Resultats de la cerca

Organista al servei de Carles IX i Enric III Perfeccionà la forma de la cançó francesa el seu estil homòfon s’allunyà de l’escriptura contrapuntística dels músics francoflamencs Autor de cançons i motets Escriví música descriptiva La prise du Havre, La Guerre de Calais i fantasies polifòniques per a orgue o espineta

Aplicà la tècnica de la litografia en color a l’art del cartell La seva abundant producció es destaca per un colorit clar i un dinamisme alegre Saxoleine, Bal du Moulin Rouge, Palais de Glace , etc Féu també algunes illustracions bibliogràfiques Hi ha un museu dedicat a la seva memòria a Niça

Fou president del sindicat del canal de Boera Publicà diversos estudis sobre Pere Orsèol, Jacint Rigau, les relacions de França i la corona catalanoaragonesa, i sobretot l’extensa monografia Histoire de la ville de Prades en Conflent, des communes du canton et de l’abbaye royale de Saint-Michel-de-Cuxa 1878

La seva novella Hôtel du Nord 1929 el situà en el corrent populista del s XX La simpatia que sentí pels treballadors dels suburbis es reflecteix a les novelles Petit-Louis 1930 i Faubourg de Paris 1933 i al Journal intime 1928-36, obra pòstuma 1939, sincera i conscient Conreà també la pintura

Després d’estudiar art dramàtic i d’una breu experiència teatral, anà a Hollywood, on interpretà Stage Door 1937, Du Barry was a Lady 1943, Thousands Cheer 1944, Ziegfeld Follies 1946, Easy Living 1949, The Long, Long Trailer 1954 o Forever Darling 1956 Obtingué la màxima popularitat com a protagonista de diversos espais televisius  

Es destacà com a decorador de cassoni caixes de núvia, com la de la Història de David coll Lloyds, Londres Proper a FLippi i a Fra Angelico, el seu estil, naturalista i pietós, es manifestà també en les seves composicions Triomf de Petrarca Gardner Museum, Boston, Sant Cosme i Sant Damià Musée du Louvre

Deixeble de MColombe, collaborà amb ell en la realització de la tomba de Francesc II, a la catedral de Nantes, i en altres tombes de l’església de Brou, no conservades La seva obra mestra és la tomba de Louis de Poncher i Roberte Légendre 1521-23, Musée du Louvre, d’evidents influències italianes

Fou introductor a Rússia del barroc francès com a arquitecte en cap de Pere el Gran projectà, juntament amb altres, els plans de Peterburg, i prop d’aquesta ciutat edificà el palau i els jardins de Peterhof, seguint el traçat de Versalles Escriví un Traité de la théorie et de la pratique du jardinage

Deixeble d’Il Domenichino, pintà quasi exclusivament temes religiosos, especialment madones, de colors brillants i de to pietós, que mostren un rigorisme i una puresa coincidents amb Perugino i el primer Rafael Mare de Déu del Roser Santa Sabina, Roma, L’Assumpció Musée du Louvre, París El Museu de Montserrat en posseeix dues madones

Creador del tipus de laboratori de psicologia social i fermament preocupat pels problemes pedagògics, investigà els aspectes genètics de la conducta, amb idees sovint divergents de les de Piaget, sobre els estadis del desenvolupament emocional dels infants Les origines de la pensée chez l’enfant 1947, Les origines du caractère chez l’enfant 1948