Resultats de la cerca
Es mostren 5104 resultats
Arturo Martini
Escultura
Escultor italià.
Adoptà el futurisme, i després de la Primera Guerra Mundial participà en el moviment Valori Plastici a Roma Executà, sempre dins el figurativisme, terracotes com La set Galleria d’Arte Moderna, Milà i La convalescent Galleria d’Arte Moderna, Gènova De les seves obres monumentals cal destacar La Justícia Corporativa 1937 palau de justícia, Milà i Palinuro 1946 Universitat de Pàdua Exposà les seves teories sobre l’escultura a Scultura, lingua morta 1946
Manuel Just
Música
Compositor.
Deixeble de Pere Rabassa, fou mestre de capella a Albarassí, a l’església parroquial dels Sants Joans Fou nomenat mestre de capella del Collegi del Corpus Christi cap al 1750 Algunes de les seves obres conservades són Salve Regina, a vuit veus, Magnificat , a dotze veus, Laudate Dominum , a disset veus, Dixit Dominus , a dotze veus, Nunc dimittis, a onze veus, Beatus vir, a deu veus, i Domine ad adjuvandum , a set veus
Vicent Sorribes i Gramatge
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Rector de Rocafort de Campolivar des del 1942, fou un dels primers i més decidits defensors de la litúrgia en català al País Valencià Publicà tres edicions del seu Eucologi valencià 1951 i els opuscles La devoció a sant Roc, La missa del poble 1959, Set diumenges de sant Josep 1973 i Salve sancta parens En Jaume el Conqueridor i sa devoció a la Verge Maria 1954 Collaborà a Gorg , Sao i Serra d’Or
Thomas Tallis
Música
Compositor anglès.
Organista i músic de la capella reial, compongué obres destinades a la litúrgia reformada i a la catòlica De la seva producció es destaquen la missa a set veus Puer natus est nobis , dues Lamentacions i el motet per a quaranta veus Spem in alium , d’escriptura contrapuntística molt elaborada Escriví música per a instruments de tecla perduda en bona part i les variacions sobre Felix namque 1562-64, obra innovadora destinada al virginal
Joan Pons i Rivas
Economia
Política
Comerciant i polític.
Establert a Cuba, on es dedicà al comerç, fou alcalde de Santa María del Rosario, ciutat fundada el 1728 pel comte de Bayona Membre destacat del partit de la Unión Constitucional, especialment durant els períodes 1873-74, 1880-83 i 1890-93 Impulsà la construcció de la carretera que uneix la ciutat amb Guanabacoa El seu fill José Pons en fou també alcalde durant set anys, ja en època de la república
Vitali Sčerbo
Gimnàstica
Gimnasta bielorús.
Màxim guardonat en els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, on obtingué sis medalles d’or en el concurs individual i per equips amb l’equip unificat de les repúbliques soviètiques, en el cavall amb arcs, en les barres paralleles, en el salt al cavall i en anelles Només el nedador nord-americà M Spitz superà V Scherbo en nombre de medalles, ja que n'obtingué set d’or a Munic'72
Josep Sallés Salvà

Josep Sallés Salvat
CLUB EGARA
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Es formà al Club Egara, amb el qual debutà en la màxima categoria, i la temporada 1974-75 fitxà pel Club Deportiu Terrassa Hockey, on es retirà Guanyà set Campionats de Catalunya 1966-70, 1971, 1973, sis Copes d’Espanya 1968, 1969, 1971, 1972, 1973, 1975, cinc Lligues 1971-74, 1976 i dues Copes d’Europa 1969, 1970 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976
eslovè
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava del grup meridional, de grafia llatina.
Parlat per 1 800 000 individus, aproximadament, a Eslovènia i a les zones d’Àustria limítrofes amb Eslovènia Llengua molt fraccionada, hom en pot destacar set dialectes principals, dels quals el dolenski és usat com a llengua literària L’autor de la primera gramàtica eslovena 1584 fou ABokhorič L’eslovè s’ha desenvolupat culturalment als segles XIX i XX El text més antic conservat és l’anomenat fragment de Freisig segle X
Viladordis

Vista de l’església-santuari de la Salut (Viladordis)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble (185 m alt.) del municipi de Manresa (Bages), al confí nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregat, en terreny pla, regat per la séquia de Manresa.
El sector més elevat, prop de l’església-santuari de la Mare de Déu de la Salut, és qualificat de bosc permanent Hi ha vestigis de poblament neolític Les referències documentals, allusives a les viles Major i d’Ordis , comencen al segle X L’església parroquial, romànica amb elements preromànics, fou una de les set filials de la seu de Manresa, i s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, gòtica
holmi
Química
Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids.
Té un pes atòmic de 164,93, es fon a 1 470°C, el nombre atòmic és 67, actua amb el nombre d’oxidació de +3 i té un sol núclid natural, el 165, i set núclids artificials El 1880 PT Cleve identificà l’holmi present a l’erbina al cap de sis anys, Lecoq de Boisbaudran desdoblà l’erbina en l’holmi i el disprosi Element molt rar, hom no en coneix cap aplicació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina