Resultats de la cerca

El 1928 entrà a la directiva del Futbol Club Barcelona, i el 1935 accedí a la presidència També presidí la Federació Catalana de Futbol 1929-31 i el RACC 1933-34 El 1930 fundà el setmanari La Rambla des del qual va popularitzar el lema “esport i ciutadania” Poc després de l’esclat de la Guerra Civil fou afusellat, però la directiva barcelonista el considerà president absent fins a la fi de la guerra

Com a amateur fou dos cops campió provincial de Tarragona de pista 1980, 1982 i una de carretera 1982, i guanyà la Cursa del Llobregat 1985 i la Villa-rreal-Teruel Fou professional amb els equips Colchón CR 1987, Helios CR 1988 i Puertas Mavisa 1989 Disputà la Vuelta a Espanya 1988

Es formà al Reial Club Nàutic de Tarragona i remà també pel Reial Club Marítim de Barcelona En categories inferiors fou campió d’Espanya en quatre scull 1990 i en doble scull 1992 Com a absolut fou subcampió d’Espanya 2003 i tercer 2004, 2005, 2006 en dos amb timoner i en quatre amb timoner 2005

Jugà amb el Patín Club 1945-49, amb el qual fou subcampió d’Espanya 1949, el Centre d’Esports Sabadell 1949-50 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1950-57, on es retirà després de guanyar cinc Campionats d’Espanya 1951, 1954-57 i cinc de Catalunya 1951, 1952, 1953, 1955, 1956 Amb la selecció espanyola, aconseguí el Campionat del Món i d’Europa de Barcelona 1951, 1954 i la Copa de les Nacions de Montreux 1952, 1953 Després de la seva mort, el 1987, la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, on treballava, instaurà un torneig amb el seu nom durant el Festival de la Infància i…

S’inicià al Club Hoquei Caldes i en la seva primera temporada de sènior, la 1968-69, fitxà per l’Hoquei Club Sentmenat i debutà a la màxima categoria Entre el 1969 i el 1970, mentre feia el servei militar, jugà al Brotitel de Múrcia i el Rayo Vallecano de Madrid Es mantingué en el Sentmenat fins el 1974, amb el qual fou subcampió de Lliga 1973 Després tornà al Caldes, visqué una segona etapa al Sentmenat i acabà la seva carrera a l’Arenys de Munt 1978-80 La seva capacitat golejadora el portà a la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió de la Copa de les Nacions de Montreux 1973

Guanyà el títol de campió d’Espanya amateur en la categoria de pes ploma 1989 i el professional en la categoria de pes lleuger 1992 Guanyà el torneig Boxam’92 1989, però renuncià a participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per passar al camp del professionalisme Formà part de la selecció catalana amateur

Mig ala, jugà amb la Unió Esportiva Lleida al principi de la dècada de 1940 i amb el Futbol Club Barcelona 1943-46 Com a barcelonista disputà 31 partits, la majoria amistosos, i marcà 9 gols Guanyà una Lliga 1945 i una Copa d’Or 1945 En deixar el Barça tornà al Lleida Formà part en una ocasió de la selecció catalana 1942

De família relacionada amb el rugbi de la seva població, fou jugador de la Unió Esportiva Santboiana, i posteriorment, a principi del segle XXI, formà part de la directiva i exercí de cercapromeses

Dirigí els equips del Comansi, l’Associació Esportiva Gràcia i el Segle XXI 1988-2013 Lligat a l’Associació Catalana d’Entrenadors de Basquetbol ACEB, també exercí de delegat

Començà amb l’equip de La Salle Bonanova i amb el Vilacortens abans d’ingressar a la Unió Esportiva de Sants 1935 Després de la Guerra Civil retornà al Sants 1939-40 i tot seguit fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà al juny del 1940 Jugava d’extrem en ambdós costats i romangué al club blaugrana fins la temporada 1947-48 Disputà 141 partits i marcà 49 gols Guanyà dues Lligues 1945, 1948, una Copa 1942 i una Copa d’Or 1945 Després jugà amb el Club Futbol Badalona 1948-50, la Unió Esportiva Sant Andreu 1950-52 i el Palamós Club de Futbol, on es retirà Formà part dues vegades de la…