Resultats de la cerca
Es mostren 6960 resultats
claudàtor
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels signes [ ] usats per a incloure-hi quelcom interpolat en un text, que no forma part del context (una referència, una variant, una correcció, etc), i en matemàtiques, per a indicar que diferents quantitats són sotmeses a una mateixa operació.
Els usuals són per a indicar què sobra, i < > incloent què cal afegir En diplomàtica i còdexs mancats, o 〚〛designen compleció L’ús de per a desfer una abreviació no és recomanable, fora d’un cas ambigu ayn o any
hotentot
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat per a designar el poble khoikhoi i la seva llengua.
Tradicionalment utilitzat en oposició a boiximà san en parlar de les llengües khoisan, aquest ús és incorrecte ja que les diferències entre els mateixos grups khoikhoi són sovint més grans que les que hi ha entre aquests i els sans
Herbert Hall Turner
Astronomia
Astrònom britànic.
Fou professor de la Universitat d’Oxford i director de l’observatori i del departament de sismologia Investigà l’ús i la coordinació de mètodes fotogràfics en astronomia Escriví, entre altres obres, Modern Astronomy, Astronomical Discovery i The Great Star Map
Giuseppe Sommaruga
Arquitectura
Arquitecte italià.
Representant del Stile Liberty Modernisme , es caracteritza per l’ús de l’ornamentació floral en frisos que contrasten amb parets llises De les seves obres cal destacar la casa Castiglioni, a Milà 1900-03, i les ville Faccanoni, a Sarnico 1907
Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona SA
Societat creada per a construir i explotar la concessió de la línia de Sant Feliu de Guíxols a Girona obtinguda el 1889 per Joan C. Arxer; fou inaugurada el 1892.
La prolongació fins al port de Sant Feliu de Guíxols, d’ús exclusiu per a mercaderies, entrà en servei el 1924 El 1963 passà a dependre dels Ferrocarrils de Via Estreta La línia, considerada poc rendible, fou clausurada el 1970
acabament
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc.) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.
Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…
fàbrica cristal·logràfica
Geologia
Orientació preferent estadística d’una població de cristalls en una roca.
Es reconeix fàcilment en forma de foliacions o lineacions en el cas de cristalls amb forma planar o elongada, mentre que per a cristalls d’hàbit més equidimensional, com el quars, es requereix l’ús de tècniques microscòpiques especials per a determinar-la
ciber-
Forma prefixada del mot cibernètica, que indica relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista de la seguretat.
La forma prefixada ciber- fou especialment productiva durant els anys noranta del segle XX, llavors referida als mitjans informàtics i a internet en general ciberespai , cibercultura , cibersexe , etc Progressivament l'ús s'ha anat restringint a l'àmbit de la seguretat informàtica
sisomicina
Farmàcia
Química
Antibiòtic de la classe dels aminoglicosídics que es produeix per fermentació de Micromonospora inyoesis
.
El monohidrat es presenta en forma d’agulles que es fonen a 198-201°C Té acció bactericida, i el seu espectre d’activitat és ampli, però cal reservar-ne l’ús per a infeccions produïdes per gèrmens gramnegatius resistents a altres antibiòtics
roca
Folklore
En els entremesos de la processó del Corpus, escenari mòbil o plataforma transportable que sosté elements decoratius, tramoies i figures o actors que representen escenes hagiogràfiques, bíbliques o al·legòriques.
Aquesta denominació dels escenaris mòbils processionals —i, per extensió, dels de recepció de les ciutats a personatges importants— fou general als Països Catalans, però al País Valencià, parallelament a l’ús intens i la potenciació de l’objecte designat, pervisqué durant més temps
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina