Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
Sant Sebastià dels Gorgs
Poble
Jaciment arqueològic
Poble (211 m alt.) del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), al N del terme, vora el límit amb el de Subirats, a l’esquerra de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs (termenal entre ambdós municipis, que davalla del massís de Garraf i és tributària de la riera de Lavernó).
L’església parroquial és la de l’antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs Celebra la festa major el segon diumenge d’agost, per Sant Salvador El juliol del 2021 s’anuncià la descoberta d’un gran jaciment ibèric i romà a la zona de Cal Bou Entre les troballes hi ha una necròpolis romana, on es conserven diversos esquelets, nou sitges, més de set àmfores i nombrosos fragments de vaixella
farga de Sant Sebastià
Antiga farga reial al municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà), a la vora de la Muga, prop de la seva confluència amb el Rimal.
Resten les ruïnes de bon nombre de murs Fou feta construir per Carles III al segle XVIII per a la fabricació de bombes i bales de canó i tingué força importància Fou destruïda per les tropes franceses el 1794, durant la Guerra Gran Dalt d’un petit turó resta la petita església de Sant Sebastià, que era la de la farga Ha estat citada amb el nom erroni de Santa Bàrbara
Puig-l’agulla

Aspecte del santuari de Puig-l’agulla
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puig-l’agulla) del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona), dins l’antic terme de Vilalleons, als vessants del Montagut o puig l’Agulla (810 m alt.).
Segons una tradició del s XV, la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l’agulla, on es bastí un petit pedró, convertit en capella el 1661 i reemplaçat per l’actual santuari el 1775 Al costat hi ha un gran hostal 1704-12 És lloc de molta devoció a la comarca El 1975 ha estat restaurat i modernitzat
Ouagadougou
Ciutat
Capital de Burkina Faso i de la província d’Oubritenga.
Situada al centre del país, a 300 m d’altitud, és el centre comercial i administratiu més important La indústria hi és poc desenvolupada fàbriques elèctriques, de teixits de cotó i de vidre És d’una gran importància la línia fèrria que va de la capital fins a Abidjan, port de la Costa d’Ivori Centre d’ensenyament superior Université d’Ouagadougou, fundada el 1974 Té aeroport internacional
Santa María de Naranco

L’església de Santa Maria de Naranco
© Laura Martínez Ajona
Construcció del segle IX, originàriament pavelló de Ramir I d’Astúries, situada als afores d’Oviedo.
Rectangular i d’una sola nau, amb contraforts a l’exterior, té dos pisos, l’inferior de poca alçada, ambdós amb un cos central amb volta de canó, reforçada amb arcs fajones El superior, que acaba amb dos miradors, té arcs cecs amb decoració de soga a les columnes Obra clau de l’art asturià, esvelta i ben proporcionada, és d’una gran originalitat, malgrat les influències visigòtiques, carolíngies i orientals
Mèdia
Geografia històrica
Antiga i vasta regió de la Pèrsia nordoccidental que confinava amb Mesopotàmia, Armènia, la mar Càspia, el desert de Pèrsia i la Susània.
Hom suposa que, a partir del segle IX aC, fou seu de les tribus iràniques del medes Passà a ésser possessió persa 550 aC, i fou dividida en dues províncies una de meridional, la Gran Mèdia, i una altra de septentrional, amb el Zagros, l’Assíria i l’Armènia oriental A partir de l’adveniment dels sassànides 226 dC, aquestes dues províncies foren reunificades i seguiren el destí de Pèrsia
Pleuron
Ciutat
Ciutat grega antiga d’Etòlia.
La ciutat originària, establerta al peu del mont Cúrion i molt poc coneguda, fou destruïda per Demetri II de Macedònia l’any 234 aC Després d’aquesta data fou refundada sobre el mont Aracint i es posà sota la protecció de Roma D’aquest segon assentament es conserven importants restes de la muralla, un petit teatre, una gran cisterna i un pòrtic que devia formar part de l’àgora
Viver
Poble
Poble (600 m alt.) del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), a l’extrem oriental del terme, a la vall de la riera de Merola.
L’església parroquial Sant Miquel, de la qual depèn la de Sant Joan de Montdarn, fou consagrada el 1187 l’antic edifici, però, fou enderrocat al s XVII per tal d’alçar l’actual El castell de Viver , esmentat ja al s XI dins el comtat de Cerdanya, esdevingué centre de la baronia de Viver damunt les seves ruïnes fou bastida la gran masia de Vilanova de Viver
Tristan da Cunha

L’illa de Tristan da Cunha vista des de l'Estació Espacial Internacional
NASA (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Atlàntic del sud, que forma part del territori britànic d’ultramar de Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha.
És format per quatre illes volcàniques Tristan da Cunha, la més gran, Gough, Inaccessible i Nightingale i diversos illots, i és situat a mig camí de l’Atlàntic, entre l’Amèrica del Sud i l’Àfrica Hi ha una important emissora de ràdio i una estació meteorològica des del 1942 La pesca hi és important Fou descobert per Tristão da Cunha Els britànics en prengueren possessió el 1817
vall d’Anglos
Vall d’origen glacial situada al SE del massís de la Maladeta, a la vall de Barravés, dins el municipi de Montanui (Ribagorça).
Es troba entre les valls de Salenques, de Llauset i de Riueno, i aflueix al riu de Salenques per la dreta Els estanys d’Anglos ocupen la part més ampla de la vall l’inferior, que és el més gran, es troba a 2 222 m d’altitud A la capçalera de la vall, sota el pic d’Anglos 2 815 m alt, es troben els estanyets de cap d’Anglos