Resultats de la cerca

Estudià jurisprudència a Londres i es donà a conèixer com a poeta amb Odes and Epistles 1806 i els poemes satírics Corruption i Intolerance 1808 Anà a Itàlia i fou amic de Byron, mort el qual contribuí a fer conèixer la seva obra La poesia de Moore, romàntica, desenvolupa una temàtica oriental Lalla Rookh, 1817 i una altra de caire patriòtic militant, fonamentada en el poble i la tradició irlandesa Irish Melodies , 1808-34, algunes de musicades per ell mateix amb notable èxit

Era degà de l’església de León quan fou promogut a bisbe de Mallorca Sembla que no residí mai a l’illa primer tingué com a substitut Miquel Morro, d’Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d’ésser reconquerida Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Pati Sicília i inquisidor Es conserven alguns decrets seus Fou traslladat a Segòvia 1511, on inicià la nova catedral

Serví el rei Jaume II en la guerra contra Sicília El 1294 intervingué en la lluita contra els sarraïns d’Àfrica amb l’estol de Bernat de Peratallada Les seves intervencions marines foren contínues fins el 1309 a l’estret de Gibraltar 1294, a les batalles del cap Orlando 1299 i Ponça 1300 Entre el 1304 i el 1307 anà amb el vescomte de Castellnou altra vegada a Gibraltar, on fou molt lloat per l’atac a Algesires en ajuda del rei castellà

Llicenciat el 1929, s’integrà a l’Institut de Fisiologia de Pi i Sunyer El 1933 fou nomenat professor adjunt de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1935 anà a la Gran Bretanya i es dedicà a la recerca farmacològica, primer a la Universitat d’Edimburg i després a Manchester en divisions industrials La descoberta de l’anestèsic fluotà li ha donat prestigi internacional Fou membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

Paleta, anà a Mallorca el 1931 Allí s’uní a Aurora Picornell i aviat es convertí en el principal dirigent de la Federació Balear del PCE, i a partir del 1933 en fou secretari polític del comitè regional Detingut arran de la repressió de l’octubre del 1934, estigué empresonat fins el 1935 Posteriorment, membre del comitè central del PCE, en 1939-41 intentà clandestinament la reconstrucció del partit a Catalunya Al final del 1941, detingut de nou, fou afusellat

Començà dedicant-se a la pintura, com a deixeble de Mengs Més tard, però, es consagrà completament a l’arquitectura El 1771 inicià la reconstrucció de l’església de Santa Scolastica Subiaco El 1776 anà a Rússia i, protegit per Caterina II, s’establí a Peterburg, on obtingué un èxit considerable En la seva obra és evident la influència palladiana edifici de la Borsa, palau Jusupov i teatre de l’Ermitage Peterburg, palau Alexandre de Carskoje-Selo i palau anglès de Peterhof

Format a l’acadèmia de Copenhaguen, cap al 1900 començà el seu taller Basant-se en antigues tradicions menestrals daneses, imposà un estil que transcendí arreu a través de les nombroses sucursals de la seva casa, que anà obrint a diversos països Guanyà molts premis internacionals, entre els quals un gran premi a la Fira del Moble i la Decoració 1923 de Barcelona, ciutat on treballà un quant temps i obrí taller i botiga Té obra a museus d’Europa i Amèrica

Format a les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Joaquim Sorolla Anà pensionat a París 1924 Professor a San Fernando des del 1930 Fou becat per la Fundació March 1960 per a fer estudis d’art a Itàlia Conreà un realisme dins la tradició lluminista Té obres a museus de Madrid i de València Publicà obres didacticoartístiques i estudis sobre pintura hellenística romana i Caravaggio, així com una crònica personal del seu mestre

Format al taller d’Adel Verrocchio, és autor de tres imatges de bronze 1506-11, al Baptisteri de Florència i d’una Mare de Déu amb l’Infant Museo Bargello, Florència que mostren les característiques definitòries del seu estil, classicista primer, i pròxim a les noves tendències manieristes després El 1528 anà a França cridat per Francesc I hom considera de la seva mà unes escenes de batalles Musée du Louvre, París, obrades en terra cuita i atribuïdes també a Leonardo

Fou oficial d’administració militar Combaté a la tercera guerra Carlina Més tard lluità a Cuba contra els independentistes 1876-78 i hi romangué fins el 1885 La Sociedad Geográfica de Madrid li confià una missió d’exploració a Guinea alhora aprofità la seva estada per a crear-hi factories de la Companyia Transatlàntica estudià la civilització dels bubes de Fernando Poo i més tard recorregué el Marroc El 1893 anà a combatre els insurrectes de Melilla i morí en acció de guerra