Resultats de la cerca

Els regatistes amb discapacitat física, visual o ceguesa competeixen en la classe sónar o skud, en embarcacions de 7 m amb tripulacions mixtes formades per dos o tres esportistes, i en la classe 24mR, que és una embarcació individual per a proves masculines i femenines Hi ha lleugeres modificacions pel que fa a l’equipament, així com pel que fa al sistema de puntuació, segons el nivell de discapacitat, la qual cosa permet que esportistes amb diferents tipus de discapacitats competeixin junts Fou esport d’exhibició als Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i des dels Jocs de Sydney 2000 forma part…

Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats El tennis de taula paralímpic és practicat per persones amb discapacitat física i paràlisi cerebral Es pot competir dempeus i amb cadira de rodes Hi ha proves individuals, per equips i open, tant en categoria masculina com femenina Els esportistes competeixen dividits en deu classes en funció del grau de discapacitat Segueix les mateixes normes que les de la Federació Internacional de Tennis de Taula, amb petites modificacions per als esportistes amb cadira de rodes, com ara que els participants poden subjectar la cadira per…

S’inicià al món del bicitrial i fou campió d’Europa cadet 1982 i d’Espanya juvenil 1983 Passà a les motos i l’any 1984 guanyà la primera prova al Trial de Morón El 1985 debutà amb la marca Beta al Campionat del Món de trial i un any més tard n’aconseguí la primera victòria El 1987 guanyà el primer títol mundial i els Sis Dies d’Escòcia, i es convertí en el primer pilot català a aconseguir-ho L’any 1992 fitxà per Gas Gas i el 1993 fou el primer pilot a assolir un Campionat del Món amb una motocicleta fabricada a Catalunya Es retirà el 1997 com el tercer pilot de trial amb més títols de la…

La primera edició tingué lloc el 1983 Constava d’una competició i una exhibició en cinc categories, per a cadascuna de les quals s’elegien els guanyadors cors mixtos cors infantils cors femenins cors mixtos, masculins o femenins de música popular i danses populars Els objectius d’aquesta trobada musical eren assolir una gran qualitat artística i fomentar la convivència entre cultures Durant quatre dies, a Cantonigròs se succeïen les funcions fins ben entrada la nit, i era costum que els grups actuessin fora de programa als pobles que els acollien, estenent així a vint-i-dues…

Cinturó negre tercer dan de taekwondo Competí en la categoria de -43 kg representant el Club Suba Lee i el Club Chois Castelldefels Guanyà la medalla de bronze als Campionats del Món sènior disputats a Barcelona 1987 També fou campiona d’Europa 1988 i assolí les medalles de plata 1986 i bronze 1990 en aquesta mateixa competició S’adjudicà la medalla d’or en la categoria de minimosca a la Copa d’Europa 1989 i fou campiona d’Espanya 1990 i de Catalunya 1988 en la mateixa categoria Formà part de la selecció espanyola

Afincat a Catalunya, la temporada 1949-50 s’incorporà al Futbol Club Barcelona, on destacà com a migfondista Fou dos cops segon en Campionats d’Espanya de 1500 m al principi de la dècada de 1960 Fou campió de Catalunya de 800 m 1961 i de 1500 m 1963, i quatre vegades internacional amb la selecció espanyola Fou campió d’Europa de cros en la categoria de clubs Retirat de la competició el 1967, inicià una etapa de més de 45 anys com a entrenador del FC Barcelona

S’inicià a l’Sporting Boxing Club a través del mànager Pepe Comas i formà part del Catalunya Atlètic Club Es proclamà campió de Catalunya 1923, 1924 i d’Espanya 1924 de boxa amateur en la categoria de pes mosca Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 El 1925 passà al camp del professionalisme i competí en les categories de pes gall i ploma El 1934 abandonà l’alta competició, però continuà participant en exhibicions fins que amb l’esclat de la Guerra Civil s’exilià a França

De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973

Competí representant el club Choi’s de Castelldefels Obtingué diploma en la categoria de 58 kg en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 Fou campió mundial en les categories de 50 kg 1997 i de 58 kg 2008 i tercer classificat en la de 54 kg 2001 També es proclamà campió d’Europa en 56 kg 1996, 2000 i 58 kg 2004, i fou subcampió 2002 i tercer classificat 1998 en 54 kg en la mateixa competició Formà part del cos tècnic de la selecció francesa de taekwondo

Díaz era un mecànic nascut a Madrid que es traslladà a Barcelona per associar-se amb Grilló i crear la Fábrica Nacional de Automóviles Díaz y Grilló L’empresa funcionà entre el 1913 i el 1922 El mateix Díaz fou pilot i participà en curses, i guanyà, entre d’altres, la medalla d’or a la IV Prova de Regularitat del Reial Moto Club de Catalunya 1918 La marca debutà en competició amb un autocicle el 1915, a la III Prova de Regularitat i Turisme Les dificultats econòmiques posaren fi a les seves activitats esportives