Resultats de la cerca

Al final dels anys noranta debutà amb el Reial Club de Polo de Barcelona jugant en la posició de defensa Posteriorment estigué tres temporades al Club an der Alster alemany 2004-07, tornà al RC de Polo l’any següent 2007-08 i a partir de la temporada 2008-09 jugà a primera divisió al Pedralbes Hockey Club Amb el RC de Polo guanyà la Lliga espanyola en tres ocasions 2002, 2003, 2008, la Copa del Rei 2003 i la Copa d’Europa 2004 Amb la selecció espanyola disputà el Campionat Europeu sub-21 2002, guanyà la Champions Trophy 2004 i el Campionat d’Europa 2005

Llançador del Club Beisbol Viladecans iniciat durant la dècada de 1970, debutà en el primer equip al principi dels anys vuitanta El 1982 aconseguí per primera vegada el Campionat d’Espanya, denominat a partir del 1986 Lliga Des d’aquell primer títol fins a la seva retirada al principi del 2000, guanyà tots els títols de Lliga i de Copa del Rei en què participà També jugà en diverses ocasions la Copa d’Europa de clubs Formà part de la selecció estatal des de començament del 1980 Guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1987 disputat a Catalunya Un cop retirat entrenà equips de…

Format al Club Esportiu Noia, debutà amb el primer equip l’any 2000 El 2002 marxà al CP Cibeles d’Oviedo, en el qual jugà quatre temporades i visqué dos ascensos a l’OK Lliga, i la temporada 2006-07 tornà al Noia Marxà al CP Tenerife 2007-11, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2008, i el 2011 fitxà pel Club d’Esports Vendrell, amb el qual aconseguí la Copa del Rei 2013 L’octubre del 2014 fou sancionat sense competir durant dos anys per haver donat positiu en el control de metilhexanamina La temporada 2016-17 tornà a la competició amb el CP Vilafranca

S’inicià al Capellades Hoquei Club i el 1989 passà a l’Igualada Hoquei Club, en el qual desenvolupà la seva carrera, excepte la temporada 1998-99, que fou cedit al Club Esportiu Noia El 1997 debutà en la màxima categoria i guanyà la Lliga Conquerí la Copa d’Europa 1997 amb el dream team igualadí i la Supercopa d’Europa 2000 Fou internacional en totes les categories amb la selecció espanyola i guanyà un europeu juvenil 1994, un júnior 1997 i una Copa de les Nacions sènior a Montreux 2003, any en què fou tercer en el Campionat del Món Es retirà el 2008

Després d’una etapa com a directiu del Futbol Club Barcelona, accedí a la presidència 1946-52 Fou el primer president blaugrana no imposat pel règim franquista Recuperà l’assemblea de socis compromissaris i els símbols de l’entitat El 1949 celebrà les noces d’or del club En l’àmbit esportiu guanyà dues Lligues 1948, 1949, la I Copa Llatina i amb la incorporació del tècnic Fernando Daucik i el fitxatge de Kubala, la Copa del Generalísimo 1951 i les mítiques Cinc Copes 1952 Adquirí uns terrenys per construir un nou estadi, ja que el de les Corts havia quedat petit El 16 de juliol de 1952 dimití

El 1986 competí en ciclisme de carretera amb l’equip Cirsa Tres temporades més tard debutà com a corredor de bicicleta tot terreny amb la Penya Ciclista Nicky’s El 1991 fou campió de Catalunya i guanyà diverses mànigues de la Copa d’Espanya de BTT Deixà la competició el 1995 per dedicar-se als esports d’aventura El 1998 fou campió del món de raids d’esports d’aventura i posteriorment s’integrà en l’Extrem Team, equip guanyador de la Copa del Món d’aquesta especialitat 2000, 2001 Juntament amb la seva companya d’equip, Mònica Aguilera, és autor del llibre Raids, la aventura del deporte 2001

Com a jugador es formà al Club Tennis Barcino i arribà al número 4 del rànquing espanyol Fou campió del món de la Copa Galea amb la selecció espanyola i dues vegades campió d’Espanya de dobles Com a entrenador fou capità de l’equip de Copa Davis i entrenador de molts jugadors professionals, com Fernando Luna, el seu fill Sergi, Joan Aguilera i Jordi Arrese Fou director tècnic de la Federació Espanyola de Tennis El 1986 fundà la Bruguera Tennis Academy Top Team, un cente d’alt rendiment especialitzat en la formació de joves tennistes, que codirigeix amb el seu fill Sergi Bruguera

Començà a competir el 1993 amb l’Agus Bike El 1996 fitxà per l’equip Tallers Miquel Lande i el 2000 passà al Tot Vici en Bici, amb el qual debutà en una prova de la Copa del Món de BTT la temporada 2002-03 L’any 2003 començà a competir en ciclocròs, modalitat en què guanyà cinc Copes Catalanes 2004-06, 2008 i 2010 i fou campió de Catalunya 2008 En la categoria Màster 30 de bicicleta tot terreny conquerí la Copa Catalana 2007, 2008, l’Obert d’Espanya i el campionat estatal 2009 També es proclamà campió d’Espanya en la disciplina de marató 2008

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, competí en la modalitat d’outrigger de quatre amb timoner En el seu palmarès, destaquen les victòries en la Copa President de la República, la Copa President de la Generalitat i el Trofeu Internacional Joan Camps 1933, 1934, i també el Trofeu President Macià i el Gran Premi de la Generalitat 1934 El 1934 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya El 1936 passà al Club de Mar, i després de la Guerra Civil Espanyola, competí amb el club de l’Obra Social Educación y Descanso de Barcelona, amb el qual aconseguí un altre Campionat d’Espanya…

Pertanyé a la Societat de Caçadors de Montcada i Reixac i el Club Esportiu de Catalunya de Recorreguts de Caça Fou campió de Catalunya 1990 amb la seva gossa Viola, en la modalitat de caça menor amb gos Destacà en les modalitats de recorreguts de caça i Compak Sporting, en les quals conquerí diversos títols de campió català i la Copa de Catalunya i fou campió estatal 1994 Amb la selecció espanyola guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Europa 1994 i la de bronze en la Copa del Món Un cop retirat de l’alta competició es dedicà a l’ensenyament de tir