Resultats de la cerca
Es mostren 1547 resultats
Mesures preventives del nounat
Ja a la sala de parts s’apliquen també diverses mesures preventives per a evitar determinats trastorns que amb relativa facilitat pot patir el nadó Una d’aquestes mesures és l’aplicació d’un colliri antibiòtic als ulls del nounat, la finalitat del qual és d’impedir que l’infant pateixi una infecció ocular causada pels gèrmens que haurien pogut contaminar-li els ulls, en passar pel canal del part S’aplica principalment per a evitar una infecció pels bacteris causants de la gonocòccia , una malaltia de transmissió sexual relativament freqüent, que la dona pot patir sense saber-ho, perquè de…
sociologia del coneixement
Sociologia
Disciplina que tracta de les determinacions socials dels continguts de la consciència.
Hom pot remuntar-se al mite de la caverna de Plató per a trobar un intent, per bé que metafòric, que donés compte de les limitacions imposades per unes determinades condicions a la interpretació del món Francis Bacon elaborà la teoria dels ídols, segons la qual la comprensió i les explicacions que hom donava d’esdeveniments o coses eren blocades o condicionades per prejudicis, molts d’ells de caràcter social La Illustració i els seus successors, de Condillac i Diderot a Saint-Simon i Comte, emfasitzaren la influència nociva de la ideologia sobre el coneixement Marx i Engels…
Miloslav Kabelác
Música
Compositor i director d’orquestra txec.
Es formà al Conservatori de Praga amb K Jirák composició, P Dedecek direcció d’orquestra i V Kurz piano També estudià orgue Del 1932 al 1954 exercí com a productor musical i director d’orquestra a Ràdio Praga, amb un parèntesi marcat pels anys de l’ocupació nazi Del 1958 al 1962 fou professor de composició a l’Acadèmia de les Arts Musicals En el període 1968-70 impartí seminaris de música electrònica Per als Percussionistes d’Estrasburg compongué expressament Huit inventions , opus 45 1962, obra en què conviuen llenguatges molt divergents en el temps i l’espai En la seva obra,…
Wilma Lipp
Música
Soprano austríaca.
Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1943 debutà com a Rosina d' El barber de Sevilla i dos anys més tard passà a formar part de la companyia de l’Òpera El 1948 i el 1949 interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , a Viena i Salzburg respectivament Debutà amb el mateix paper al Teatro alla Scala de Milà 1950 i a l’Òpera de París 1953, tot erigint-se en una intèrpret referencial d’aquest personatge, que enregistrà en dues ocasions, una sota la direcció de K Böhm i l’altra a les ordres de H von Karajan El 1951 actuà per primera vegada al Festival de…
James King
Música
Tenor nord-americà.
Estudià cant amb M Singher i M Lorenz i inicià la seva carrera com a baríton, però després passà a la tessitura de tenor, amb la qual guanyà diversos premis El 1961 debutà a Florència com a Cavaradossi Tosca , i un any després fou contractat com a membre de la Deutsche Oper de Berlín i debutà al Festival de Salzburg Posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena 1963, al Festival de Bayreuth 1965 i a la Scala de Milà 1968 El 1966 debutà com a Florestan Fidelio al Metropolitan de Nova York, escenari on ha desenvolupat gran part de la seva carrera, tot alternant amb actuacions en teatres…
Rudolf Wagner-Régeny
Música
Compositor i pianista alemany d’origen romanès.
Autodidacte en un principi, el 1919 ingressà al Conservatori de Leipzig per a estudiar piano amb R Teichmüller L’any següent ja era a Berlín perfeccionant-se amb F Schreker, entre d’altres Acabats els estudis el 1923, es guanyà la vida com a pianista de cabaret i aviat entrà a la Volksoper, on romangué fins el 1927 El 1929 s’inicià en la producció operística en contacte amb B Brecht i el Berliner Ensemble Creà un concepte nou de teatre musical presidit per la coherència, la claredat i la simplicitat, i defugint els efectismes gratuïts elaborà unes línies melòdiques de dicció concentrada…
Kaikhosru Shapurji Sorabji
Música
Compositor i pianista anglès.
Fill de pare parsi i mare mig siciliana i mig espanyola, des de petit mostrà un viu interès per la música Els seus compositors preferits foren G Mahler, C Debussy, A Skr’abin, S Rakhmaninov i A Schönberg Com a pianista, a més d’interpretar peces d’altres compositors, estrenà algunes de les seves obres, com feu a Londres i París el 1921 i a Viena el 1922 Fou refractari a donar a conèixer les seves composicions, i cap a mitjan dècada del 1930 es retirà dels escenaris Notable com a crític musical, promogué les obres de compositors com G Mahler i K Szymanowski en una època en què no…
Andor Foldes
Música
Pianista i director hongarès naturalitzat nord-americà.
Rebé la seva primera formació musical de la seva mare i després continuà els estudis amb Tibor Szatmari Debutà el 1922 interpretant el Concert per a piano i orquestra , K 450, de WA Mozart amb l’Orquestra Filharmònica de Budapest Un any després ingressà a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, a la classe d’Ernö von Dohnányi També estudià composició amb Leó Weiner i direcció amb Ernst Unger El 1929 actuà a Viena, on conegué Béla Bartók, el qual s’interessà molt per ell Poc després d’iniciar la seva carrera com a solista, decidí retirar-se durant un cert temps i es dedicà a l’estudi d…
Giuseppe Sinopoli
Música
Director d’orquestra i compositor italià.
Inicià la seva formació musical al Conservatori de Mesina i la continuà al Conservatori B Marcello de Venècia, ciutat on tingué F Donatoni com a mestre Després d’ampliar els seus coneixements de composició als Cursos de Darmstadt amb G Ligeti i K Stockhausen, es formà com a director amb B Maderna, a Siena, i amb H Swarowsky, a Viena El 1975 fundà el Bruno Maderna Ensemble, mentre actuava cada cop més sovint al capdavant de diverses orquestres simfòniques L’any 1978 debutà com a director operístic a La Fenice de Venècia, el 1983 fou nomenat titular de la New Philharmonia Orchestra…
cant georgià
Música
Cant propi de la litúrgia georgiana.
Aquesta litúrgia havia heretat, primitivament, la litúrgia pròpia de Jerusalem, testimoniada per molts documents Geòrgia fou bizantinitzada gradualment, fins a esdevenir, com a Església Ortodoxa, plenament de ritu bizantí Com a tal, adoptà també l' okt-ekhos o sistema de vuit tons o modes, però la música litúrgica rebé una forta influència de l’antiga música popular georgiana El llibre principal, que conté les peces del cant litúrgic, és el iadgari , una mena d’himnari equivalent a un hirmológion o tropológion grec, obra de Mikhael Modrekili segle X, en notació georgiana, que actualment està…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina