Resultats de la cerca
Es mostren 3387 resultats
Maria de Cardona i de Vilamarí
Història
Marquesa de Padula i comtessa d’Avel·lino.
Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona, comte de Collessano Era persona afeccionada a la música i a les lletres Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540, amb Francesco d’Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena
Josep Desbrull i Boïl d’Arenós
Genealogia
Genealogista.
Marquès de Casa Desbrull Germà d’Antoni, el 1774 ingressà a l’orde de Sant Joan de Jerusalem Fou membre i censor de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País Deixà inèdits diversos treballs, com Adarga mallorquina, Historia genealógica de los linajes y casas de Desbrull, Boïl de Arenós, Genealogías de todas las casas nobles de Mallorca, i una crònica dels esdeveniments del seu temps
Carles Frederic I de Baden
Història
Marcgravi (1738-1806) i després gran duc de Baden.
De la línia dels Baden-Durlach, en extingir-se la dels Baden-Baden 1770 reunificà el país Durant el seu llarg regnat governà segons els principis del despotisme illustrat Amic del marquès de Mirabeau i de Du Pont de Nemours, s’inspirà en les idees fisiocràtiques per a millorar l’agricultura El 1783 suprimí la servitud El 1806 fou elevat a la categoria de gran duc
Aritomo Yamagata
Història
Militar
Política
Polític i militar japonès.
Un dels caps de la revolució del 1898, tingué un paper fonamental en el restabliment imperial i en la reorganització de l’exèrcit, seguint el model prussià 1872 Cap del govern en la guerra russojaponesa, fou, més tard, diverses vegades ministre de la guerra, i presidí el consell secret d’estat del 1905 al 1913 Fou nomenat comte 1884, marquès 1895 i finalment duc 1907
Joan Reig i Garcia
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867 Collaborà a El Fénix , Las Bellas Artes i El Pensamiento de Valencia amb articles i poemes Fou degà del collegi d’advocats de València 1874-76 i 1894-99, diputat a corts 1885 i director de la Societat Econòmica d’Amics del País 1872-79 i 1884-86
Gabriel Martínez i Altés
Pintura
Pintor.
Format a París amb Francesc Domingo i Marquès Installat a Barcelona vers el 1886, hi obrí una acadèmia privada de Belles Arts, que fou freqüentada, entre altres artistes, per Isidre Nonell, Xavier Nogués, Ignasi Mallol i, més tard, Enric Planasdurà, i que encara perdura regida pel seu fill Vicenç Martínez i Gorjas Barcelona 1904 Com a pintor seguí el fortunyisme i conreà també l’aquarella
Maria de Portugal
Història
Marquesa de Tortosa.
Filla del rei Pere I de Portugal i de Constança Manuel i muller de l’infant Ferran d'Aragó , marquès de Tortosa, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó, amb qui es casà, el 1349 A la mort de Ferran 1363, intentà de fugir a Navarra, però fou retinguda un quant temps per Pere III, fins que, alliberada, retornà a Portugal No tingué fills
Jordi Llopis i Establier
Arts de l'espectacle (altres)
Humorista.
Collaborà amb Tono en la comèdia La viuda es sueño , i estrenà altres comèdies d’èxit i l’antologia apòcrifa Las mil peores poesías de la lengua castellana Fou durant anys un dels collaboradors més característics de “La Codorniz”, sovint amb el pseudònim d’El Marqués de Santi-Llopis Actuà com a actor en diversos films, entre els quals El espontáneo 1963, de Jordi Grau
Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis
Història
Noble mallorquí, cavaller d’Alcántara, regidor perpetu de Mallorca, senyor de la cavalleria de sa Galera, de Felanitx.
Impulsà l’agricultura i la lluita contra els pirates algerians Presidí la junta de construcció de camins de l’illa Molt influent en política prop del rei i del comte de Floridablanca Creat marquès de Solleric 1770, li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària 1783 pel fet d’haver facilitat la represa de l’illa de Menorca i els honors de ministre de finances
Sant Joan del Poal
Art romànic
Església parroquial del poble del Poal, situat al sector de la comarca pertanyent al bisbat d’Urgell L’edifici actual és una construcció del segle XVIII, que va promoure el senyor i marquès del Poal Francesc Desvalls La parròquia del Poal, però, ja és esmentada en la dècima papal del bisbat d’Urgell de l’any 1391 Actualment l’església dels Arcs n’és sufragània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina