Resultats de la cerca

Defensa central, fou jugador del Manlleu i de la Unió Esportiva Vic, abans de fitxar pel Centre d’Esports Sabadell, on jugà cinc temporades 1944-49 i disputà 83 partits a primera divisió Amb la Unió Esportiva Lleida 1949-52 disputà 24 partits més a la màxima categoria La temporada 1952-53 jugà conjuntament a l’Atlético de Tetuán i al Xerez Deportivo, retornà al Manlleu 1953-54 i acabà a l’Hèrcules de l’Hospitalet 1954-55 Posteriorment feu d’entrenador en diversos equips, entre els quals destaca la Gimnàstica de Torrelavega, a segona divisió 1966-67

Davanter, jugà al juvenil del Futbol Club Barcelona passà al Cerdanyola Club d’Hoquei, amb el qual debutà a la màxima categoria al Club Esportiu Noia al Club Patí Vic, i la temporada 1985-86 al Club Patí Tordera, equip amb què guanyà la Copa de la CERS A partir d’aquell moment marxà a Itàlia, on jugà al Forte dei Marmi 1986-89, al Valdagno 1989-91, 1995-98, al Trissino 1991-93 i al Lodi 1994-95 Després fou entrenador del Sandrigo i el Valdagno, amb el qual el 2010 guanyà per primera vegada la Lliga italiana

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-67 procedent del Racing de Santander Amb el Barça jugà 212 partits, 107 dels quals a la Lliga, marcà 55 gols i destacà com a extrem dret Passà al Centre d’Esports Sabadell 1967-70, on jugà 56 partits més a primera divisió i marcà 5 gols Guanyà la Copa del Generalísimo 1963 i la Copa de Fires 1966 El 1964 disputà un partit amb la selecció espanyola 1969 Rebé el premi UNESCO al joc net Després de la seva mort, la federació espanyola instituí el Premi a l’Esportivitat amb el seu nom

Començà a l’Igualada Hoquei Línia i després jugà al Club Hoquei Línia Jujol de Sant Joan Despí 2006-09 i al Cent Patins de Rubí 2009-12 Amb el Jujol guanyà tres Lligues Catalanes 2007, 2008, 2009, dues Lligues 2007, 2008, un Campionat d’Espanya 2007 i la primera edició de la Copa de la Reina 2009 Amb el Cent Patins guanyà tres Lligues Catalanes 2010, 2011, 2012, dos subcampionats de Lliga 2011, 2012 i un subcampionat de la Copa de la Reina 2012 Fou internacional amb la selecció catalana i amb l’espanyola, amb la qual jugà dos Campionats del Món

S’inicià a la Salle Montcada i passà al BM Granollers Jugà en el primer equip com a lateral dret i central 1996-2003 Posteriorment jugà amb el Frisch AVF Göppingen 2003-04, al Futbol Club Barcelona 2004-07, Valladolid 2007-08, de nou al Granollers 2008-11 i 2014-16, i al Toulouse 2011-14 Amb el Barça guanyà la Copa EHF 2005, la Copa Asobal 2006 i la Copa del Rei 2007 Fou 12 cops internacional amb la selecció espanyola, en què feu 35 gols L'any 2016 anuncià la seva retirada com a jugador

S’inicià al Collegi Sant Ramon de Vilafranca i completà la seva formació al planter del Futbol Club Barcelona Després de quatre anys allà, jugà una temporada a l’Hoquei Club Sentmenat, dues a la Unió Esportiva Horta, dues al Cerdanyola Club d’Hoquei i tornà al Barça, on en jugà cinc més abans de penjar els patins a trenta anys Guanyà una Copa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, dues Lligues 1996, 1998 i quatre Lligues Catalanes 1995-98, sempre amb l’equip blaugrana La temporada 2011-12 entrà com a delegat al primer equip del FC Barcelona

Ocupà la posició de collocador i es formà a les categories inferiors de l’Unicaja Almería, fent posteriorment el salt al primer equip, que competia a la Superlliga Assolí dos subcampionats de Lliga 2002, 2003, una Copa del Rei 2002 i una Supercopa 2003 El 2004 fitxà pel CAI Universidad Zaragoza, on jugà una temporada Passà al CE Volley Lleida, amb el qual jugà a la Lliga FEV i, després de l’ascens 2004, a la Superlliga Es convertí en el capità de l’equip Posteriorment, passà al 3àmfores Balàfia Volei Disputà partits amistosos amb la selecció catalana

Defensa i migcampista conegut com el Pirata de la Manigua pel seu costum de jugar amb un mocador al cap Format al Gimnàstic de Tarragona, la temporada 1940-41 fitxà pel RCD Espanyol, amb qui jugà deu temporades Disputà 181 partits de Lliga amb el primer equip i anotà sis gols Fou finalista de la Copa l’any 1947 Posteriorment retornà al Nàstic de Tarragona 1950-52 Jugà amb la selecció catalana en quatre ocasions Un cop retirat entrenà l’Amposta, el Mataró, el Vilafranca i equips de categories inferiors del RCD Espanyol També entrenà equips de Portugal i Mèxic

Coneguda com a Fina García, s’inicià al CB Rubinense El 1970 passà al Picadero JC, on jugà catorze anys Aconseguí sis títols de Lliga espanyola 1975, 1976, 1978, 1980, 1981, 1983, sis Copes de la Reina 1973, 1975, 1978, 1979, 1980, 1983 i les tres primeres Lligues catalanes disputades 1981, 1982, 1983 Fou internacional absoluta amb la selecció espanyola Una lesió li impedí continuar al Picadero i s’incorporà al Regina Carmeli de Rubí, on jugà fins a la temporada 1993-94 Ja retirada, ha estat entrenadora d’aquest club de Rubí L’any 2010 fou nomenada Històrica del Bàsquet Català

Interior dret que fitxà pel RCD Espanyol 1928-30 després d’un breu pas pel Gràcia i la UE de Sants Disputà vint-i-un partits de Lliga i participà en el primer partit de la història de l’Espanyol en aquesta competició El 1929 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya La temporada 1930-31 fou traspassat a l’Oviedo, on jugà fins el 1943 La temporada 1939-40 jugà eventualment al Racing de Ferrol i, posteriorment, ho feu al Lucense, Orensana i Flaviense portuguès 1947-50 Un cop retirat, feu tasques d’entrenador en diversos equips