Resultats de la cerca
Es mostren 3433 resultats
coccinèl·lids
Entomologia
Família de coleòpters polífags que comprèn individus petits o mitjans, de cos pla per sota i bombat per sobre.
El cap és ficat en el protòrax tenen les antenes i les potes retràctils Les larves viuen sobre les plantes els adults són diürns, voladors regulars, de colors foscs, sobre els quals ressalten unes taques de colors vius, de forma i nombre variables Tant la majoria de les larves com els adults d’aquesta família són grans devoradors d’afídids i còccids, la qual cosa fa que siguin emprats per a combatre les plagues que ocasionen els individus d’aquests grups Els representants típics de la família dels coccinèllids són les marietes
pòlder
Vista d’un pòlder dels Països Baixos, terreny guanyat al mar per ésser conreat posteriorment
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny guanyat a la mar i convertit, més tard, en terra de conreu.
En la formació d’un pòlder cal distingir algunes etapes principals en primer lloc, cal construir un dic prou fort i prou llarg per a poder tancar una gran extensió costanera coberta per les aigües marines en una segona fase hom extreu l’aigua mitjançant tècniques diverses bombes, molins de vent, etc cal després dessalinitzar el terreny amb aigua dolça i extreure-la gradualment en una primera fase de conreu hom empra plantes adaptades a sòls bastants salins Els Països Baixos són el cas típic dels pòlders, on representen gairebé una tercera part del territori
acantàcies
Botànica
Família de personades integrada per uns 250 gèneres que comprenen unes 2.500 espècies d’herbes o arbusts tropicals o subtropicals resistents a la sequera, semiaquàtics i enfiladissos.
Presenten fulles oposades i decussades, sovint amb cistòlics Les flors són hermafrodites, irregulars o bilabiades, solitàries o agrupades en inflorescències cimoses o racemoses, amb bràctees llargues i petaloides, de 4 o 5 sèptals i tèpals, i de 2 a 4 estams L’ovari és de dos carpels amb l’estil simple i llarg de dos estigmes Les llavors no tenen endosperma, però sí un gran embrió Moltes acantàcies són cultivades com a plantes ornamentals Les fulles o les arrels d’algunes espècies del gènere acant tenen usos medicinals
elemí
Botànica
Grup d’oleoresines de consistència sòlida i tova, de color groguenc més o menys fosc i d’olor aromàtica que hom empra en l’elaboració de vernissos i laques, en productes farmacèutics i en perfumeria.
Hom coneix diverses classes d’elemís, que extreu de plantes tropicals pertanyents principalment a les famílies de les burseràcies i de les terebintàcies el més important de tots és l’elemí de Manila, que hom extreu de la Canarium commune L , burseràcia de les Filipines d’aquest elemí hom extreu l’anomenat oli d’elemí, líquid gairebé incolor compost bàsicament de limonè Uns altres tipus són la goma d’elemí, extreta de la Bursera gummifera de les Antilles, i l’elemí de Mèxic i del Brasil, extret de l' Amyris elemifera
fenitrotion
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida no sistèmic actiu per ingestió i contacte.
És autoritzat en fruiters, vinya, cereals, arròs, plantes d’horta excepte crucíferes, plataner i arbres ornamentals Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada durant l’època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat és de 15 dies en general i 30 dies en cítrics Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable, pols mullable o pols per a espargir i l’empresa que la comercialitza
dimetoat
Química
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida sistèmic per ingestió i contacte.
És autoritzat en ametller, fruiters, cítrics, olivera i plantes ornamentals Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada durant l’època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat varia entre 7 i 60 dies, segons el conreu de què es tracti Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable, pols per a espargir o pols mullable i l’empresa que la comercialitza
Anna Senyé d’Aymà
Literatura
Periodisme
Poetessa i periodista.
A dinou anys marxà a Barcelona, on fundà l’Associació Protectora d’Animals i Plantes de Catalunya i escriví en diverses publicacions periòdiques, com Llum Novella , La Veu de Catalunya , i, feminista com era, a La Dona Catalana Guanyà el concurs de poesia convocat per aquesta revista el 1926 i, per aquest motiu, l’any següent fou publicada en l’antologia poètica Llibre d’or de la poesia femenina obres premiades en el Primer Concurs Femení de Poesia organitzat per la Revista “Dona Catalana" , amb pròleg de Manuel Folch i Torres 1927
Emili Godes i Hurtado
Fotografia
Fotògraf.
S'inicià com a aprenent a la Casa Riba, i més tard fou el cap de laboratori de la Casa Cuyàs Membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, participà en diversos concursos nacionals i internacionals, on obtingué importants guardons Fou un pioner dels reportatges mèdics, i del seu llegat destaca la collecció de macrofotografies d’animals i plantes feta els anys trenta Ha estat considerat el màxim representant de la Nova Objectivitat a Catalunya, tendència artística centreeuropea de la dècada del 1920 que proposava abandonar la subjectivitat i de restituir la realitat de manera rigorosa
bec d’esclop

Bec d’esclop
Peter Halasz (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell camallarg, ciconiforme, de la família dels cicònids, d’un metre aproximat d’alçada i amb el plomatge de tons grisos.
Té el cap gros, i el bec, també molt gros, ample i encorbat cap amunt, recorda la forma d’un esclop No canta, sinó que fa petar el bec, semblantment a la cigonya Els becs d’esclop habiten en parelles o en petits grups en zones pantanoses o prop de rius Fan el niu amb fang i amb plantes aquàtiques, i s’alimenten de peixos, granotes, petits rèptils, etc Són propis de l’Àfrica central, des del Nil Blanc fins al llac Victòria S'adapten bé a la vida en parcs zoològics
fotja
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, d’uns 50 cm, amb el cap i el coll completament negres i la resta del plomatge d’un negre pissarrenc.
Presenta una placa frontal i el bec blancs i les potes verdes els dits són llargs i lobulats Els sexes són indiferenciats Habita en els pantans i en les riberes salades, és gregari i cabussador i s’alimenta de plantes, preferentment aquàtiques, i ocasionalment de molluscs, d’insectes, de larves, de cucs de terra i de cap-grossos Gràcies als lòbuls digitals pot córrer damunt la superfície de l’aigua Habita a tot Euràsia, al nord d’Àfrica, Austràlia i al nord d’Amèrica És comuna als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina