Resultats de la cerca
Es mostren 15969 resultats
Lo Gai Saber

Exemplar num. 1 de la revista Lo Gai Saber (1 de març de 1868)
Publicacions periòdiques
Revista fundada a Barcelona el 1868 per Francesc Pelagi Briz.
Es presentava com a periòdic literari “fet per escriptors catalans, mallorquins i valencians” Era una mena de continuació del “Calendari Català” i un òrgan oficiós dels jocs florals Tenia un cert aire polític i es presentava com a eclèctic i amb una collaboració nodrida vint-i-quatre redactors, entre els quals el grup de Mistral Interromput el 1869, reaparegué el 1878, fins el 1883, també sota la direcció de FP Briz tenia com a leitmotiv la defensa de la unitat de la llengua Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Ors, Teodor Llorente, Pitarra, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, Víctor Balaguer i…
Cronicón mayoricense
Miscel·lània de notícies i relacions històriques de Mallorca ordenades cronològicament del 1229 al 1800 per Àlvar Campaner i Fuertes.
Aparegué en fascicles 1881-84 a Palma i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix 1894 Les notícies són extretes de manuscrits de diversos autors mallorquins, com Joan Binimelis, Guillem Terrassa, Josep Maria Bover o Bonaventura Serra i Ferragut reprodueix, a més, documents inèdits importants, com l' Auto general de la inquisició de Mallorca al 13 de gener de 1675, o impresos rars, com el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos en la sua Ciutat de Mallorques 1542
L’animal a l’esquena

Vista del centre L’animal a l’esquena
L'animal a l’esquena
Dansa i ball
Centre de creació i investigació de dansa a Celrà (Gironès).
Fou fundat el 2001 en una masia de Celrà pels coreògrafs Pep Ramis i Maria Muñoz, directors de la companyia de dansa Mal Pelo, a fi de crear una estructura per intercanviar experiències creatives entre artistes de dansa i altres arts, amb el cos com a eix central dels treballs L’objectiu principal és reflexionar sobre els vincles entre creadors, pensadors i públic a partir de la pràctica creativa compartida i l’intercanvi S’hi organitzen residències, tallers i seminaris Els creadors de contact improvisation Steve Paxton i Lisa Nelson, serviren a Muñoz i Ramis com a inspiradors…
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Música
Formacions instrumentals i vocals titulars del Liceu barcelonès.
El primer titular de l’orquestra fou Marià Obiols i al llarg de la seva història ha estat dirigida per figures tan cèlebres com Richard Strauss, Igor Stravinsky, Bruno Walter, Arturo Toscanini, Otto Klemperer, Ottorino Respighi i Manuel de Falla En dates més recents també s’han situat al capdavant Riccardo Muti, Gerd Albrecht, Richard Bonynge i Václav Neumann, entre d’altres Han estat els seus titulars Eugenio MMarco, Uwe Mund, Bertrand de Billy i Sebastià Weigle, el qual, en l’última temporada de la seva etapa, el curs 2008-09, compartí responsabilitat amb el seu successor,…
Focolars
Moviment de l’Església catòlica fundat l’any 1943 per Chiara Lubich a la localitat italiana de Trento.
Anomenat oficialment per l’Església Obra de Maria, viu l’espiritualitat de la unitat i treballa especialment en l’ecumenisme i el diàleg entre religions i cultures S'articula en divuit branques en què s’apleguen una gran varietat de persones nens, famílies, religiosos, sacerdots, etc Els seus membres promouen l’Escola Abbá per a la formació d’una cultura renovada, el projecte Economia de Comunió per a la pràctica d’una economia amb valors evangèlics, el moviment Polítics per la Unitat i les anomenades Mariàpolis, llocs on es tracta de viure una societat nova basada en la comunió…
Manuel García Morante
Música
Compositor i pianista.
Estudià al Conservatori del Liceu i amplià la seva formació a París Destaca particularment per la seva gran tasca com a harmonitzador de més de 200 cançons tradicionals catalanes, repertori que ha conegut una gran difusió Ha treballat especialment el repertori vocal, en particular amb la seva dona, la mezzosoprano Myriam Alió També és autor de música de cambra i de les òperes El príncipe y el paraíso , Violeta , Las hijas de Bernarda Alba , María Estuardo i Orfeo y Eurídice Com a pianista acompanyà sovint, en recitals per tot el món, la soprano Victòria dels Àngels
Mireia Barrera

Mireia Barrera
© Cor Madrigal
Música
Directora de cor.
Formada al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, estudià direcció coral a Namur Bèlgica, amb Pierre Cao Des del 1993 dirigeix el Cor Madrigal de Barcelona Ha estat titular de la Capella de Música de Santa Maria del Mar 2001-03 i del cor de l’orquestra Ciudad de Granada, del qual és fundadora 2004-05 El setembre del 2005 assumí la titularitat del Coro Nacional de España, càrrec que ocupà fins al 2010 Fou professora de Direcció Coral a l’Escola Superior de Música de Catalunya 2002-05 L’any 2014 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura
Llorenç Torrado i Valls
Periodisme
Periodista i gastrònom.
Collaborà en nombrosos mitjans de comunicació, com ara a Catalunya Ràdio, on presentà el programa De boca a boca en programes de TV3, com Els matins , amb l’espai Cuina de mercat , on cada divendres feia la compra i ensenyava a fer plats amb un pressupost tancat, i de TVE És autor de Mona a Barcelona 1980, escrita conjuntament amb Antoni Miralda, Els olis de Catalunya i la seva cuina 1981, amb Jaume Ciurana, Mil anys de gastronomia catalana 1989, escrita amb Nèstor Luján i Xavier Domingo, i Sobretaula 1991, amb Josep Maria Blasi, entre d’altres
Carles II de Parma
Història
Rei d’Etrúria (1803-07) i duc de Parma i Piacenza (1847-49).
Fill de Lluís de Borbó, rei d’Etrúria, i de Maria Lluïsa, filla de Carles IV d’Espanya S'exilià a França en 1807-15 i tornà després a Itàlia, al ducat de Lucca, el qual heretà de la seva mare 1824 El 1844, pel tractat secret de Florència, cedí els seus drets al ducat de Guastalla al duc de Mòdena i féu cessió anticipada del de Lucca al gran duc de Toscana, a canvi d’una part de la Lumigiana La revolució del 1848 l’obligà a abdicar el ducat de Parma en el seu fill
Antoni Caralps i Massó
Medicina
Metge.
Llicenciat a Barcelona el 1925 i doctorat a Madrid el 1936, fou professor 1926-28 d’anatomia Cap de cirurgia del Patronat Nacional Antituberculós, a la ciutat sanatorial de Terrassa i cap de servei del departament de cirurgia toràcica a l’Hospital de Sant Pau, l’any 1972 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina Capdavanter de la cirurgia toràcica ha Catalunya, feu remarcables treballs sobre el tractament quirúrgic de la tuberculosi, els tumors intratoràcics i els cists hidatídics del pulmó, i també, les trasplantacions d’òrgans amb caràcter experimental Pare d' Antoni i Josep …