amb el temps tingué prestigi en el seu camp fou director de les orquestres del Teatro Porteño 1804 i del Teatro Argentino 1809 El 1813 el triumvirat que regia el país durant l’etapa de consolidació de la independència, escollí 1813 una de les seves composicions per musicar l’himne nacional de l’Argentina, amb lletra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina