Resultats de la cerca
Es mostren 45039 resultats
Zhejiang
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió de l’Est.
La capital és Hangzhou Territori costaner a la mar de la Xina Oriental, s’estén al S del delta del Iang-Tsé És una regió muntanyosa accidentada per diverses serralades que no superen els 2000 m Huang Xiangxia Ling, Guacang, Tiaimu i regada pel Fuchun Només el N és pla, ja que forma part de la plana alluvial del Iang-Tsé, on hi ha el golf de Hangzhou Produeix arròs, cotó, soia i te Hi ha ramaderia i pesca Té mines de carbó i salines i indústries tèxtils, del paper i del calçat, sobretot a la capital, i a Ningbo Yinxian
Winnipeg
Ciutat
Capital de la província de Manitoba, Canadà, situada a la confluència del rius Red i Assiniboine, al s. del llac del mateix nom i a meitat de camí entre l’Atlàntic i el Pacífic.
És situada a l’extremitat oriental de les Grans Planes, en un encreuament de vies navegables que enllacen amb la badia de Hudson, el Mississipí i els Grans Llacs És un important mercat del blat, i també de béns d’equipament agrícola Hi predominen les activitats vinculades al transport, amb grans estacions de classificació Però ha perdut importància industrial, en profit de Calgary i Edmonton Hi ha indústries alimentàries, de material ferroviari, de construcció aeronàutica, refineria de petroli, de la confecció, etc Té la Universitat de Manitoba i dues filials dins l’…
Vinyols

Vinyols
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Vinyols i els Arcs
( vinyolencs
; 95 m alt.).
És a la dreta del barranc de les Eres Havia estat una masia que, el 1210, l’arquebisbe Ramon de Rocabertí donà a repoblar a Pere de Clariana passà després a la mitra tarragonina El 1339 ja formava part de la Comuna del Camp, però figurava com a pertanyent a Alforja El 1356 consta ja juntament amb els Arcs Adossada a la casa de la vila, hi ha una torre medieval, de defensa L’església actual Santa Caterina és del 1778 Un retaule del Roser és tingut per antic A Can Nicolau hi ha museu i biblioteca, privats
Ventolra
Església
Masia
Masia i església (Sant Pere Màrtir, antigament coneguda per Sant Martí o Sant Pere), antigament parroquial, del municipi de Navès (Solsonès), al N de Besora, al cantó de llevant del municipi de Navès, entre les valls de la rasa d’Antigues i de la rasa de Vantolra (afluent, per l’esquerra, del Cardener, que neix al vessant meridional del coll d’Arques, a la serra de Busa, vora Guilanyà, i aflueix al seu col·lector aigua avall d’Olius).
El lloc és esmentat ja al segle XI com a pertanyent a la canònica de Solsona Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha la masia o hostal de Vantolra , prop del qual, al coll de Ventolra, hi ha la petita església de SantPere, romànica Actualment forma part de la parròquia de Besora L’esglesiola és esmentada en un cartulari del 971, i identificada com l’antiga cella o monestir de SantPere de Vantolra , que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys, el mateix any 971, quan…
Vaquèira

Vista de part de les instal·lacions de l’estació d’esquí de Baquèira-Beret (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que culmina al tuc de la Llança o tuc de Vaquèira (2.658 m alt.), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre les valls de la Noguera Pallaresa (terme d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà) i de la Garona (termes d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà, i de Salardú, a la Vall d’Aran), que domina pel S el port de la Bonaigua, pel N la coma de Baciver, per l’E la vall d’Àrreu, i per l’W les valls dels rius de Ruda i Malo.
Damunt la confluència d’aquests dos rius, al pla de Vaquèira , damunt Salardú, hi ha l’ estació hivernal de Vaquèira-Beret 1870 m alt, inaugurada el 1964 disposa d’installacions hoteleres 720 places, 3500 apartaments, urbanitzacions, 6 teleselles i 9 teleesquís hi ha 30 pistes, un estadi d’eslàlom i pistes d’esquí de fons, a més d’installacions esportives d’altres especialitats, que s’estenen fins al pla de Beret, per on s’accedeix per pista l’accés des dels prats de Coeilàs nucli de xalets entre la carretera i el riu de Ruda, aigua amunt de Tredòs s’efectua en…
Valldeix

