Resultats de la cerca
Es mostren 10426 resultats
Adrià Rodó Bellver
Rugbi
Jugador de rugbi.
S’inicià al Rugby Club l’Hospitalet i, en edat juvenil, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1962 Amb aquest equip aconseguí un Campionat d’Espanya 1963 Disputà 5 partits amb la selecció espanyola i fou designat millor jugador de l’any del Campionat d’Espanya 1968
Juan Martín Julià Badenas
Ciclisme
Ciclista de carretera i de pista.
S’inicià a la Penya Solera Ciclista el 1957 Participà en les curses preliminars de la Volta a Catalunya i fou habitual als entrenaments del velòdrom de Mataró Fou campió d’Espanya 1958 i de Catalunya 1961 de velocitat El 1960 competí per la Penya Ciclista Maó
Andreu Iborra Donato
Ciclisme
Ciclista.
S’inicià al Club Ciclista Tarragona i assolí la categoria d’independent professional amb el CC Sant Andreu Fou campió provincial contrarellotge en la cursa Tarragona-Roda de Berà-Tarragona i disputà la Volta a Catalunya del 1952 És el soci número 1 del CC Tarragona
Ramon Buxeda Garcia
Handbol
Jugador d’handbol.
S’inicià a les Escoles Pies de Sabadell Posteriorment jugà una temporada a l’Arrahona, catorze al CD Sabadell, amb el qual assolí l’ascens a la divisió d’honor 1968, i dues temporades amb l’Ademar de Saragossa Jugà 7 partits internacionals amb la selecció espanyola
Mercedes Castillo Araujo
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià a la Penya Esportiva Montserrat 1968-73 L’any 1974 fitxà pel Picadero Jockey Club i el 1979 pel Club Bàsquet CIBES de Barcelona, amb el qual aconseguí l’ascens a la màxima categoria Formà part de la selecció espanyola júnior i de l’absoluta
Ferran Àstor Domingo

Ferran Àstor Domingo
Museu Colet
Voleibol
Jugador i entrenador de voleibol.
S’inicià l’any 1947 amb l’equip del Liceu Francès, on exercí d’entrenador entre el 1960 i el 1980 Guanyà diversos campionats de Catalunya i d’Espanya en categories inferiors Fou entrenador del Club Natació Badalona 1967-71 i del Futbol Club Barcelona 1981-83
María Nieves Alameda Sánchez
Pesca esportiva
Pescadora de la modalitat de mar costa.
Inicià la competició l’any 2002 amb el club de pesca La Lanzada de Viladecans L’any 2008 assolí la categoria d’alta competició En els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques, aconseguí la medalla de bronze 2004, 2006, d’argent 2008 i d’or 2009
àvar | àvara
Història
Individu d’un poble nòmada de l’Àsia central, d’origen turc o mongòlic, que prengué el nom d’àvar al segle V.
Els àvars, impellits devers occident, dominaren les estepes del Volga fins a la segona meitat del segle VI Sotmeteren i s’incorporaren tribus dels huns, s’establiren al nord del Caucas i s’oferiren al servei de Bizanci L’emperador Justinià els prengué a sou contra els búlgars i els eslaus i els autoritzà 561 a establir-se a la península Balcànica Vencedors, els àvars avançaren cap a occident S'aliaren amb els longobards contra els gèpides, que foren derrotats 567 aleshores ocuparen la conca del Danubi-Tisza, on establiren el centre de llur domini, que, sota el kan Baian ~565-602, s’estenia…
Josep Porter i Rovira
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Editor, llibreter i bibliòfil.
Vida i obra Autodidacte, inicià l’activitat de llibreter antiquari a Sants Barcelona el 1923 i de seguida començà a publicar els seus catàlegs de llibres, que internacionalitzaren la llibreria El 1927 publicà El Bibliòfil Català quinze números, i el 1934, El Bibliófilo Español y Americano setze números El 1930 creà l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica, annex a la llibreria El 1936 inicià la secció de llibres nous i la seva activitat d’editor al voltant de la revista Papyrus , estroncada per la guerra civil de 1936-39 Durant la postguerra continuà la seva tasca de llibreter i d’editor…
,
la Jamància

Vista de la Ciutadella de Barcelona atacada per la Jamància pel juny del 1843, en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual fou coneguda la bullanga de Barcelona del 1843.
El nom provenia del verb caló jamar ‘menjar’, i alludia humorísticament als membres del Batalló de la Brusa i als altres cossos de voluntaris que potser s’havien apuntat per menjar de franc i cobrar l’estipendi cinc rals diaris La revolta s’inicià com a ajut a la insurrecció general contra Espartero, que acabà amb el derrocament d’aquest, però aviat es girà contra el nou govern de Madrid, pel fet que aquest, en lloc de crear la Junta Central que havia acordat amb la Junta Suprema de Barcelona, pretenia de convocar corts generals Aquest intent, de sentit conservador, provocà l’anomenada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina