Resultats de la cerca
Es mostren 15976 resultats
Memorial Josep Pla March
Atletisme
Competició d’atletisme celebrada a Manresa entre el 1964 i el 1982.
S’instaurà en memòria de Josep Pla March, fundador del Club Atlètic Manresa En la primera edició, l’aragonès Luis María Garriga superà el rècord d’Espanya La segona edició enfrontà el CA Manresa amb una selecció de la Costa d’Ivori Els anys 1968 i 1969 no es disputà i tornà el 1970 amb un encontre interclubs, fórmula que adoptà durant la resta de les seves edicions El 1972, en la celebració dels cinquanta anys de l’atletisme a Manresa, el Memorial fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de relleus i el 1977, del Campionat de Catalunya de clubs
Òscar Molins Ruiz

Òscar Molins Ruiz
ARXIU Ò. MOLINS
Patinatge
Patinador artístic sobre rodes.
Alumne de Rosa Maria Romero i company artístic d’Ayelen Morales, pujà al podi del Campionat d’Espanya en diverses ocasions Fou doble campió estatal en especialitat de parelles de dansa 2007, 2008, en representació de la federació andalusa També aconseguí una medalla de bronze en l’especialitat lliure individual 2008, en representació del Reus Deportiu Formà part de la selecció espanyola fins el 2009, i guanyà una medalla de plata als World Games 2009 i una de bronze als Campionats d’Europa 2008, en l’especialitat parelles de dansa Posteriorment, es vinculà al Club Patí Parets com a entrenador
Open de Vic

Open de Vic
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA
Tennis de taula
Competició internacional de tennis de taula celebrada anualment a Vic des del 1986.
Organitzada pel Vic TT, la primera edició, anomenada Open Nacional, fou només masculina i la guanyà Josep Maria Palés El 1987 es disputà per primer cop en categoria femenina i guanyà Barbara Lippens El 1989 el torneig passà a anomenar-se Open Estatal i, posteriorment, assolí la categoria internacional També s’ampliaren les proves amb un Open B, un Open català, un Open infantil i un Open adaptat Els xinesos He Zhi Wen, amb set victòries en homes, i Wang Tingting, amb quatre en dones, són els jugadors que han guanyat més cops la prova absoluta
Nou Estadi de Tarragona

Nou Estadi de Tarragona
CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA
Futbol
Estadi de futbol de Tarragona, on juga el Club Gimnàstic de Tarragona.
Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Garreta i s’inaugurà l’1 de febrer de 1972 amb un partit entre l’equip tarragoní i el Futbol Club Barcelona, que acabà 0-1 amb gol de Martí Filosia Té unes dimensions de 110 × 65 m i una capacitat per a 14500 espectadors El primer gol oficial fou obra del grana Gallastegui Des del 1994 és propietat de l’Ajuntament de Tarragona Les installacions disposen també de dos camps d’entrenament de gespa i un de sorra, pistes de tennis, un frontó, una piscina i un pavelló poliesportiu
Miquel Noguer Castellví

Miquel Noguer Castellví
ARXIU M. NOGUER / PAUL WYETH
Vela
Regatista.
Vinculat al Club Nàutic El Masnou, el seu primer èxit fou el Campionat de Catalunya que assolí amb el seu germà Josep Maria en la classe 470 1973 Guanyà dos títols estatals en flying-dutchman 1983, 1984 i el Campionat d’Europa de la mateixa classe amb Luis Doreste 1988 Es proclamà campió olímpic 1980, juntament amb Alejandro Abascal, en flying-dutchman, classe en la qual també competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 En Campionats del Món, conquerí una medalla de plata 1979 i una de bronze 1978 Fou campió d’Espanya en laser standard master 2004
Abel Perau Gelet
Atletisme
Atleta.
Especialitzat en fons, era el tercer d’una saga amb els seus germans Josep Maria, subcampió de Catalunya de 3000 m obstacles, i Modest, campió de Catalunya de la mateixa prova Membre del Sícoris de Lleida, aconseguí el títol de campió de Catalunya de 5000 m 1972, 1974 Durant la seva estada a la Residència Blume defensà la secció atlètica del Real Madrid 1977-79 També aconseguí, ja com a atleta independent, un títol d’Espanya de 30 km 1980 Disputà la marató als Jocs Mediterranis 1979 Acabà la seva carrera atlètica a l’Antorcha de Lleida
Lluïsa Oliveras Andreu

Lluïsa Oliveras Andreu
MUSEU COLET
Atletisme
Atleta.
Fou la primera campiona d’Espanya de mig fons 1931 en guanyar la prova de 600 m amb una marca de 214,2 min, rècord de Catalunya També establí la plusmarca catalana de 500 m 138,2 min Casada amb Miquel Consegal Boix, campió d’Espanya de salt de perxa, triple salt, 110 m tanques i decatló, els seus fills, Maria Lluïsa, Miquel i Xavier, també foren grans atletes Els dos primers foren campions d’Espanya de diverses proves i el petit, campió juvenil de salt de perxa Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997
Llorenç Fornés Labaila

Llorenç Fornés Labaila (a la dreta)
Pere Ribalta-Arxiu Monés-Canudas
Esports aeris
Mecànic d’aviació.
Fou membre de l’Aeroclub de Catalunya i formà part del personal de l’aeròdrom Canudas El 1928 acompanyà Guillem Xuclà en nombrosos vols per la rodalia de Barcelona Foren els primers catalans a volar i aterrar a la Cerdanya El 1931 treballà en la nova línia aèria entre Barcelona i Andorra i el 1935 entrà a formar part de la Cooperativa de Treball Aeri També participà com a mecànic en diversos raids aeris de la Volta a Espanya El 1936 acompanyà el pilot Josep Maria Carreras en la travessia Barcelona - Guinea Espanyola El 1995 rebé el guardó Perfil d’Or
Aiguamúrcia
Poble
Poble del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp).
El nucli se situa a la riba esquerra del Gaià, a 273 m d’altitud, i té cases que toquen gairebé el riu o la séquia, que pren les seves aigües a Santes Creus L’església parroquial de Santa Maria és de construcció moderna Abans que fos bastida, el monestir de Santes Creus feia la funció d’església parroquial, i en una etapa anterior aquesta funció la feia l’església de Santa Llúcia, a l’entrada del clos monàstic de Santes Creus Té una biblioteca i la Societat Recreativa Cultural Celebra la seva festa major el 15 d’agost
Eclipsi lunar del 7 de setembre de 2025
Astronomia
El passat 7 de setembre, milions de persones van mirar al cel per presenciar un dels espectacles més fascinants de l’astronomia un eclipsi lunar visible des de tots els territoris de parla catalana Tot i que els núvols van dificultar-ne l’observació, alguns afortunats van captar imatges espectaculars de la Lluna tenyida de vermell Descobreix com es va viure aquest fenomen i què el feia tan especial tot llegint a Divulcat l’article “ Eclipsi lunar del 7 de setembre de 2025 ”, de l’astrofísic Josep Maria Trigo, dins el seu blog Ciències planetàries i meteorits