Resultats de la cerca

Defensor del classicisme, fou sempre hostil a les noves tendències que propugnava el Romanticisme naixent La seva obra, sense originalitat, consta d’adaptacions d’altres poemes, com la Jérusalem délivrée 1812, de Torquato Tasso, i les Poésies 1801, d’Ossian Escriví també tragèdies — Omasis 1806, Mahomet II 1810—, sàtires contra el Romanticisme, com el diàleg en vers Le classique et le romantique 1825, etc

El sistema d’escriptura, derivat de l’alfabet arameu i d’estructura molt complexa, ha estat la causa del retard de la seva lectura i comprensió Les obres literàries més notables són el Llibre de la Creació , una mena de cosmogonia del mazdaisme, el Memorial de Zarir Ayātkar-i Zarērān , epopeia d’un heroi persa sorgit en una guerra contra Turan, i diversos poemes d’inspiració religiosa

Coneixedor de la filosofia idealista alemanya, rebé també les influències dels intellectuals que més tard foren els protagonistes del renaixement cultural rus VGBelinskij, STAksakov, MABakunin, etc La seva obra és molt curta A més dels poemes publicats en revistes literàries de l’època, escriví Vasilij Šujskij 1830 i Neskol’ko magnovenij iz žizni grafa T ‘Alguns instants de la vida del comte T’, 1834

Secretari d’ambaixada, primer, i director de la biblioteca d’Estocolm, després, fou un bon coneixedor de les terres mediterrànies La seva obra, de factura normal molt elaborada, té un caràcter netament realista i, amb el temps, adoptà una forta coloració politicosocial Italienska bilder ‘Imatges italianes’, 1865, Dikter ‘Poemes’, 1869, Sonneter 1871 i Svenska bilder ‘Imatges sueques’, 1886 compten entre les seves obres més conegudes

La seva poesia expressa la joia de viure, el sensualisme i l’erotisme i canta la joventut i l’amor Entre les seves colleccions de poemes més notables destaquen Cválajúce dni ‘Els dies cavalquen’, 1925, l’impressionista Iba oci ‘Només ulls’, 1933, Božské uzly ‘Nusos divins’, Obraz sveta ‘Imatge del món’, 1958, Struny ‘Cordes’, 1962 i Nerušte moje kruhy ‘No destorbeu els meus cercles’

Redactor de la Revista de Sabadell , publicà més de vint llibres, d’estil popular Cal destacar-ne les obres de teatre El promès de la malalta 1917, El cop de riu 1926, La suprema lluita 1936 els poemes Del meu romiatge 1930, El llibre de les sardanes 1953, a part de versos castellans, i Proses viscudes 1926-29 i A la joventut de la Faràndula 1957

Pertanyent al moviment del 1880, els primers anys collaborà activament a la revista De Nieuwe Gids , portaveu del grup que representa el començament de la literatura moderna a Holanda De la seva poesia, que expressa una gran preocupació per l’home i per la societat, cal destacar De aarde ‘La terra’, 1896, De getilde last ‘El pes alleugerit’, 1927, Verzamelde gedichten ‘Poemes reunits’, 1938, etc

Residí a Madrid i a Barcelona És autor d’un Catecismo político, o sean nociones generales sobre las diferentes formas de gobierno conocidas 1868, antiabsolutista, de novelles fulletonesques Adelina 1859, El árbol caído o Juanita la costurera 1864-70, Los mandamientos de la ley de Dios 1865 i La inquisición en Barcelona 1863, dels poemes La Redención 1859 i Los almogávares 1867 i d’obres diverses

Pare de Torquato Tasso Serví 1532-52 Ferrante Sanseverino, príncep de Salern, i altres senyors La seva obra cabdal és l' Amadigi 1560, poema epiconovellesc en cent cants i en octaves, que exalta l’amor honest i deriva de l' Amadís castellà Altres poemes seus són Piramo e Tisbe 1534, Favola di Leandro e Ero 1537 i Floridante , poema cavalleresc completat pel seu fill 1587

La seva obra poètica publicada per Torres Villarroel el 1744 consta de composicions satiricoburlesques, fruit de la joventut, entre les quals destaca la paròdia èpica La Burromaquia , i de poemes filosòfics i religiosos La muerte es vida , etc, influïts per l’obra ascètica de Quevedo Escriví també la Historia de la Iglesia y del mundo 1713, que provocà una apassionada polèmica pels seus plantejaments heterodoxos