Resultats de la cerca

S’inicià en la música durant la infància amb el clarinet, l’acordió i el piano Estudià música al conservatori de Viena i tocà amb algunes de les principals orquestres de ball austríaques L’any 1959 s’establí als Estats Units i aviat impressionà molts músics i començà a treballar d’acompanyant de diversos artistes, entre els quals Maynard Ferguson i Dina Washington També tocà amb Cannonball Adderley, amb qui enregistrà diversos discs 1961-70 i compongué el seu gran èxit  Mercy, Mercy, Mercy , i amb Miles Davis, tot aportant la seva composició In a Silent Way 1969 L’any 1970 fundà amb Wayne…

Es doctorà el 1957 per la Universitat de Yale Collaborà en The New York Herald Tribune , Esquire i Harper’s  i fou corresponsal del Washington Post a l’Amèrica Llatina Conegut pel seu estil incisiu i provocador, defensà el periodisme com a nou art realista “nou periodisme”, en el qual emprà un gran domini verbal per a recrear argots que evoquen ambients de gran versemblança malgrat la seva evident exageració Amb esperit iconoclasta, sostingué sovint posicions a contracorrent, reflectides tant en els reculls d’articles i reportatges The Kandy Kolored Tangerine Flake Streamline Baby , 1965 The…

Campió de lluita, Jacques Becker el revelà en el paper de dur a Touchez pas au grisbi 1953 Després afegí una gran humanitat en els papers que interpretà a Ascenseur pour l’échafaud 1957, de L Malle, Montparnasse 19 1957, de J Becker, Les tontons flingueurs 1963, de G Lautner, Les grandes gueules 1965, de R Enrico, Le deuxième souffle 1966, de JP Melville, 1967, L’aventure c'est l’aventure 1972, de C Lelouch, Cadaveri eccelenti 1976, de F Rosi

Format a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, el 1952 es traslladà a París, on formà part del grup COBRA amb Pierre Alechinsky i Christian Dotremont Collaborà amb Pier Paolo Pasolini i treballà també com a escenògraf amb Adolf Marsillach De la seva producció teatral, iniciada amb Es bueno no tener cabeza 1971, cal esmentar  La carroza de plomo candente 1972, El combate de Ópalos y Tasia 1972, El baile de los ardientes 1975,  Delirio del amor hostil 1978, La señora Tártara 1980,  Salvator Rosa 1988, els reculls d’obres curtes  Centón de teatro 1996 i 2002, Viva el estupor  2005 i Teatro…

S’inicià en el món del còmic a través d’ Els Tebeus del Cingle , collecció que creà juntament amb el dibuixant Sento Collaborà a Bésame Mucho i, a partir del 1982, a Cairo , on donà a conèixer els seus personatges Rick Tango i Glen Radar La seva obra palesa la influència de clàssics com Otto Soglow, d’un gran dinamisme i modernitat, i també la tradició dels tebeos de l’editorial Valenciana, juntament amb el grafisme dels autors francobelgues més radicals Entre altres títols publicats, cal esmentar Dogon 1983, Futurama 1985, Museo Vivo 1987, Raya 1990 i Marisco 1990 Posteriorment, la seva…

Començà la carrera de belles arts amb la intenció d’esdevenir pintor, però es decantà per la creació d’historietes i personatges, tasca que compaginà amb l’elaboració de cartells, postals i serigrafies Influenciat per l’obra de Robert Crumb, participà en el moviment underground dels anys setanta i primers vuitanta com a integrant del grup Rrollo 1973 i a través de les publicacions El Rrollo enmascarado , Matarratos , Butifarra , i posteriorment collaborà amb El Víbora , del qual fou cofundador el 1979, Complot i Rumbo Sur , entre d’altres Coetàniament realitzà també cartells, postals,…

Començà a tocar amb els germans Montgomery, a Indianapolis L’any 1958 es traslladà a Nova York, on s’associà amb els músics hard-bop que enregistraven sobretot per al segell Blue Note Collaborà, entre d’altres, amb els Jazz Messengers d’ Art Blakey , 1961-66 amb Philly Joe Jones, Sonny Rollins , Slide Hampton i Quincy Jones El 1960 enregistrà el seu primer disc, Open Sesame , que el situà entre els primers trompetes de jazz d’aquest estil, juntament amb Lee Morgan, Miles Davis i Clifford Brown Parallelament als propis títols, collaborà sovint amb l’avantguarda del jazz dels anys seixanta,…

A catorze anys començà a tocar el saxo soprano, i més tard s’especialitzà en el contralt Arribà a Nova York el 1924 i tocà en les orquestres de Willie The Lion  Smith, Sidney Bechet, Chick Webb i Walter Johnson L’any 1928 entrà a l’orquestra de Duke Ellington, que ja no deixà fins a la seva mort, tret del període 1951-55 en què dirigí un conjunt propi Fou una de les peces primordials de la música d’Ellington, i enregistrà centenars de temes, entre els quals destaquen Things Ain’t What They Used to Be i Passion Flower , ambdós del 1941 És considerat, juntament amb Benny Carter, el saxo alt més…

Tradicionalment dedicats a la ramaderia, excelleixen en llur forma de muntar a cavall