Ermita de Santa Rita de Valldeix
Josep Ramis (CC BY-NC-ND 2.0)
Veïnat
Veïnat del municipi de Mataró (Maresme), al nord de la ciutat, al peu de la serra de can Bruguera, a la vall de la riera de Valldeix o de Sant Simó (que desemboca a la mar, a llevant del nucli urbà).
L’alou de Valldeix és esmentat ja el 1024, i l’església de Sant Sadurní de Valldeix el 1066, i durant la baixa edat mitjana tingué també l’advocació de Santa Cecília El 1517 i el 1848 fou reedificada des de la segona meitat del segle XVIII s’hi féu popular la devoció a santa Rita Fins a mitjan segle XX ha estat format per un conjunt de masies, però durant els darrers decennis ha anat formant-se, a la part més propera a la ciutat, un barri obrer Sovint han estat utilitzades les grafies deturpades de Vall-lleix, Batlleix i Vatlleix
Trani
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia.
Situada a la costa adriàtica, és un centre important d’exportació de vins i d’elaboració del marbre És seu arquebisbal Conserva l’antic nucli medieval, amb les muralles i diversos monuments Cal destacar-ne la catedral, romànica s XII, que és una basílica de tres naus i tres absis, amb transsepte i trifori La porta principal té relleus en bronze, d’estil bizantí, de Barisanus de Trani 1175-79 Prop de la catedral hi ha la petita basílica d’Ognissanti s XII, també de tres naus Hi ha també, vora la mar, un castell del s XIII, refet posteriorment
les Torres de Sanui
Caseria
Antic poble
Caseria disseminada i antic poble del municipi de Lleida (Segrià), a 5 km de la ciutat, al NW, al peu de la serra Llarga, entre les Collades, Fontanet Curt i el tossal Roig, a poca distància de l’actual carretera d’Osca.
És esmentat els anys immediats a la conquesta de Lleida 1149 El 1168 constituïa una parròquia dedicada a sant Salvador, sufragània de la de Sant Martí de Lleida El 1429 tenia 26 focs, i el 1553 només set desaparegué a causa de la guerra dels Segadors Els darrers anys aquesta zona ha esdevingut un centre agrícola i pecuari important, amb conreus intensius d’horta, repoblat de torres o cases de camp escampades Hi ha vestigis del poble antic, del fossar, de les muralles i d’unes sitges Abans del 1936 àdhuc restava el temple parroquial, d’estil romànic
la Bullosa
Aiguamoll
Antic aiguamoll de gran extensió situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude als municipis d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes i dels Angles (Alta Cerdanya).
Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses Després de la construcció 1902 d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut un gran pantà pantà de la Bullosa o de les Bulloses , de 13 milions de metres cúbics de capacitat, destinat a la regularitzar l’aigua de la Tet i a la producció d’electricitat A la vora de la resclosa, on arriba una carretera des de Montlluís, hi ha un refugi obert al públic
Bonrepòs i Mirambell
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, situat a l’esquerra del barranc de Carraixet.
Tot el terme és ocupat per horta baixa, regada per la séquia de Montcada hom hi conrea principalment tot tipus d’hortalisses Les terres de conreu són explotades en el 90% per llurs propietaris L’expansió industrial de la comarca s’ha manifestat amb la installació de diversos tallers i petites fàbriques El nucli urbà s’ha allargat per la carretera de Barcelona, i tan sols el separa de Tavernes Blanques el barranc de Carraixet El cap del municipi és el poble de Bonrepòs, el qual forma actualment un sol nucli amb l’antic agregat de Mirambell