Resultats de la cerca

Un dels caps de la revolució del 1898, tingué un paper fonamental en el restabliment imperial i en la reorganització de l’exèrcit, seguint el model prussià 1872 Cap del govern en la guerra russojaponesa, fou, més tard, diverses vegades ministre de la guerra, i presidí el consell secret d’estat del 1905 al 1913 Fou nomenat comte 1884, marquès 1895 i finalment duc 1907

El 58 aC els helvecis intentaren d’establir-se a la Gàllia occidental, però Cèsar els obligà a tornar a llur país d’origen, on fundà colònies que féu servir com a marques militars Després de la divisió administrativa d’August, l’Helvècia fou incorporada a la Bèlgica Vers el 260, la pressió dels pobles germànics obligà els helvecis a refugiar-se a les muntanyes

La femella té les parts inferiors d’un color rogenc pàllid ratllat de bru i negre El mascle, a l’hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella S'alimenta de grans, insectes, aranyes, larves i petits molluscs i crustacis Habita a les espessors dels aiguamolls de tot Europa i una gran part d’Àsia És comú als Països Catalans

De la línia dels Baden-Durlach, en extingir-se la dels Baden-Baden 1770 reunificà el país Durant el seu llarg regnat governà segons els principis del despotisme illustrat Amic del marquès de Mirabeau i de Du Pont de Nemours, s’inspirà en les idees fisiocràtiques per a millorar l’agricultura El 1783 suprimí la servitud El 1806 fou elevat a la categoria de gran duc

Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona, comte de Collessano Era persona afeccionada a la música i a les lletres Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540, amb Francesco d’Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena

Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867 Collaborà a El Fénix , Las Bellas Artes i El Pensamiento de Valencia amb articles i poemes Fou degà del collegi d’advocats de València 1874-76 i 1894-99, diputat a corts 1885 i director de la Societat Econòmica d’Amics del País 1872-79 i 1884-86

Cursà estudis de dret a la Universitat de València i, llicenciat, fou collaborador eficaç del marquès de Campo en diversos negocis d’obres públiques, entre els quals el traçat dels primers ferrocarrils valencians Conservador, fou diputat a les corts el 1865 Pertangué a la Societat d’Amics del País, a l’Ateneu Literari, a l’Acadèmia de Sant Carles i a altres institucions valencianes

Primer marquès d’Alella 1889 Participà en importants empreses bancàries i industrials Fou diputat a les corts per Barcelona 1876-78 i 1881-89 i senador 1891 i defensà el proteccionisme El 1893 fou alcalde de Barcelona, però dimití uns quants mesos després El 1901 finançà l’edificació de l’ Observatori Fabra , al Tibidabo És autor d’un Código o deberes de buena sociedad 1884

Impulsà l’agricultura i la lluita contra els pirates algerians Presidí la junta de construcció de camins de l’illa Molt influent en política prop del rei i del comte de Floridablanca Creat marquès de Solleric 1770, li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària 1783 pel fet d’haver facilitat la represa de l’illa de Menorca i els honors de ministre de finances

Església parroquial del poble del Poal, situat al sector de la comarca pertanyent al bisbat d’Urgell L’edifici actual és una construcció del segle XVIII, que va promoure el senyor i marquès del Poal Francesc Desvalls La parròquia del Poal, però, ja és esmentada en la dècima papal del bisbat d’Urgell de l’any 1391 Actualment l’església dels Arcs n’és sufragània