Resultats de la cerca

El primitiu santuari fou reformat per Alfons XI de Castella i el 1389 hom el convertí en monestir de jerònims Del s XV és l’església vella d’estil goticomudèjar del XVII, la sagristia, el cambril i el retaule major i del XVIII, l’església nova Posseeix obres de Carducho, Caxes, Zurbarán i Lucas Jordán, entre altres

Fill d’un prior d’hospital, entrà al servei de la reina Elionor Teles de Meneses Nomenat conestable, lluità a les ordres del mestre d’Aviz, a Valverde i a Aljubarrota 1385 Comte de Barcelos, senyor de Braga i sogre d’Alfons —fundador de la casa de Bragança—, el 1423 es retirà a la vida conventual

Fill de Joan I, viatjà per Àsia i Àfrica i participà en la presa de Ceuta 1415 Casat amb Isabel d’Urgell 1428, en morir Eduard I esdevingué regent d’Alfons V 1438-48 Acusat de voler ocupar el tron, formà un exèrcit per atacar els seus difamadors, però fou derrotat i mort pel rei, a Alfarrobeira

Fill de Sanç IV i de María de Molina Es casà amb Maria 1311, filla de Jaume II de Catalunya-Aragó En morir el seu germà Ferran IV 1312, maldà per ésser regent d’Alfons XI, càrrec que hagué de compartir amb la seva mare i l’infant Joan concòrdia de Palazuelos, 1314 Morí lluitant contra els musulmans

Era fill de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i d’Anna de Gurrea El 1520 convocà un sínode diocesà que preparà la restauració de la disciplina canònica Edità el Missale caesaraugustanum 1523 i el Breviarium ecclesiae caesaraugustanae 1527 Per a la instrucció del clericat féu reimprimir dos manuals molt populars Instructiones curatorum , 1525, i Tripartito , 1525

Fill d’'Abd al-Raḥmān II, el seu govern fou d’una gran inestabilitat política a Al-Andalus revolta de Toledo 853-858, insurrecció dels muladites Abd al-Raḥmān ibn Marwān al-Galliqī , Umar ibn Ḥafsūn , Banū Qasī i atacs normands i d’Alfons II d’Astúries Al seu temps es desencadenà una forta persecució mossàrab, sobretot a Còrdova

Se’n conserven dues composicions, una A Déu primer qui és causa causant , elogi exagerat d’Alfons el Magnànim , escrita després del 1442, i una altra, Per molt pensar so en un pensament , de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós Bibliografia Baselga y Ramírez, M 1896 El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza Zaragoza, Cecilio Gasca

Ambaixador de Gènova prop d’Alfons el Magnànim 1444, fou secretari d’aquest i historiador reial És autor de De rebus gestis ab Alphonso I acabat el 1455, imprès a Lió el 1560, en deu volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae Se l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs

Milità sempre en el partit conservador, però collaborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista, com en el missatge verbal de Francesc Cambó a Alfons XIII, a la casa de la ciutat de Barcelona, el 1904 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i alcalde de Barcelona en 1903-04 i 1914-15

Monjo basilià 1423 i arquebisbe de Nicea 1437, assistí al concili de Ferrara-Florència i signà l’acta d’unió amb l’Església de Roma 1439 Fou creat cardenal el 1439 Promogué la croada contra els turcs prop d’Alfons el Magnànim i a Alemanya, Venècia i França S'interessà per Ramon Llull, però no fou un lullista