Resultats de la cerca
Es mostren 3154 resultats
herba felera

Herba felera
Zeynel Cebeci (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, de 5 a 20 cm, pilosa, de fulles partides en tres segments linears divaricats i de flors axil·lars grogues.
Creix en erms, guarets i pedregars secs És tinguda per antiespasmòdica, antihidròpica i antiartrítica
herba berruguera

Herba berruguera
Eugene Zelenko (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les boraginàcies, de 10 a 50 cm d’alçada, de fulles ovades, de flors blanques i de fruits en tetraqueni.
És comuna en camps, erms i terrenys ruderals Té propietats febrífugues i vulneràries
escarabat hèrcules

Escarabat hèrcules
Didier Descouens (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 16 cm de llargària en els mascles i 9 cm en les femelles.
Els mascles es caracteritzen pel fet de tenir el cap proveït d’una banya dirigida cap endavant i una mica corbada cap amunt, i el protòrax triangular prolongat cap endavant per una altra banya molt més desenvolupada, acabada en punxa i una mica corbada cap a baix Les femelles no tenen banyes Viuen als boscs de l’Amèrica tropical
cap d’olla

Globicephala melaena
Elizabeth Zwamborn (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de cetacis odontocets, de la família dels delfínids, d’uns 5 a 8 m de llargada, amb el cos una mica comprimit lateralment, de color negre amb una taca blanca sota el coll, amb les aletes pectorals llargues i primes i el cap molt gros i bombat, desproveït de rostre.
Són animals gregaris, que viuen en moles molt nombroses i segueixen cegament un mascle adult s’alimenten de peixos i de cefalòpodes Fan migracions regulars a l’hivern van de les mars àrtiques a les temperades, i a l’estiu retornen a les fredes Són gairebé cosmopolites, bé que més freqüents en mars fredes Per a llur caça, sobretot a les illes Fèroe, els caçadors condueixen, amb les barques, el cap de la mola vers la costa, on, seguit de tota la mola, embarranca L’espècie més freqüent és Globicephala melaena
Joan Brossa i Cuervo

Joan Brossa
Arxiu MACBA (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Fill d’un gravador, el 1936 s’allistà a l’exèrcit republicà i lluità en el front de Lleida D’aquests anys són els primers escrits, en els quals ja apareixen alguns dels elements recurrents de la seva obra posterior, com són la militància d’esquerra i catalanista Acabada la guerra fou obligat a fer el servei militar en l’exèrcit franquista a Salamanca En tornar a Barcelona, es guanyà la vida com a gravador i venedor de llibres Llegí Freud, s’interessà per l’automatisme psíquic, i començà a escriure imatges hipnagògiques La coneixença de JV Foix , que li aconsellà de practicar el sonet,…
,
mangostà

Mangostans
Ahmad Fuad Morad (cc-by-nc-sa)
carlina cardiguera

Carlina cardiguera
Joan Simon (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija curta, fulles pinnatisectes, de segments espinosos, agrupades en roseta i capítols de 7 a 12 cm de diàmetre, voltats de bràctees externes pinnatífides i bràctees internes linears, molt llargues, blanques a l’anvers i violàcies al revers, amb flors purpurines o blanquinoses.
Viu principalment a les pastures de la muntanya alta i mitjana Pirineus, Montseny, etc entre els 1000 i els 2000 m L’arrel, gruixuda i profunda, és emprada en l’elaboració de vins i aperitius El receptacle és comestible, com la carxofa
card tucà

Card tucà
Georg Slickers (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, de tija dreta, estriada, pubescent, de 50 a 110 cm d’alçària, de fulles sinuades o pinnatífides, una mica espinoses, les superiors amplexicaules, i de capítols amb les flors d’un blau clar, envoltades per 16 bràctees piloses i glanduloses.
Creix dins la vegetació ruderal als Pirineus
card de moro

Card de moro
pjt56 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Vegetal herbaci biennal o perenne, de la família de les compostes, de tija blanquinosa, pubescent, alta de 20 a 80 cm, amb ales dentades i espinoses, fulles lanceolades sinuatopinnatífides i flors grogues aplegades en capítols terminals o axil·lars envoltats per tres fulles bracteals.
És nitròfil i viu a les vores dels camins i altres llocs semblants de la regió mediterrània El decuit de la planta és diürètic
card beneit

Card beneit
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 10 a 40 cm d’alçada.
De fulles sinuades o pinnatífides, pubescents, de color verd pàllid, amb la nervadura del revers blanca, de flors grogues disposades en capítols grans, solitaris, amb un involucre de bràctees grogoses, dentades i terminades en llarga espina, tot ell enteranyinat, i d’aquenis cilíndrics, bruns, lluents, amb 20 costes i plomall Viu als camps mediterranis Ha estat usat en medecina popular per a combatre les febres intermitents, i té propietats aperitives
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina